Els Mossos han evitat el matrimoni forçat de 47 dones i nenes a Catalunya des del 2021

La majoria d’aquestes denúncies són de dones. Des del 2014, els Mossos únicament han tingut tres casos de denúncies d’homes obligats a casar-se, l’última el maig de l’any passat, d’un noi de 27 anys, en una comissaria de Lleida. Una dona de 19 anys també va alertar l’any passat d’un matrimoni consumat, alhora que la policia va evitar els enllaços de quatre víctimes més, una d’elles major d’edat i les altres d’entre 11 i 15 anys.

De les set víctimes de l’any 2024, dues persones eren majors d’edat i les altres cinc eren menors. Els set casos van ser coneguts per diverses vies: dos, mitjançant els serveis socials; un, per la policia local; un altre cas, des de l’àmbit d’educació; un altre, per familiars, i dos casos més, per la víctima.

Malgrat això, els casos de dones que pateixen aquesta violència masclista detectats en els dos últims anys han baixat molt comparats amb els 15 del 2022 i els 18 del 2023. Aquell any, els Mossos van obrir 15 investigacions, ja que en algunes ocasionsvan tractar amb germanes que anaven a ser obligades a casar-se gairebé alhora. Els agents van aconseguir evitar 16 matrimonis d’aquestes 18 víctimes, de les quals set eren menors.

240 casos

Els Mossos fan un recompte des del 2009 de matrimonis forçats, ja que a Catalunya es van detectant casos al tenir molta comunitat estrangera, principalment del Pròxim Orient, en la qual aquesta pràctica està més estesa. En els últims 17 anys, s’han detectat a Catalunya uns 240 casos de dones i nenes que anaven a ser obligades a casar-se o les van casar contra la seva voluntat.

Els agents recorden que les víctimes majors d’edat acudeixen a comissaria a denunciar que seran traslladades als seus països per casar-les i que és llavors que se sol·liciten mesures cautelars, com la retirada del passaport, perquè no puguin sortir. A més, també se les treu del seu entorn familiar gràcies a l’ajuda d’entitats socials. Respecte a les víctimes menors d’edat, els policies en tenen coneixement per l’entorn educatiu o pels serveis socials en un 40% dels casos, tot i que també se n’assabenten per alertes de familiars o amigues.

El Departament d’Interior recorda que «els matrimonis forçats consumats originen en la víctima diferents formes de violència que són denunciades, com la violència física, la psicològica i sexual principalment». «En el marc de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra les Violències Masclistes, el 2023 es va dissenyar el Model d’Abordatge dels Matrimonis Forçats, que estableix els principis d’actuació, els circuits de derivació i les funcions de les diferents administracions implicades», assenyalen des d’Interior.

A més, remarquen que els Mossos aborden «des d’una perspectiva interseccional i antiracista la intervenció de les violències masclistes cap a les dones migrades i racialitzades, evitant l’essencialització i els enfocaments culturalistes sobre les minories per garantir una valoració real del risc».

Tres casos de mutilació genital

Els Mossos d’Esquadra van atendre, el 2024, 12 nenes o dones per mutilació genital femenina: en 10 víctimes es va aconseguir evitar i en dues ja s’havia fet al seu país d’origen. D’aquestes 12 víctimes, 11 eren menors, entre les quals hi ha els dos casos consumats. En el primer semestre del 2025, els agents van tenir coneixement de tres casos de mutilació genital: en un, d’una menor, preventivament, i en els altres dos, de dues noies majors d’edat, ja s’havien consumat. Els Mossos recorden que no consta que aquesta pràctica es cometés a Catalunya en cap dels casos.

Notícies relacionades

MAPA | Aquestes són les carreteres catalanes més perilloses per a les motos

Augmenta el risc d’allau al Pirineu després de la nevada

El Departament d’Igualtat i Feminisme té taules locals de prevenció de la mutilació genital femenina que treballen amb serveis socials i entitats especialitzades per detectar situacions de risc i establir protocols d’actuació davant la primera sospita. Per a això, destaquen el treball preventiu de les associacions formades per dones que pertanyen a les comunitats en les quals es practica aquesta mutilació, però que viuen a Catalunya.

Fins al 2018, la Generalitat va impulsar 72 taules locals per prevenir la mutilació genital femenina, i el 2023, la Direcció General d’Erradicació de Violències Masclistes va crear un comitè per desenvolupar polítiques públiques de prevenció d’aquesta forma de violència cap a les dones. Actualment, el comitè treballa per a la reparació i recuperació de les víctimes amb accés a indemnitzacions. A més, el Departament de Salut està dissenyant un circuit per detectar possibles casos i oferir models d’intervenció especialitzats en una possible reconstrucció.