Conflictivitat
País Valencià, el descontentament va amb cotxe
Les protestes afecten el sector auxiliar de l’automòbil, vinculat a la planta de Ford a Almussafes
Al País Valencià el focus del descontentament laboral es concentra al sector de l’automòbil. La potent indústria auxiliar desenvolupada entorn de la factoria de Ford a Almussafes està patint la crisi que travessa la marca de l’oval blau, la producció del qual s’ha desplomat el 2020 per la pandèmia i el 2021 per l’escassetat de semiconductors des d’uns nivells ja modestos per la reconversió cap al vehicle elèctric.
Però el pitjor no té per què haver passat: Ford ha anunciat una reestructuració del seu negoci a Europa per estalviar costos en un mercat condemnat a empetitir-se pel nou paradigma de mobilitat i ja ha plantejat rebaixes salarials en diverses plantes europees, entre les quals Almussafes, on treballen gairebé 7.000 persones. La direcció ho ven com una manera de «guanyar competitivitat» per produir els dos o tres models zero emissions que Ford preveu fabricar a terra europeu i sense els quals la factoria valenciana estaria condemnada.
I és que una empresa tractora com la multinacional pot convertir-se en àncora quan pateix com ara. La crisi, que ha deixat dos eros de gairebé 1.000 acomiadaments en menys de dos anys i que des del gener provocarà la desaparició del torn de nit, es ramifica a les empreses proveïdores, que ocupen més de 30.000 persones i suposen gairebé el 10% del PIB industrial valencià.
Fa anys que les menys dependents de Ford diversifiquen cap a altres sectors, però les plantilles d’algunes de les companyies més exposades ja tenen sobre la taula programes d’austeritat o directament acomiadaments, cosa que ha elevat la tensió en els últims dies. És el cas de Pilkington, fabricant de llunes; de Plastic Omnium, fabricant de para-xocs; i de Yanfeng, fabricant de plafons interiors.
Els prop de 400 treballadors de Pilkington van acordar una vaga parcial el 9 de novembre que el dia 22 es va tornar total per protestar contra els 116 acomiadaments i el tancament de la planta de laminat que va plantejar la direcció. Després de jornades de piquets i crema de pneumàtics, la plantilla va avalar aquest diumenge un acord per desconvocar les aturades que redueix les sortides a 50 entre prejubilacions i baixes incentivades i que assegura la continuïtat de la línia de parabrisa fins a final del 2024, això últim supeditat al fet que la càrrega de treball no caigui més d’un 40% durant tres mesos seguits.
Amb les protestes de Pilkington desactivades, la tensió es trasllada ara a Plastic Omnium. Ahir mateix van arrencar les protestes contra la proposta de l’empresa de congelar salaris i fonts del comitè d’empresa apuntaven que els treballadors «estan per la feina de lluitar» inspirats pel metall de Cadis i la mateixa Pilkington. El responsable d’UGT (sindicat majoritari a Ford) del sector automoció, Carlos Esclós, vaticina que aquests episodis poden ser només el principi. «Entrarem en un període conflictiu perquè el final del torn de nit i la baixada de producció de Ford farà que comencin a existir excedents en les proveïdores». Des de Yanfeng, el president del comitè d’empresa, Javier Aragonés, també avisa: «L’ambient està caldejat i si l’empresa no rectifica (planteja congelar salaris fins al 2023 malgrat tenir pactat un augment de l’1% per a aquest any i del 2% per als dos següents) la plantilla està disposada a protestar», avisa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El drama de la migració El Govern ressitua gairebé un miler de menors en diverses comunitats
- Les morts de migrants a les costes espanyoles baixen de 10.000 a 3.000
- Excepció Robles defensa l’autorització perquè Airbus compri material militar a Israel
- Guerra a l’est d’Europa Ucraïna vol evitar amb Trump el fiasco dels acords de Budapest i Minsk
- Tensió a Àsia La Xina respon a la venda d’armes dels EUA a Taiwan
