Les famílies perden poder adquisitiu malgrat el creixement econòmic

Un indicador clau és l’índex de preus al consumidor (IPC), que mesura l’evolució dels preus. En els últims anys, fruit de la pandèmia de la covid-19 i la inestabilitat geopolítica, Espanya ha viscut la inflació més important de les últimes quatre dècades.

El resultat és que, malgrat que el sou mitjà ha pujat any rere any, el salari real, el que té en compte l’impacte de la inflació, és avui similar o inferior que fa dues dècades. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’INE, entre tota mena de jornades, el salari mitjà ha crescut gairebé un 52% entre el 2006 i el 2024, el període històric disponible. En canvi, ajustat a la inflació, els salaris han crescut només un 6%. Els joves d’entre 16 i 24 anys són els més perjudicats: el poder adquisitiu dels seus salaris ha baixat un 11%.

El mateix mostra l’Enquesta d’Estructura Salarial, un altre dels indicadors de l’INE per mesurar la retribució dels treballadors: el salari mitjà anual va pujar un 28% entre el 2008 i el 2023, però, ajustat per la inflació, en realitat va caure una mica més de l’1%.

L’impacte podria ser encara més gran

Més enllà de la foto general, moltes llars podrien haver percebut un augment de preus superior al que reporta l’IPC, que des de l’inici de la pandèmia ha pujat un 22%. El motiu: l’índex pot infravalorar l’impacte real de la pujada de preus en alguns segments de la població.

L’IPC es calcula partint de diferents components ponderats, que es detallen en la metodologia de l’indicador. El preu de l’habitatge, un dels principals motius de l’encariment del cost de la vida, representa el 12% del càlcul de l’IPC.

Aquesta proporció no coincideix amb el que els espanyols destinen, realment, a l’habitatge. Segons l’última enquesta de pressupostos familiars, lloguers i hipoteques (juntament amb subministraments) s’emporten de mitjana el 32% dels ingressos de les llars. Les famílies amb menys recursos hi destinen més del 40%, i només la cinquena part més rica es manté en el 12% que estima l’IPC.

A les ciutats de Catalunya, la meitat de les famílies que viuen de lloguer es deixen més del 30% dels seus recursos en la renda, segons un informe del Banc d’Espanya que recull dades del 2021.

Com que la proporció de la despesa en habitatge podria estar infrarepresentada en l’IPC, el seu encariment (25% en cinc anys) podria no haver-se reflectit del tot en el còmput total de la inflació.

La despesa en alimentació, la que més pondera per al càlcul de l’IPC (17%), sí que coincideix amb l’esforç mitjà reportat, del 16%. Tot i així,la població amb menys ingressos destina prop del 20% al supermercat: per a ells, el cost de vida podria haver augmentat més que el que reporta l’IPC.

Des de l’inici de la crisi de la covid-19 a Espanya el març del 2020, els elements del cistell de l’IPC que més s’encareixen són els aliments (35%), la restauració (25%) i l’habitatge (25%), tots per sobre de la pujada del 22% de l’índex general, segons l’INE.

La capital catalana és un reflex d’aquestes dinàmiques. El 2024, era necessari un sou de 1.528 euros per cobrir les necessitats bàsiques a l’entorn de Barcelona, un 46% més que el 2016, segons el salari de referència metropolitana que calcula l’AMB, un indicador calculat amb una ponderació diferent de la de l’IPC i que mostra un encariment de la vida més elevat.

Conseqüències en l’economia familiar

Notícies relacionades

L’alcalde d’Alacant es defensa sobre la polèmica adjudicació

El CEO de CaixaBank cobra 5,19 milions d’euros el 2025, un 15% més

La pèrdua de poder adquisitiu té conseqüències. Un indicador és el risc de pobresa i exclusió social, la taxa AROPE, que té en compte persones que viuen amb una renda inferior al 60% de la mitjana estatal, persones amb carència material severa i llars on els adults treballen menys del 20% del seu temps.

La tendència baixista que tenia la taxa AROPE després dels pitjors anys de la crisi del 2008 es va trencar fa sis anys i s’ha mantingut des d’aleshores amb lleugeres pujades i baixes, segons dades de l’INE. El 2025, un de cada quatre espanyols estava en risc de pobresa o exclusió social. La taxa puja des del 2018 sobretot entre menors, tant al conjunt de l’Estat com a Catalunya.