País Valencià: la falta de personal condiciona els fons europeus a set de cada deu pobles

Aquests municipis suposen set de cada 10 en el País Valencià, 388 dels 542, i noten la falta de personal tècnic, com arquitectes, secretaris o administratius, treballadors que acaben sent els que desenvolupen aquests plans que es presenten davant Brussel·les. «Anem saturats en l’àrea tècnica», afirma Vicente Monzó, alcalde de Macastre, amb 1.200 habitants, que considera «essencial» l’entrada d’aquesta injecció econòmica a les arques locals.

Hi ha ajuntaments que han creat la seva pròpia oficina o que opten per contractar una empresa privada que canalitzi aquestes ajudes, una cosa que municipis petits com Macastre no pot afrontar. «Amb el nostre pressupost, no ens ho podem permetre», afirma Monzó. El primer regidor indica que existeix «incertesa» en com afrontar aquests processos amb «recursos limitats». «Ens falta que se’ns assenyali el camí», diu.

La seva alternativa per aconseguir finançament de cara a la potenciació de les seves salines d’interior i la construcció d’un auditori que doni una empenta a l’efervescència cultural de la localitat consisteix «a buscar sinergies amb altres institucions». El CSIC o la Federació de Societats Musicals són alguns dels seus recolzaments a més de demanar empara a la Generalitat, la Diputació de València o la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

«El problema que ens trobem amb els ajuntaments és la falta de personal que tenen», afirma Gonzalo Albir, coordinador de ‘Pont a Europa’ de la FVMP, ja no només per sol·licitar-los sinó també per executar-los correctament. «Les retallades en l’Administració Local es continuen notant molt, sobretot en els més petits», diu Albir, que assegura que estan en reunions constants amb els consistoris.

«Ens fa falta recolzament tècnic», afirma Ramiro Rivera, alcalde de Titaguas, de poc més de 450 habitants, i diputat provincial. Destaca la «gran oportunitat» que suposen aquests fons, especialment en repte demogràfic, una cosa que afecta de manera directa les localitats d’interior, les més afectades per la falta de població i, per tant, de recursos. «Ens hem d’anticipar, les nostres limitacions ens obliguen a estar treballant des de fa temps les convocatòries per quan estiguin el 2022», diu.

Por que els diners no arribin

Por que els diners no arribinCalles té 350 habitants i un arquitecte de la diputació cada 15 dies, una secretària una vegada a la setmana, un enginyer agrònom mancomunat, un administratiu i un ADL. «Ens fa anar de bòlit gestionar les subvencions habituals de la diputació i la Generalitat perquè no tenim mitjans, els fons europeus són molta feina, per a pobles petits com el nostre és impossible», afirma l’alcaldessa de la localitat, María Consuelo García.

Notícies relacionades

La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

Els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

Tampoc és fàcil per a alguns una mica més grans com Marines, de 2.000 habitants. «És molt difícil afrontar tots els expedients amb el personal de què disposem, la por és acabar veient passar els fons de llarg», explica l’alcaldessa d’aquesta localitat, Lola Celda, que detalla que en el seu consistori hi ha un secretari interventor, un ADL per a subvencions, un administratiu destinat a la comptabilitat, dues persones d’informació i un policia. «Aquesta és tota la meva brigada per als fons europeus», diu amb resignació.

No obstant, Celda recorda que la unió fa la força i que si individualment afrontar els processos és complicat, «una altra cosa és anar amb altres ajuntaments que tinguin interessos comuns». La regidora de Marines també és presidenta de la Mancomunitat de Camp de Turia en què diu que ja s’estan preparant per buscar projectes conjunts el 2022. «Estem aglutinant la comarca per millorar a través d’aquests fons, és una gran oportunitat, però hem d’anar tots a l’una», afirma.