La Xina respon a la venda d’armes dels EUA a Taiwan

La Xina ha disposat el seu teatre bèl·lic, altre cop, sobre Taiwan per exterioritzar el seu emprenyament per la imminent venda d’armes nord-americanes a l’illa. Les maniobres, més una rebequeria que un assaig d’invasió, s’allargaran durant dos dies davant les costes taiwaneses, convocaran les forces terrestres, aèries i navals de l’Exèrcit d’Alliberament de la Xina i comptaran amb foc real en la seva segona jornada. Taiwan torna al centre de l’escenari global, tot i el desgrat de Pequín, amb la compra d’armes a Washington i el compromís d’auxili militar del Japó.

Bombarders, caces, destructors, fragates i altres vaixells i avions de guerra es van passejar ahir pels voltants de l’illa. Les maniobres militars es desenvolupen a l’estret de Formosa, tot just un fil marí que separa l’illa del continent, i en cinc espais al nord, est, sud-est i sud-oest de Taiwan. Els exercicis, batejats amb pompa com a Missió Justícia 2025, són "una forta advertència" contra les "forces separatistes" taiwaneses i les "interferències externes" i "una legítima i necessària acció per protegir la sobirania i unitat nacional", va anunciar Shi Yi, coronel i portaveu de l’Exèrcit.

També inclouen assajos per al bloqueig de ports i altres àrees estratègiques i la dissuasió més enllà de Taiwan. El seu reconeixement és inèdit: consisteix a tallar les línies marítimes per impedir l’auxili dels EUA o el Japó. La Xina, en un escenari bèl·lic, en tindria prou amb bloquejar l’illa i esperar pacientment el seu col·lapse. La idea queda accentuada per un cartell publicitari de les maniobres, amb les paraules "Escut de Justícia: desmuntant il·lusions", que mostra vaixells i avions nord-americans sent interceptats.

Resposta de Taipei

Notícies relacionades

Joan Estévez, mercenari espanyol a Ucraïna: «Cobrava 3.500 euros; vaig matar almenys vuit russos»

Ucraïna vol evitar amb Trump el fiasco dels acords de Budapest i Minsk

Taipei té el seu exèrcit en alerta màxima i ha mostrat imatges de les seves forces aèries i marítimes prestes al combat. Els exercicis d’ahir, va afirmar el Ministeri de Defensa taiwanès, "confirmen la naturalesa d’agressor i del destructor més gran de pau del món" de la Xina. "El nostre país condemna amb força les autoritats xineses per ignorar les normes internacionals i utilitzar la intimidació militar per amenaçar els països veïns", va dir Karen Kuo, portaveu de l’oficina presidencial.

Aquests exercicis són els segons de l’any. Els reserva ara la Xina per a les ofenses més significatives i aquesta venda d’armes nord-americana ho és. Washington va anunciar la setmana passada una operació que voreja els 10.000 milions d’euros i que, després de la previsible llum verda del Congrés nord-americà, es convertirà en la més gran de la història. Certifica l’èxit del pla de Donald Trump: no s’ha compromès a enviar les seves tropes a l’illa en cas d’atac, en flagrant contrast amb el seu predecessor, Joe Biden, però a canvi l’ha animat a enriquir la seva indústria armamentista. El president taiwanès, Lai Ching-te, ha aprovat partides pressupostàries especials per satisfer l’estratègia. La Xina va contestar fa dies amb sancions variades a una vintena de companyies nord-americanes del sector de Defensa i als seus directius.