‘TIME’ nomena Elon Musk persona de l’any

Elon Musk és a tot arreu, també a la portada de ‘TIME’. I és que la popular revista nord-americana ha reconegut el popular i controvertit magnat i visionari com a persona de l’any en un 2021 en què el creixement de dues de les seves empreses, Tesla i SpaceX, l’han ajudat a disparar la seva fortuna fins a superar Jeff Bezos, fundador d’Amazon, i situar-se com l’home més ric del món, amb un patrimoni valorat en 282.000 milions de dòlars.

Nascut fa 50 anys a la Sud-àfrica de l’‘apartheid’ al si d’una família que es va enriquir amb les mines d’extracció de maragdes, Musk és conegut per haver cofundat empreses que busquen transformar el futur. Ja ho va fer l’any 2000 quan va posar en marxa el revolucionari mètode de pagament PayPal. Poc després, el 2003, va ser un dels primers inversors en Tesla, companyia de cotxes elèctrics que ara dirigeix i la promesa de la qual és convertir-se en dispositius completament autònoms. La preocupació pel canvi climàtic i el seu domini en un sector en auge l’han convertit en una de les més influents del món, amb una capitalització borsària que arriba fins als 1.068 milions de dòlars.

Elon Musk (@elonmusk) is TIME's 2021 Person of the Year #TIMEPOY https://t.co/8Y5BhIldNs pic.twitter.com/B6h6rndjIh

— TIME (@TIME) 13 de diciembre de 2021

Mentre Tesla continua propulsada als mercats, l’obsessió de Musk va molt més enllà de l’òrbita: Mart. Ja el 2002, aquest físic i innovador va crear la companyia SpaceX amb l’objectiu de crear coets que permetin a la humanitat viatjar i establir-se al planeta vermell, una meta en la carrera espacial entre multimilionaris en la qual també pugnen Bezos i Richard Branson. Més avall, a l’atmosfera, aquesta mateixa companyia té la missió de desplegar StarLink, un projecte amb què vol fer arribar Internet a tots els racons del món, com va explicar durant l’última edició del Mobile World Congress. Musk és també fundador de Neuralink, empresa de neurotecnologia amb la intenció de connectar el cervell humà a màquines i que ja ha aconseguit que una mona pugui jugar a un videojoc només amb un xip neuronal implantat al seu cervell.

Al seu article de reconeixement, ‘TIME’ defineix Musk com a «pallasso, geni, senyor de la informació, visionari, industrial, ‘showman’, canalla; un híbrid boig de Thomas Edison, P.T. Barnum, Andrew Carnegie i el Doctor Manhattan de ‘Watchmen’, l’home-déu melancòlic de pell blava que inventa cotxes elèctrics i es trasllada a Mart».

Un trol polemista

Les seves visions futuristes no són l’única cosa que ha convertit Elon Musk en una personalitat clau de la cultura popular. La seva actitud fanfarrona, desafiadora i fins i tot infantil a Twitter li han fet guanyar molts adversaris. Emblema del capitalisme extravagant, s’ha posicionat en contra del paper de l’Estat, de la redistribució de la riquesa i de l’impost als súper rics. Una investigació de ‘ProPublica’ va destapar el juny passat que ‘la persona de l’any’ va eludir pagar impostos sobre la renda el 2018.

Notícies relacionades

El Govern accelera el desembarcament a Telefónica i confirma que en té un 5%

Criteria negocia l’entrada d’un grup emiratià a Naturgy

Musk també és polèmic per la seva enverinada defensa de Bitcoin i altres criptomonedes el valor de les quals fa fluctuar a cop de tuit. «Amb un moviment del seu dit, el mercat de valors es dispara o es desmaia», resa el text de ‘TIME’. És el que va fer al febrer, quan va recolzar un moviment sorgit al fòrum Reddit que va aconseguir mobilitzar la compra de centenars de milers d’accions de la companyia de videojocs GameStop amb l’objectiu de fer perdre milions de dòlars a grans fons voltors de Wall Street.

Però les crítiques a Musk van més enllà del seu caràcter i també impugnen els seus projectes. Tot i que molts apunten que la seva retòrica futurista és una estratègia de màrqueting per revaloritzar les seves pròpies inversions, també han assenyalat que aquests projectes busquen reemplaçar l’Estat i objectius que fins ara eren públics. A l’abril, per exemple, SpaceX va guanyar el contracte exclusiu de la NASA per posar astronautes nord-americans a la lluna per primera vegada des de 1972. Omplir el cel de microsatèl·lits és, a més, una cosa que els astrònoms han denunciat, ja que perjudiquen la investigació sobre els confins de l’univers.