Calviño destaca l’euro com a «factor de creixement i benestar»

L’euro ha demostrat ser «un factor de creixement, prosperitat i benestar per a la població». És la conclusió que extreu la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, després de 20 anys de circulació de la moneda única.

Al fer balanç de què ha significat l’euro, que va entrar en la vida dels espanyols l’1 de gener del 2002, Calviño destaca que s’ha convertit «en un dels símbols de la Unió Europea (UE), un signe de prosperitat compartida i identitat europea comuna».

Espanya «és un país molt proeuropeu i els ciutadans són «molt conscients de la importància de tenir la moneda única; facilita el comerç i el turisme; i aporta seguretat i estabilitat a les empreses, els ciutadans i els estats membres de la zona euro».

La divisa comuna, afegeix, s’ha revelat com «un element de fortalesa per poder enfrontar-se a crisis financeres». Després de la del 2008, de què es van extreure nombroses lliçons, la sortida de la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus està sent molt diferent, ha insistit molts cops Calviño. De fet, Espanya ha sortit com una de les més beneficiades pel primer experiment de mutualització de deute de la zona euro mitjançant el fons europeu ‘Next Generation’. D’aquest, al país li corresponen 140.000 milions fins al 2026, 69.000 dels quals són a fons perdut. 

 10.000 milions

Notícies relacionades

L’euro arriba als 20 anys sòlid malgrat la crisi i els errors

20 anys de l’euro: Quan un cafè costava 100 pessetes (60 cèntims)

Després d’una preasignació de 9.000 milions, aquesta setmana Brussel·les va fer la primera transferència de 10.000 milions lligada a la consecució d’objectius i reformes inclosos en el pla de recuperació.

Calviño admet que la posada en marxa de l’euro va ser «emocionant» i «un repte enorme per als espanyols», sobretot per a les persones grans, acostumades a l’ús de la pesseta. Però «va ser un gran èxit», gràcies a una «operació logística ben dirigida» i, sobretot, «a la confiança que hi havia entre els ciutadans amb els comerciants, les empreses i els altres països on entrava la moneda única».