La justícia oblida les víctimes d’accidents laborals al tardar cinc anys a dictar sentència

Les víctimes dels accidents de trànsit, de les bandes terroristes o de la violència de gènere solen ocupar, merescudament, les portades i els continguts dels mitjans de comunicació, però existeixen altres víctimes que no tenen el mateix tractament però que els seus casos també són objecte d’una fiscalia especialitzada al nostre país. Es tracta dels afectats per accidents de treball, que, segons el fiscal responsable d’aquest departament, Félix Pantoja, són els grans oblidats malgrat quedar en situacions molt fràgils i haver d’esperar, de mitjana, uns cinc anys per rebre compensació per part de la justícia.

La pandèmia per Covid-19, amb la subsegüent aturada de les obres i també de l’activitat en jutjats i tribunals, es va fer notar en el treball de la Fiscalia de Sinistralitat Laboral, l’última memòria de la qual, que es va tancar el mes de març passat amb dades del 2020, reflecteix un fort descens de sentències condemnatòries respecte al 2019 –en van ser 347, en comparació amb les 517 de l’any anterior–.

Segons aquestes dades, a què ha tingut El PERIÓDICO DE ESPAÑA, l’anàlisi de les causes dels accidents en què es van dictar sentències condemnatòries apunta que les caigudes en altura continuen ocupant el primer lloc, i el 2020 van arribar a un total de 58. Es tracta d’un número gens menyspreable però notablement menor als 130 accidents sentenciats per la mateixa raó tan sols un any abans.

La segueixen els atrapaments amb 29 casos (65 l’any anterior), 16 condemnes per cops amb objectes (28 el 2019), vuit per caigudes d’objectes (16 el 2019), la majoria de tots, al sector de la construcció i la indústria. Però també es van registrar al llarg de l’any de pandèmia sis casos de condemnes per electrocució, vuit d’aixafament, sis atropellaments i sis sepultaments. La Fiscalia demana reflexionar per l’escassa rellevància penal del delicte de risc, ja que únicament es van dictar dues condemnes.

Per sectors, del total de condemnes 63 es van referir al sector de la construcció, que segueix al capdavant en aquest aspecte, seguit de les 46 sentències dictades per accident laboral del sector de serveis, 32 de relacionades amb l’activitat industrial i 10 per sinistres al sector agrícola. Per accidents en pesca únicament se’n van dictar dos al llarg de l’any passat, i la llista es completa amb una condemna al sector forestal i una altra en el del transport.

La sinistralitat més gran, en les pimes

Segons l’anàlisi realitzada per aquest departament, l’índex més gran de sinistralitat laboral es troba en petites i mitjanes empreses. Un important nombre de firmes compta amb un pla de prevenció de riscos, si bé una circumstància diferent és que aquesta activitat s’hagi integrat al si de l’empresa i no s’estigui davant un compliment merament formal.

D’aquí la insistència que Pantoja expressa a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA per avançar en un pacte social i estatal per la seguretat en el treball que faci avançar en seguretat. A aquest fiscal, exvocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i integrant durant molts anys de la Fiscalia de Menors, li queda un any per jubilar-se, que vol aprofitar per aconseguir un acord en què participin els operadors jurídics, els ministeris de Justícia i de Treball, els sindicats i també els empresaris. Es tracta d’aturar problemes que deriven de la precarietat i de la falta d’especialització.

A la unitat especialitzada treballa mà a mà amb dos fiscals joves i compromesos amb la seva tasca, Elena Carrascoso i Ángel Muñoz, que coordinen la tasca dels fiscals que atenen els casos de sinistralitat, a tot el territori espanyol. El seu camp és el del dret penal, però ja han reclamat a la fiscal general, Dolores Delgado, poder ampliar la seva intervenció a la jurisdicció social, on també se segueixen causes per accidents de treball i malalties professionals.

Reclamen competències en l’àmbit social

De fet, sol·liciten a la fiscal general fins i tot un canvi de nom del seu departament, perquè passi de dir-se Fiscalia de Sinistralitat Laboral a Fiscalia de Seguretat i Salut en el Treball. Reclamen també que, si augmenten les seves competències, puguin disposar d’una plantilla reforçada i més mitjans.

Notícies relacionades

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Vaclav Smil: "És criminal que es malgasti el 40% dels aliments"

Una altra de les seves reclamacions passa per mirar de reduir el llarg temps d’espera que aquests assumptes tarden a arribar a una sentència definitiva, que, en molts casos, determina el cobrament per la viuda o viudo de la compensació després de l’accident d’un familiar, i que és d’una mitjana de cinc anys. Per aconseguir-ho han fet unes propostes de modificació legislativa que han fet ja arribar als ministeris de Treball i Justícia, dels quals esperen resposta.

Mentrestant, els fiscals es reuneixen amb els seus companys delegats a les diferents províncies, amb les associacions de víctimes –només n’hi ha quatre a Espanya, cap d’àmbit nacional–, amb Las Kellys (cambreres d’hotel), la CEOE, els sindicats, organitzacions relacionades amb el món sanitari, i fins i tot amb la pastoral obrera de l’Església catòlica per avançar en la millora de l’assistència a les víctimes dels accidents de treball, que es troben en moltes ocasions en una situació econòmica i social complicada.