Aquestes són les principals pujades de preus del 2022

L’any 2022 apunta a pujades de preus per als consumidors tot i que els experts continuen sense posar-se d’acord en si aquestes pujades tendiran a consolidar-se o es mitigaran com a conseqüència d’un entorn competitiu natural. Una altra qüestió és la dels preus regulats. Aquests són els principals augments de preus anunciats i les principals tensions previstes en l’inici de l’exercici que promet ser el de la normalització pandèmica. Entre les pujades previstes hi ha les tarifes regulades de gas natural (TUR), les autopistes dependents de l’Administració General de l’Estat així com del preu del segell postal. El preu dels aliments o el dels materials de la construcció pateix també tensions com a conseqüència de l’alça dels costos energètics. L’alça de la inflació el 2021 ha sigut del 6,7%, la més alta des del març de 1992, tot i que el Govern ha prolongat mesures fiscals per evitar que l’encariment de l’energia es cronifiqui i sigui estructural.

Preus energètics

El preu de la llum comença el 2022 després de nivells mai abans vist al mercat majorista i els mercats de futurs no preveuen una baixada fins almenys el segon quadrimestre. La gasolina súper ronda els 1,5 euros el litre, prop del seu màxim històric, fet que al seu torn encareix els productes i serveis que ofereixen les empreses. El gas pujarà un 5% en aquest inici de l’any gràcies al fet que el Govern ha limitat l’alça per evitar igualment danyar en excés les butxaques dels qui el consumeixen. Amb el preu del gas disparat als mercats internacionals, les tarifes regulades de gas natural (TUR) arrenquen l’any amb una pujada del 5,48% respecte al gener del 2021. En cas de no haver-se limitat el cost de la matèria primera al 15%, la factura anual s’hauria incrementat un 83,62%. Els peatges que es cobren a la factura de la llum (i que abans de les rebaixes de l’últim trimestre del 2021 podia suposar fàcilment la meitat de la factura) baixen entorn d’un 30% i un 4,6%, respectivament, a partir d’aquest dissabte, fet que es traduirà en almenys una rebaixa de 7 euros mensuals en una llar mitjana. El preu de la bombona de butà es revisarà el 18 de gener, però ja arrenca el 2022 sent un 5% més cara, després de l’última revisió trimestral, que va entrar en vigor el tercer dimarts de novembre, en el que va ser el seu sisè increment consecutiu. Aquest increment del 5% és el màxim permès, tot i que si no existís aquest límit s’hauria encarit un 13,45%.

Preus de l’automòbil 

El preu dels cotxes pujarà al gener entre 800 i 1.000 euros de mitjana a causa que aquest dissabte finalitza la congelació de sis mesos –aprovada el juny passat– dels trams de l’impost de matriculació.

Autopistes de peatge

Les tarifes de les autopistes dependents de l’Administració General de l’Estat pugen a partir d’avui un 1,97%, d’acord, fonamentalment, amb l’índex de preus al consum (IPC), tot i que, excepcionalment, els peatges de quatre –l’AP-7, l’AP-6, l’AP-46 i l’AP-9– tenen un increment addicional. A l’AP-7, Alacant-Cartagena, la pujada és del 2,99%; a l’AP-6, Villalba-Adanero, del 2,84%; a l’AP-46, en el tram d’Alto de Las Pedrizas-Málaga, i a l’AP-9, El Ferrol-Frontera portuguesa, del 2,99% en els dos casos. Per a les autopistes gestionades per la Societat Estatal d’Infraestructures de Transport Terrestre (Seittsa) continuen vigents les tarifes aprovades el desembre del 2018. Així mateix, un total de 550 quilòmetres de carreteres que fa un any eren de peatge ara són gratuïts, a l’haver passat a mans de l’Estat.

Transport aeri

En el transport aeri, el pla quinquennal d’Aena per a 2022-2026 fixa una congelació de les tarifes que el gestor aeroportuari cobrarà a les aerolínies els pròxims cinc anys. A més, Enaire mantindrà fins al 2024 les taxes de navegació aèria per sota dels nivells del 2019.

Autobusos

L’autobús interurbà tindrà la mateixa pujada que l’IPC mitjà del 2021, que s’aplicarà a partir del segon trimestre de l’any.

Vivenda

El preu de la vivenda (que el 2021 va pujar el 4,3%, segons Tinsa) pujarà entorn del 4% el 2022, segons el servei d’estudis de CaixaBank, mentre que els lloguers, que el 2021 van caure una mitjana del 4,5%, segons Idealista, podrien deixar de baixar.

Productes de gran consum

El termini de garantia de qualsevol producte passa a ser de tres anys des de l’1 de gener. Com a conseqüència, alguns experts temen que aquest element tingui un efecte inflacionista i les empreses vulguin repercutir els costos associats al nou marc legal en els seus preus de venda al públic.

Aliments

L’encariment de l’electricitat i els carburants i de les matèries primeres també es traduirà el 2022 en una pujada dels aliments bàsics, que el 2021 ja es van encarir més del 3%, segons les últimes dades de l’IPC. En qualsevol cas, el sector de la distribució insisteix que hi ha una competència tan alta que és difícil que els preus pugin de manera generalitzada, tot i que les pujades que apliqui la indústria alimentària es repercutiran en una mesura o una altra. El camp espanyol reclama també la indústria i els mitjancers que paguin més, com a conseqüència de l’increment dels costos, fonamentalment els cereals, els adobs i els carburants. 

Telecomunicacions

La forta competència al sector de les telecomunicacions limita les pujades de preus, tot i que les estratègies basades en la paquetització de serveis obliga els consumidors a supervisar el contractat per reduir el que es paga a les operadores. 

Correus i missatgeria

Notícies relacionades

Les noves generacions es comprometen menys amb les empreses: 11 experts plantegen la necessitat de crear eines per a revertir-ho

Setmana clau del Sabadell per decidir si accepta unir-se al BBVA

El correu postal pujarà. El segell per a carta nacional ordinària, el producte més utilitzat, s’encarirà cinc cèntims, fins als 0,75 euros. El sector logístic aprofitarà l’empenta del correu electrònic en un moment d’alça de costos per mantenir preus alts o apujar-los. 

Salaris i pensions

Una mica més de 9,9 milions de pensions contributives augmentaran un 2,5% i la pensió mínima de jubilació se situarà en 721,7 euros mensuals, mentre que la màxima serà de 2.819,1 euros. Les pensions mínimes i no contributives, així com l’ingrés mínim vital (IMV) s’incrementaran un 3% i els sous dels empleats públics, un 2%, mentre que el salari mínim interprofessional (SMI) comença l’any congelat. Al sector privat, davant l’alça de la inflació s’esperen pujades, tot i que cada empresa o sector dependrà de la marxa del negoci per aplicar pujades o congelacions salarials.