Testimoni

La Sílvia, a l’atur: «Els polítics que diuen que l’economia va bé, no viuen al meu barri»

  • Veïna de 49 anys del barri de Roquetes, es queixa de la falta d’oportunitats que les empreses donen als veterans en atur

La Sílvia, a l’atur: «Els polítics que diuen que l’economia va bé, no viuen al meu barri»

Laura Guerrero

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Sílvia compleix tots els requisits per dir allò d’«estic a l’atur, però no aturada». Aquesta veïna de 49 anys del barri de Roquetes de Barcelona mou cel i terra als matins per trobar una nova feina des de desembre, quan se li va acabar l’últim contracte temporal que tenia. A la tarda participa de l’associació de veïns del barri, on, a través de la xarxa de suport que han muntat, intenten arribar on moltes vegades no arriba l’Administració, però si la necessitat. En un moment, s’«escapa» uns minuts d’una reunió per atendre la trucada d’EL PERIÓDICO. «Els polítics que diuen que l’economia va bé, no viuen al meu barri», explica. «El que veiem cada dia, amb la necessitat que estan passant moltes famílies, no és per dir que les coses van bé. Però aquí a Roquetes fem pinya», afegeix. 

La Sílvia va començar a treballar abans d’acabar d’estudiar. En la recta final del que avui seria un grau mitjà d’educadora infantil es va posar a fer de cangur per treure uns calers quan podia perquè a casa seva, com en moltes altres, «érem gent humil, treballadora». Mentre estudiava va conèixer el que després seria el seu marit, no van tardar a tenir fills i la Sílvia va passar a compaginar els estudis i els cangurs amb els fills i els cangurs. «El meu somni era muntar una escola bressol. Vist ara en perspectiva ho hauria d’haver intentat, però necessitàvem diners i no podia deixar de treballar», explica.   

Notícies relacionades

La Sílvia, que té tots els fills ja grans i que la primera ja ha començat la universitat, torna a la càrrega amb el mercat laboral. Per això va decidir apuntar-se a Barcelona Activa. Allà es va formar i li van oferir entrar en un pla d’ocupació. Es va posar l’uniforme de la feina i de juliol a desembre va realitzar prospecció al barri de Les Corts sobre les necessitats i hàbits de la tercera edat de la zona. Però el pla d’ocupació es va acabar amb l’any i ara ha de tornar a buscar feina.

«Quan has estat tant temps fora costa molt tornar a entrar. Busco ofertes en les quals no demanin experiència, però no em truquen. Suposo que esperaran joves. A la meva edat costa més i ara mateix no m’ha agafat en el millor moment», explica. «No m’ha tocat el millor moment amb això de la covid. Molta gent continua aturada. De moment prioritzo buscar del que he estudiat, però no descarto res. Si la cosa segueix així i no trobo res, doncs em posaré a netejar; pels meus fills, el que faci falta», afegeix amb orgull.  

Temes:

Ocupació Atur