Agricultura

El preu dels cítrics es multiplica per 14 al passar del camp a la taula

Varietats de la primera part de la campanya es paguen a menys de 0,15 €/kg als agricultors

El preu dels cítrics es multiplica per 14 al passar del camp a la taula
2
Es llegeix en minuts

La política de seguretat alimentària que la Unió Europea pretén aplicar en la nova Política Agrària Comuna (PAC) 2023-2027, coneguda com «del camp a la taula», no funciona en sentit ampli en l’àmbit citrícola. Almenys pel que fa als preus en origen. Mentre Brussel·les avança en la informació clara sobre l’origen, contingut, etiquetatge i ús dels aliments, els preus pagats als agricultors es desplomen en aquesta primera part de la campanya 2021-2022. Així, les taronges i mandarines van pujar un 1.293% del camp a la taula el novembre passat (és a dir, gairebé 14 vegades), segons les dades analitzades per la Coordinadora d’Organitzacions Agràries i Ramaderes (COAG).

El ritme de compravenda dels cítrics i les cotitzacions a les quals arriben al mercat no estan sent les habituals en aquesta època de l’any. Els valors són ruïnosos en algunes varietats de la primera part de la campanya, com les taronges navelines i algunes mandarines primerenques (satsumes, okitsu, owari i clemenrubí, entre d’altres) i han encès l’alarma en el sector perquè al camp es paguen a menys de 15 cèntims el quilo (en comparació amb els 2,09 euros el quilo en la venda al públic en botigues). Actualment es recullen varietats de mitja estació, com les navelines (les cotitzacions oscil·len entre 0,094 i 0,165 euros el quilo) i les clemenvilles (entre 0,306 i 0,423 euros el quilo).

A més, els costos de producció s’han disparat aquest any entorn del 30% i han elevat les despeses de les taronges a gairebé 0,30 €/kg a causa de l’encariment de l’energia elèctrica, els combustibles, els fertilitzants i els tractaments que els citricultors han hagut d’augmentar per intentar frenar plagues i malalties. Des de l’inici de la campanya 2021-22, les cotitzacions mitjanes han sigut inferiors a les que es van registrar les mateixes setmanes de la campanya 2020-21, però també respecte a les de 2016-17 i 2019-20.

L’índex de preus en origen i destinació publicat per COAG mostra que els aliments agrícoles es multipliquen per 5,42 i els ramaders per 3,20 des del camp o la granja fins al consumidor. La taronja (1.293%), la llimona (960%), la mandarina (840%) i l’all (803%) van registrar les diferències de preus més elevades entre origen i destinació.

Notícies relacionades

Els baixos preus de les taronges demostren que els objectius de la legislació no es reflecteixen en la realitat, per això les organitzacions agràries exigeixen que la ‘llei de la cadena’ eviti definitivament els abusos impedint que els costos de producció que prenen com a referència per establir preus no continuïn depenent del poder de negociació de cada productor, sinó que els fixi un organisme públic en cada baula de la cadena alimentària. Atribueixen el «crític» inici de la campanya tarongera a la substitució en els lineals dels supermercats europeus de la producció local per importacions procedents de països tercers, fonamentalment de Sud-àfrica, Egipte i el Marroc.

Malalties professionals en el sector citrícola

El Jutjat Social número 10 de València ha reconegut la tendinitis d’espatlla com a malaltia professional per a una treballadora que encaixa cítrics, segons informa CCOO. La sentència determina que, encara quan el reial decret 1299/06 no inclou específicament el diagnòstic de tendinitis calcificant, pot i s’ha d’assimilar a altres danys contemplats en aquesta norma. La realització de moviments repetitius als magatzems de cítrics és un risc laboral «molt estès» i genera trastorns musculoesquelètics que poden arribar a ser incapacitants, segons CCOO.