El pàdel a Espanya: moda i negoci

  • Empreses com ManzaSport lideren la producció i exportació mundial de pistes per jugar a l’esport de la pala

El pàdel a Espanya: moda i negoci

activos

3
Es llegeix en minuts

Quan Juan Antonio Senent (València, 1980) va deixar la seva carrera com a jugador professional de pàdel aquest esport era encara un gran desconegut per al públic general. Avui hi juguen milions de persones i la seva proliferació ha acabat fent caure el mite construït en l’època de l’expresident José María Aznar que era un esport de rics. Tot i que va néixer accidentalment a Mèxic, la seva expansió va tenir lloc entre Espanya i l’Argentina, els dos països que avui lideren els rànquings de les principals competicions i que són percebuts com les grans potències mundials de l’esport de la pala.

I no només pel nivell dels jugadors sinó també pel de moltes empreses vinculades a aquesta branca d’activitat. I és que Espanya, i en concret el País Valencià, gaudeixen d’una fama mundial com a fabricants de pistes de pàdel gràcies que aquí estan establertes diverses firmes punteres del sector. L’èxit primerenc que aquest esport va tenir al país ha fet que companyies com ManzaSport portin anys d’avantatge a les seves competidores internacionals i que, al caliu del boom del pàdel, estiguin ara en camí de duplicar la facturació del 2020, que ja va ser el seu millor any històric.

Senent, director general de ManzaSport, va veure clar que el pàdel li proporcionava sortides empresarials un cop hagués penjat la pala. «Mentre jugava vaig detectar moltes oportunitats de negoci», recorda. La seva primera inversió va ser comprar una pista portàtil que anava instal·lant a diferents localitats per fer exhibicions o esdeveniments puntuals. «La gent no sabia ni el que era aquesta caixa –diu amb referència a la pista–. Algú fins i tot la confonia amb una gàbia de lleons».

El model de negoci va anar agafant força i l’esport guanyant adeptes, recorda. «Als clients els agradava l’experiència i van començar a demanar instal·lar pistes fixes, però continuàvem comprant-les a fabricants». Fins que el 2011 es van animar a produir-les ells mateixos i van obrir la primera fàbrica a Beniparrell (València). Després va arribar la segona a la localitat veïna de Silla i avui en tenen tres més en construcció. La tercera a València i dues en punts estratègics per a la seva futura expansió internacional: una a Mèxic i l’altra a Eslovàquia.

I és que el gruix del seu negoci cada cop és més lluny d’Espanya i l’objectiu és «escurçar distàncies per exportar i abaratir la logística», especialment en un context com l’actual, amb els preus del transport, les matèries primeres i l’energia disparats. Segons Senent, la companyia exporta al voltant del 80% del seu volum de negoci. Els seus principals mercats són a Europa i els països del Golf. Al Vell Continent el furor del pàdel va entrar pel nord, agitat per fons d’inversió que es van llançar a explotar l’alta rendibilitat del lloguer de pistes –amb unes 500 partides la inversió pot estar amortitzada–: «A Suècia ha sigut una bogeria i es pot estar acostant a la saturació», explica el CEO de ManzaSport.

I a l’Orient Mitjà la situació ha sigut similar. «Als Emirats Àrabs vam començar a treballar el 2014. Des d’aleshores i fins al 2020 vam instal·lar 27 pistes i des de començament d’any en portem més de 70», incideix Senent. També són líders a l’Aràbia Saudita, Kuwait, Bahrain, Qatar... Mercats en què van entrar gràcies a la bona reputació d’Espanya en el món del pàdel. «Ser espanyol en aquest sector aporta un valor afegit, però no vol dir res. S’ha de cuidar la fama perquè, com sempre dic, no per ser espanyol sé torejar», fa broma.

Notícies relacionades

Alguna cosa més que fama ha d’oferir una firma que el 2021 ha venut més de 1.000 pistes, segons indica el seu màxim responsable, i que els portarà a destrossar el seu rècord de 5 milions facturats el 2020. El preu de cada una arrenca al voltant dels 16.000 euros i es pot disparar amb opcions de personalització i els costos d’exportació i instal·lació, un altre dels motius de l’obertura de fàbriques a l’exterior, ja que poden triplicar el preu final.

Malgrat que les distorsions comercials mundials els han obligat a augmentar els terminis de producció de tres a sis setmanes, el boom ha sigut tal que van arribar a fabricar 100 pistes en una setmana i ja s’acosten als 50 treballadors de plantilla.

Temes:

Empreses