L’OPEP+ confirma l’augment de la producció malgrat l’òmicron

Els 13 socis de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i els seus deu socis encapçalats per Rússia han decidit aquest dimarts augmentar en 400.000 milions de barrils diaris la seva producció conjunta de cru al febrer. El resultat de la videoconferència dels ministres de l’anomenada OPEP+ ha sigut, així, el previst, ja que el grup ja va avançar el desembre que no pensava que la variant òmicron del coronavirus canviés de manera substancial les seves previsions sobre la futura demanda global de petroli. 

En el seu comunicat final, els 23 països han justificat la seva decisió «en vista dels fonaments actuals del mercat petrolier i el consens sobre les seves perspectives». El grup té previst tornar a reunir-se el pròxim 2 de febrer per a, previsiblement, tornar a augmentar la producció en 400.000 barrils diaris més. 

L’OPEP+, liderada per l’Aràbia Saudita i Rússia, va reduir de manera dràstica la producció entre el maig i el juny del 2020 (9,7 milions de barrils diaris) davant la caiguda del consum provocat per l’esclat de la pandèmia, que fins i tot va portar els preus a situar-se en negatiu (el cost d’emmagatzematge era més gran que el valor de mercat). Entre el juliol i el desembre del 2020, l’ajust es va reduir a 7,7 milions de barrils al dia i per als següents 16 mesos, del gener de l’any passat al pròxim mes d’abril, estava previst mantenir una retallada de 5,8 milions de barrils diaris. 

Davant la recuperació de la demanda més ràpid del previst, amb tot, l’organització va decidir el juliol passat començar a augmentar el bombatge en 400.000 milions de barrils al mes a partir de l’agost fins a acabar amb aquesta retallada de 5,8 milions de barrils, un procés que està previst que es culmini el pròxim setembre. A partir de l’1 de febrer, el límit màxim de les seves extraccions se situarà en 40,894 milions de barrils al dia (24,808 de l’OPEP sense incloure Veneçuela, l’Iran i Líbia i 16,086 dels seus països aliats independents). Les quotes de l’Aràbia Saudita (membre de l’OPEP) i Rússia (no membre), de lluny els productors i exportadors més grans del grup, pugen cada una fins a 10,227 milions de barrils el mes pròxim.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

«No és estrany que l’OPEP+ estigui segura que el mercat pot suportar més increments en l’oferta. Els preus del Brent s’han recuperat fins a prop de 80 dòlars després de perdre el nivell dels 70 a principis de desembre i les dades globals de transport a temps real suggereixen que fins ara no hi ha hagut un impacte important en la demanda petroliera per l’òmicron», ha afirmat en una nota Bjornar Tohaugen, cap de mercats petroliers de la firma Rystad Energy.

Els experts, així, assenyalen que la pandèmia es manté només com un «risc» mentre no porti confinaments o mesures restrictives que puguin afectar el mercat. D’altra banda, els preus estan rebent pressió alcista a causa d’una aturada productiva a Líbia, als problemes per a la recuperació del subministrament a Nigèria i a unes menors expectatives dels analistes respecte a la capacitat productiva de Rússia. El Brent, de referència a Europa, ha superat els 80 dòlars després de conèixer-se la decisió de l’OPEP+, mentre que el nord-americà Texas cotitza per sobre dels 77 dòlars.