Milers d’empleats italians abandonen voluntàriament les seves feines

Les xifres deixen poc lloc als dubtes. En el segon trimestre d’aquest any, de l’abril fins al juny, van renunciar als seus llocs de treball 484.000 treballadors (sobre un total de 2,5 milions de contractes totals cessats en el mateix període) a Itàlia. Una dada que correspon a un augment del 37% comparat amb el trimestre anterior, i del 85% si es pren com a referència el mateix trimestre del 2020, d’acord amb les últimes xifres divulgades pel ministeri de Treball italià. Més encara. En algunes regions, com la del Vèneto (nord), l’última dada disponible fins i tot apunta que el fenomen ha continuat almenys fins al setembre d’aquest any. 

«El percentatge de treballadors que van deixar voluntàriament els seus llocs de treball és més gran no només a la dada del 2020, sinó també a les del 2019, 2018 i 2017», remarca l’investigador Francesco Armilleri, de la London School of Economics i un dels primers que va detectar la tendència. «L’increment és fins i tot més pronunciat si s’observen les dades dels treballadors amb contractes de més de tres anys, i els d’alguns sectors, en particular les professions sanitàries, seguides a certa distància per les de la indústria manufacturera», precisa a EL PERIÓDICO Armilleri. «També cridaner és que hi ha un nombre significatiu de persones que s’han acomiadat i han trobat una nova feina en el termini de 30 dies», afegeix, al remarcar que tot i així el fenomen és massa recent com per entendre amb precisió en què s’origina. 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

De fet, els observadors no tenen certeses absolutes sobre les causes d’aquesta situació, ni si es tracta d’una tendència passatgera (o no). Les hipòtesis són múltiples, i varien en cada cas. Diversos analistes apunten que molts d’aquests treballadors –entre els quals, els sanitaris– han patit l’anomenada ‘síndrome de l’empleat cremat’, un esgotament físic i emocional extrem que fa la sensació de perdre el sentit de la vida i redueix la productivitat. Altres experts assenyalen que la tendència podria ser fruit d’una acumulació de decisions endarrerides, és a dir, treballadors que van retardar la seva decisió per la gran inseguretat que va suposar l’etapa inicial de la pandèmia, així com que es podria tractar de renúncies consensuades amb empreses que estan en crisi.

La realitat és que, a Itàlia, «encara escasseja una cultura de cuidar el benestar a la feina», explicava recentment, preguntada pel fenomen per l’edició italiana del Huffington Post, la psicòloga Biancamaria Cavallini. Per això també que, a mesos de distància que una tendència similar es detectés als Estats Units –on la recuperació econòmica es va iniciar més aviat–, una hipòtesi molt compartida sigui també la que apunta que molts estarien prenent la decisió per obtenir millores laborals –incloent-hi més flexibilitat d’horaris i la possibilitat de teletreballar–, i més possibilitats de creixement en els pròxims anys. Amb el desafiament que això comportarà per a les empreses.