L’FMI avala una despesa expansiva a Espanya, però demana plans per reduir el deute

El Fons Monetari Internacional (FMI) torna a la càrrega amb la necessitat d’allargar la vida laboral, cosa que suposa retardar l’edat de la jubilació; i abaratir el cost de l’acomiadament. Són algunes de les conclusions de la missió d’aquest organisme respecte de la situació de l’economia espanyola. Després d’aplaudir l’estratègia de vacunació portada a terme a Espanya contra el coronavirus i destacar que l’ocupació ha superat els nivells previs a la pandèmia, l’organisme internacional insisteix en la necessitat de mantenir una política fiscal «expansiva en termes generals» fins que es refermi la recuperació i focalitzar-se en els més vulnerables.

En tot cas, després d’admetre la importància del suport públic per pal·liar els efectes de la crisi, els representants de l’FMI adverteixen de l’elevat deute públic del país, situat en un 120% del producte interior brut (PIB), cosa que, afegeixen, «és una font de vulnerabilitat». Per això, a més d’animar una política fiscal expansiva i afavorida pels fons europeus ‘Next Generation’ (calculen que el seu impacte acumulat podria ser d’1,5 a 2 punts de PIB a finals del 2022) alerten que «amb el temps, Espanya haurà de reduir el deute a nivells més prudents i crear marge fiscal per respondre a ‘xocs futurs’.

En aquest sentit avisa que «si no es prenen mesures discrecionals, es preveu que a mitjà termini el dèficit públic continuï estant per sobre dels nivells previs a la crisi». Com a conseqüència, «ha d’emprendre’s un procés sostingut i gradual de consolidació fiscal una vegada que es tanqui la bretxa del producte i que l’economia hagi entrat en un camí de creixement sostingut». Aquest requisit, apunten, «es compliria el 2023». La previsió de creixement és del 4,6% aquest any i del 5,8% el que ve (el Banc d’Espanya les va rebaixar la setmana passada al 4,5% i el 5,4%, respectivament, davant el 6,5% i el 7% que manté el Govern).

Sostenibilitat del sistema

L’FMI, que reclama l’elaboració de plans «creïbles a mitjà termini» que augmentin els ingressos i racionalitzin la despesa per consolidar la confiança dels inversors, remarca que la reforma de les pensions ha prioritzat inicialment «l’acceptabilitat social i la suficiència», amb mesures com lligar la revalorització de les prestacions a la inflació i la supressió del factor de sostenibilitat. Tot això, afegeixen, no impedeix que «persisteixi la inquietud sobre la sostenibilitat en el cas que no s’implementin mesures addicionals».

I recorden, per tant, que es requereixen «esforços addicionals per contrarestar les pressions de la despesa en pensions», amb una alça anual estimada del 3,5% del PIB fins al 2050. Entre les solucions suggereixen mecanismes per restringir la despesa, com per exemple, prolongar més la vida laboral i, a l’apartat de recaptació, incrementar els ingressos màxims subjectes a cotitzacions. «S’espera que algunes d’aquestes mesures s’incorporin a la segona fase de reformes del 2022», recorden.

A l’apartat d’augmentar la recaptació proposen una ampliació de les bases imposables i «un augment dels impostos mediambientals». A les despeses, millores d’eficiència, fonamentades en les avaluacions de despesa. En aquest sentit aplaudeixen la creació de la divisió permanent en l’autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) per donar continuïtat a l’avaluació de la despesa.

Reducció el temps de treball

Notícies relacionades

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

En matèria laboral, els representants de l’FMI insisteixen en «fer els contractes indefinits més atractius per a les empreses, reduint el cost generat per la incertesa jurídica relacionada amb l’acomiadament de treballadors indefinits, així com règims de reducció del temps de treball «ben dissenyats», que donarien a les empreses la capacitat d’esmorteir ‘xocs temporals’». Aquests mecanismes, afegeixen, no han de suposar una càrrega per a les finances públiques i advoquen per «polítiques actives d’ocupació més eficaces», que reassignin els treballadors entre empreses i sectors en casos de crisis estructurals. Al seu torn defensen una flexibilitat més gran en la negociació col·lectiva, i permeten «acords a nivell d’empreses amb paràmetres amplis fixats a nivell sectorial».

Respecte a polítiques de vivenda, el Fons critica els sostres a les pujades de lloguer en zones tensades perquè «poden introduir ineficiències i restringir la disponibilitat d’immobles per a futurs arrendataris». També advoquen per «simplificar els reglaments sobre l’ús de terrenys i agilitar els processos de permisos dels governs autonòmics».