Dues firmes estrangeres i dues de nacionals s’interessen per Alu Ibérica, segons Indústria

No obstant, la primera decisió de l’equip de Miguel Gómez Gordillo va ser la de presentar un expedient d’acomiadament col·lectiu per a tota la plantilla d’Avilés (250 persones). El Ministeri d’Indústria, referent a això, va lamentar la posada en marxa d’aquesta regulació que els treballadors consideren que és la cirereta de tres anys de lluita per un futur que ara veuen més pròxim de l’abisme que de la salvació.

El Govern d’Espanya, amb l’anunci de l’entrada de quatre societats en el drama d’alumini, no vol llançar les campanes al vol: «Hem dit que s’hi han interessat, no que la comprin. Comprar una fàbrica d’alumini no és tan fàcil i no es fa d’un dia per l’altre».

Es dona la circumstància, no obstant, que els administradors concursals –els que tenen el poder executiu a l’empresa, és a dir, els que poden vendre la fàbrica sencera o trossejada i també els que poden acomiadar– van assegurar dijous passat als treballadors que «no havien rebut cap oferta» per l’empresa. A preguntes d’aquest diari van detallar que l’únic que havien atès van ser «aproximacions», és a dir, manifestacions d’interès sense cap concreció. A més, procedents del mercat secundari nacional.

Tot això només té una explicació per als treballadors: «Algú ens està enganyant» i no estan disposats a continuar admetent que els ballin l’aigua. Així que José Manuel Gómez de la Uz, el president del comitè d’empresa de l’aluminera de San Balandrán, va assenyalar al terme d’un plenari extraordinari en què els representants sindicals van acordar una concentració dissabte (12.00 hores) a la plaça d’Espanya d’Avilés i una caravana de cotxes fins a Oviedo amb horari a determinar.

«Puc acusar la ministra Reyes Maroto de terrorisme industrial perquè s’ha carregat el sector de l’alumini sencer i no passa res, no ha fet absolutament res», va dir el representant sindical. «Estan facultats, poden salvar aquesta fàbrica fent que la SEPI hi intervingui: no hi ha excusa possible. L’alumini és un metall de futur i està proposant que no es faci a Espanya», va afirmar De la Uz.

Dijous passat la plantilla va conèixer la situació dels comptes corrents de l’empresa després de la gestió del propietari de les fàbriques (l’investigat per l’Audiència Nacional Víctor Rubén Domenech, que també és conegut com a David Domenech). El resultat és zero ingressos i gairebé mig milió de despeses corrents al mes. Per evitar que el forat generat en l’època en què Domenech estava al capdavant de la fàbrica es faci un abisme, els administradors concursals van proposar l’acomiadament massiu de 250 treballadors (tots menys 4). Ho van comunicar llavors, el dia 30, perquè era aleshores quan estava prevista la reunió de seguiment de l’erto aprovat al novembre.

«No esperàvem estar en aquesta situació amb tanta pressa. He d’explicar que nosaltres vam firmar una regulació temporal fa molt poc. Va ser un erto fundat per l’administració judicial per buscar la viabilitat de l’empresa, ja que se’ns estava dient per part de les administracions que hi havia inversors per a l’empresa i ara mateix ens trobem molt sorpresos que de sobte, en la segona reunió que tenim, ens planten l’acomiadament», va dir De la Uz. La claredat que esperen els treballadors encara no ha arribat.

L’Audiència Nacional rastreja un milió d’euros que va moure Parter

La titular del Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional, María Tardón, rastreja els moviments de diners de les empreses que van comprar a la multinacional Alcoa les fàbriques d’alumini d’Avilés i la Corunya (Galícia) per determinar la destinació de 1.150.000 euros transferits a un compte de l’entitat financera Sparkasse Schwyz, establerta a Suïssa, segons la documentació obtinguda per ‘El Periódico de España’.

La multinacional nord-americana Alcoa va comunicar a la instructora que no disposa d’informació sobre la transferència d’aquests 1,1 milions. En concret, el pagament que va fer la firma Alu Holding AC Spain a favor d’un compte de la que és titular la societat Blue Motion Technologies AG, societat instrumental amb la qual el suís Parter Capital va adquirir les fàbriques de Galícia i Astúries.

D’aquesta forma l’empresa nord-americana respon al requeriment que li va fer María Tardón mitjançant una interlocutòria de 13 de desembre del 2021 en què demanava que s’aportés un document en què consta un suposat acord de data 27 de juliol del 2019 en virtut del qual els diners es movien a Suïssa.

Notícies relacionades

Els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

Catalunya activa l’alerta sanitària per grip aviària en una granja de Lleida

En la seva recerca d’aquests fons, la instructora ha topat amb la Fiscalia de Suïssa, que no ha volgut col·laborar amb l’Audiència Nacional per trobar els diners desapareguts en el procés de revenda d’Alcoa l’abril del 2020, tal com va avançar ‘La Información’.

La multinacional explica que la transferència que ara rastreja la van fer dues societats pertanyents a Parter, que no van ser mai propietat d’Alcoa, i sobre els comptes de les quals tampoc tenia cap coneixement: «Cap d’aquests comptes estava en l’àmbit de l’Acord sobre serveis de transició (TSA). Unit a això, desconeixem a què es pot referir l’‘acord de 27 de juliol del 2019’».