El Govern retira descomptes del seu pla de xoc de la llum i provoca una pujada del rebut

El pla de xoc que el Govern va posar en marxa l’estiu passat per esmorteir la pujada del rebut de la llum incloïa fortes rebaixes d’impostos i una retallada dràstica de la part fixa de la factura. Amb el mercat majorista encara desbocat i amb el mercat de futurs anticipant que els preus alts persistiran aquest any, l’Executiu ha decidit mantenir temporalment les rebaixes d’impostos, però retirar els descomptes extraordinaris dels càrrecs elèctrics des de l’1 de gener, segons confirma aquest dilluns ‘El Periódico de España’.

El Govern ha prorrogat fins a l’abril les rebaixes de l’IVA, de l’impost especial de l’electricitat i de l’impost del 7% a la producció elèctrica. Però el Ministeri per a la Transició Ecològica ha posat fi a la dràstica rebaixa del 96% dels càrrecs regulats que va aplicar fins a final d’any, segons es recull en l’ordre ministerial de càrrecs del sistema elèctric per al 2022.

Els càrrecs regulats del rebut (que suposa un cost net al rebut d’uns 4.800 milions d’euros aquest any) serveixen per pagar les primes a les renovables, els sobrecostos dels territoris extrapeninsulars o el pagament del deute del sistema elèctric, entre altres aspectes, i el Govern els va reduir de manera extraordinària entre setembre i el 31 de desembre per frenar el cop per a llars i empreses de la pujada de la llum.

El nou full de càrrecs per al 2022 ja publicat al BOE elimina aquesta rebaixa extraordinària, de manera que a partir de gener es tornen a aplicar amb normalitat i, així, es produeix una pujada del rebut de tots els clients elèctrics espanyols en relació amb el que pagaven fins al 31 de desembre. L’ordre de càrrecs comporta forts increments en tots els segments tarifaris de clients, per a tots els períodes i tant en els càrrecs que s’apliquen al terme de potència com el que s’aplica a l’energia consumida en relació amb els que es paguen actualment.

No obstant, des del Govern es remarca que la seva proposta de càrrecs per a l’any que ve representa una rebaixa en relació amb la mitjana de càrrecs del conjunt del 2021 (inclosos els vuit mesos i mig de càrrecs normals i els tres mesos i mig de rebaixa extraordinària). Segons els càlculs governamentals, per a llars i pimes la rebaixa de càrrecs serà del 32,8% en relació amb tot l’any passat. I per a la resta de tipus de consumidors la rebaixa oscil·la entre el 33% i el 28% en funció dels segments tarifaris.

Retallades pendents

Segons es recollia en la documentació sotmesa a consulta pública per l’Executiu el mes passat, la rebaixa dels càrrecs per al 2022 en relació amb el conjunt de l’any passat serà possible fonamentalment pels nous ingressos que rebrà el sistema elèctric gràcies a dues lleis que ara estan en tramitació a les Corts i que es preveu que estiguin en vigor en la segona meitat de l’any que ve.

D’una banda, el Govern pretén posar en marxa el Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric (FNSSE), amb què es repartirà part dels costos per pagar la retribució de les energies renovables regulades entre totes les fonts d’energia, per la qual cosa part del cost es treu del rebut de llum per carregar-lo a petrolieres o gasistes, per exemple. L’FNSS suposarà una injecció addicional neta als ingressos del sistema elèctric de 663 milions, que ja no s’haurà de carregar a la factura.

D’altra banda, també s’està tramitant el projecte de llei per a la minoració dels ingressos de les elèctriques pel CO2 no emès per nuclears, hidroelèctriques i eòlica, que suposarà una retallada dels ingressos de les companyies i una injecció per als comptes del sistema elèctric de 483 milions d’euros. En total, uns 1.140 milions extra que deixen de carregar-se a la factura i que permeten rebaixar parcialment els càrrecs.

El rebut de la llum inclou dos tipus de costos fixos regulats. D’una banda, els càrrecs que estableix el Govern per cobrir despeses vinculades a la política energètica. De l’altra, els peatges, que serveixen per finançar els costos de les xarxes de transport i de distribució d’electricitat i per retribuir les companyies per les seves inversions en aquestes xarxes. La quantia d’aquests últims la fixa la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) i per a aquest any ha establert una rebaixa del 4,6% dels peatges.

La promesa del Govern

El 2021 ha sigut l’any amb el preu d’electricitat més car de la història al mercat majorista, amb una mitjana de 111,9 euros per megawatt hora (MWh), el triple que l’any anterior, com a conseqüència de l’encariment del gas i dels drets d’emissió de CO2. El Govern ha donat per complerta la seva promesa que l’any passat el rebut de llum anual seria similar al pagat el 2018 gràcies a les mesures adoptades per esmorteir l’impacte a la factura de l’alça del mercat elèctric.

Notícies relacionades

La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

Els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

Segons els càlculs del Govern, la mitjana del conjunt de consumidors espanyols va pagar una factura elèctrica anual de 613 euros, contra els 608 euros abonats el 2018 (que són 635 euros contacte l’efecte de la inflació en aquell període) i als 696 euros que s’hauria pagat l’any passat sense les mesures del pla de xoc.

L’Executiu fa aquests càlculs fent una mitjana de tots els clients domèstics, tant de la tarifa regulada (10,5 milions de clients que l’any passat van pagar un 20% més que el 2018 per dependre de l’evolució del mercat majorista) i de les tarifes del mercat lliure (16,2 milions d’usuaris que l’any passat van pagar menys per tenir contractes amb preus estables i fixos).