El Rei tanca el 2025 amb el passat del seu pare i Urdangarin en primer pla

El punt de partida de Felip VI va ser una monarquia en estat d’alarma. L’abdicació, el 2014, va constituir un acte polític d’ urgència dissenyat per tallar una hemorràgia reputacional que amenaçava la institució. Com va admetre en públic Rafael Spottorno, cap de la Casa del Rei quan Joan Carles I va decidir deixar el tron, els reiterats suspensos del llavors Monarca a les enquestes internes i setmanals que encarregava la Zarzuela van aconsellar que fes un pas enrere. «Hi havia més partidaris que desaprovaven la gestió del Rei que els que ho aprovaven, en contrast, a més, amb l’aplicat al príncep d’ Astúries (...) Les del príncep eren àmpliament positives», va dir Spottorno en un acte organitzat per l’Ateneo de Madrid amb motiu dels deu anys de la successió. 

Després d’aquesta delicada operació política i ja amb Felip VI al tron, el nou Rei també va haver d’aixecar un altre tallafocs amb la seva germana Cristina, que es va haver d’asseure a la banqueta en la investigació del ‘cas Nóos’, perquè Iñaki Urdangarin, llavors el seu marit, va ser condemnat a 5 anys i 10 mesos de presó per malversació, prevaricació, frau, dos delictes fiscals i tràfic d’influències. Felip VI va revocar, el 2015, el títol de duquessa de Palma de Mallorca a la seva germana per marcar distàncies, un gest que va obrir una ferida familiar que encara sagna. 

El llibre anunciat per al febrer i l’entrevista prèvia reactiven la crisi més gran que ha viscut la monarquia en democràcia. El 'cas Nóos' va marcar, el 2011, l’inici del declivi del regnat de Joan Carles I i va condicionar des del primer dia el de Felip VI. El relat de reconstrucció personal de l’exduc després de passar per presó torna a col·locar el focus en la percepció de privilegi i a la ferida de la impunitat, tot i que les condemnes judicials estiguin complertes.

Context polaritzat

Ara els dos episodis (l’abdicació a què es va veure empès Joan Carles I i la corrupció d’Urdangarin), que semblaven ja superats, tornen a l’actualitat de la mà dels dos protagonistes i enfosqueixen la tasca, per ara sense desencerts, de Felip VI, que aquests 11 anys i mig ha evitat escàndols propis i ha mantingut una imatge de correcció institucional en un context polític cada vegada més polaritzat. El passat torna i dificulta la projecció a futur que busca la Zarzuela amb la princesa Elionor. Tot just unes quantes línies li dedica el seu avi a ‘Reconciliació’, el llibre de les seves memòries, quan li recomana que «tingui seguretat en si mateixa, que compleixi el seu deure amb simpatia i amabilitat, que sigui la garant del respecte a la Constitució Espanyola». Més expressiu és quan critica la reina Letícia o fins i tot quan es queixa de l’«insensible» que va ser el seu fill quan, el març del 2020, després de conèixer-se la fortuna oculta que guarda, va renunciar a l’herència que li tocarà quan mori. 

Tot i que Felip VI vol desenganxar-se del passat i mantenir la distància física i emocional amb el seu pare –com es va veure al novembre, al no convidar-lo a participar en cap acte públic pels 50 anys de monarquia parlamentària i només oferir-li l’opció de dinar en privat amb la família – Joan Carles I no el deixa. La Zarzuela va guardar silenci quan es va publicar el llibre a França (novembre), a Espanya (principis de desembre), però va esclatar i va reaccionar davant el vídeo que l’emèrit va gravar amb una bandera d’Espanya i en què demanava als joves recolzament per al seu fill. Una portaveu oficial va assegurar que Felip VI no veia aquest missatge ni «oportú» ni «necessari». Sembla que la paciència havia arribat al límit. 

I el més preocupant per a la Zarzuela és que hi ha el temor que l’ombra de Joan Carles I s’allargui encara més. Entre els amics que van aconsellar a l’emèrit que no escrigués les seves memòries es troben alguns que han assegurat a EL PERIÓDICO que creuen que el pas següent serà gravar una sèrie sobre la seva vida. Segons asseguren, són diverses les plataformes que aquests anys enrere s’han interessat per portar a la pantalla la vida de l’excap d’Estat. Ara, veuen Laurence Debray, la periodista francesa que l’ha ajudat a escriure el llibre, ben situada per fer aquest pas i rendibilitzar econòmicament tota la informació recollida durant mesos vivint a Abu Dhabi i també aprofitant la bona relació travada amb l’emèrit. Els ingressos que pot suposar una sèrie no són comparables als d’un manuscrit.

Notícies relacionades

L’exigent sistema electoral extremeny amb les minories marcarà les aliances

Illa garanteix el nou finançament per a inicis del 2026 malgrat el "soroll"

Debray podria convertir-se en l ’assessora principal dels guionistes o que tot el contingut passés per les seves mans. «Ella és francesa i no està clar si monàrquica o no. Ella hi veu negoci. I ell... Doncs es torna a envoltar de les persones equivocades, una vegada més», lamenta un dels seus màxims col·laboradors dels últims anys. 

Felip VI afronta així el seu 12è discurs de la nit de Nadal enredat en la paradoxa: ha complert la seva part del contracte –correcció institucional, absència d’escàndols propis, disciplina constitucional–, però continua pagant, en una institució hereditària, pel que van fer els seus familiars.