Política econòmica per a la recuperació en temps d’incertesa

Després de la crisi econòmica global provocada per la pandèmia de covid-19, l’economia s’està recuperant, gràcies a l’avenç de la vacunació i al recolzament extraordinari de les polítiques econòmiques. Aquesta recuperació també s’està produint a Espanya, especialment pel que fa a l’ocupació que ja ha arribat al seu nivell previ a la pandèmia. Quant a l’activitat econòmica, la recuperació és més lenta que en altres països del nostre entorn. A més, és incompleta: la bretxa del nivell actual del PIB davant l’anterior a la pandèmia és de 6,6 punts a Espanya (0,5 a l’àrea de l’euro), degut, en gran manera, a la nostra dependència més elevada del sector turístic i a la debilitat més elevada del consum i la inversió. Per grups de població, la crisi continua afectant encara desproporcionadament determinats col·lectius de treballadors; en particular, els més joves i aquells amb contractes temporals i rendes baixes.

L’expectativa és que la recuperació es mantingui en els pròxims trimestres, si bé el seu abast i la velocitat estan sotmesos a diversos focus d’incertesa relacionats, en primer lloc, amb l’evolució de la pandèmia, com posen en relleu l’evolució recent dels contagis en alguns països i l’aparició de noves variants del virus. La incertesa s’estén també al consum de les llars (en particular, al ritme amb què es farà servir el significatiu estalvi acumulat per les famílies durant la crisi), a la recuperació del turisme estranger, a l’ús i l’efectivitat dels fons del programa europeu NGEU (incloent-hi la configuració final de les principals reformes associades a ell), a les possibles cicatrius de la crisi sobre el teixit empresarial, així com a la persistència dels colls d’ampolla i de l’actual episodi d’elevada inflació.

En relació amb la inflació, els fenòmens que són subjacents al repunt recent són fonamentalment d’origen extern a l’economia espanyola i d’essència transitòria. El primer té a veure amb els efectes base derivats del retrocés el 2020 dels preus d’alguns béns i serveis per la pandèmia. En segon lloc, els preus de l’energia —sobretot, del gas i l’electricitat— han experimentat pujades molt significatives. En tercer lloc, han sorgit certs colls d’ampolla que obstrueixen el funcionament de les cadenes de valor i han encarit el transport. És cert, no obstant, que en els pròxims mesos encara continuarem observant altes taxes d’inflació, que el fenomen està durant més de l’esperat i que, com més llarga sigui aquesta durada, més probable serà que guanyi persistència. En tot cas, la seva evolució futura dependrà no només de la dinàmica de les pertorbacions externes, sinó també de la reacció dels agents nacionals.

En aquest entorn, la retirada prematura de les mesures de suport comportaria uns perjudicis que superen els possibles costos de mantenir-les fins que la recuperació doni mostres de prou solidesa. En paral·lel, és crucial la identificació dels possibles canvis i danys estructurals d’aquesta crisi, de manera que la política econòmica faciliti l’adaptació d’empreses i treballadors a la nova realitat després de la pandèmia. I, així mateix, es fa necessari afrontar amb decisió els reptes estructurals de la nostra economia.

En el cas de la política fiscal, és necessari mantenir un to expansiu, però amb un caràcter focalitzat en els sectors i agents més afectats, i en les consideracions de creixement a mitjà i llarg termini; entre altres motius, per evitar que un impuls fiscal excessivament generalitzat pugui traduir-se en un augment dels colls d’ampolla i, per tant, en més pressions inflacionistes. A més, les mesures han de ser temporals, per no augmentar addicionalment el dèficit estructural. I, una vegada superada la pandèmia, serà necessari reconstruir els marges fiscals i reduir el deute públic, mitjançant una estratègia gradual plurianual. El disseny d’aquest pla s’ha d’anticipar, amb vista a la seva posada en marxa una vegada que la recuperació sigui sòlida.

En el cas de la política monetària, en el Consell de Govern del BCE estem decidits a continuar subministrant els estímuls monetaris necessaris perquè, a mitjà termini, la inflació arribi de manera duradora a l’objectiu del 2%, sense reaccionar prematurament davant pertorbacions transitòries.

Empreses i treballadors, per la seva banda, han d’interioritzar la naturalesa fonamentalment externa i temporal d’alguns dels principals factors que hi ha darrere de l’actual repunt dels preus i buscar un repartiment equitatiu de la minva de rendes de l’economia nacional davant la resta del món que provoquen els augments de preus en béns i serveis que la nostra economia no produeix, però necessita. En cas contrari, es podria encoratjar una realimentació de preus i costos, amb efectes adversos per a la competitivitat, l’activitat econòmica i el benestar col·lectiu.

Notícies relacionades

José Antonio Álvarez de Arcaya, de Thales Alenia Space: "Canàries reuneix totes les condicions per liderar el sector dels pseudosatèl·lits a Europa"

Beatriz Calvo (Nunsys): "Canàries és un autèntic hub tecnològic i empresarial"

Tot i que la situació actual dista enormement de la que va caracteritzar la crisi de preus del petroli en la dècada dels setanta del segle passat, els ensenyaments adquirits llavors no s’han d’ignorar. La probabilitat d’un escenari com el de llavors és molt reduïda, però ha de servir de recordatori que hem de ser curosos a l’hora de traçar el necessari equilibri entre proporcionar un suport pacient a la recuperació i, alhora, preservar la capacitat d’actuar amb rapidesa i determinació si això es revelés necessari.

Mirant a més llarg termini, no vull deixar d’esmentar els desafiaments estructurals que l’economia espanyola ja afrontava abans de la pandèmia i que cobren ara especial rellevància. Entre aquests reptes, es pot destacar, a més de l’inadequat funcionament del nostre mercat de treball, la baixa productivitat, la lluita contra el canvi climàtic, l’envelliment poblacional i la creixent desigualtat. D’altres han sorgit o s’han intensificat a causa de la pandèmia, com els derivats de la digitalització. Tots aquests desafiaments només podran afrontar-se amb una agenda decidida de reformes estructurals —avalades per l’ús eficient dels fons europeus i sustentades en unes polítiques basades en evidències sòlides—, que compti amb un ampli suport polític i social.