Els agricultors mantenen la protesta i sospesen allargar els talls més dies

Diverses carreteres catalanes van continuar estant tallades ahir, per tercer dia consecutiu, a causa de la protesta dels agricultors catalans contra l’acord entre la Unió Europea i el Mercosur. Porten dies mobilitzats pel risc que suposa per al sector i perquè, segons denuncien, els productes importats, sovint, no compleixen les estrictes garanties sanitàries que sí que han de respectar ells.

Revolta Pagesa té previst mantenir, almenys fins demà, els talls portats a terme a les carreteres. "Nosaltres ens mantindrem forts i continuarem amb els talls de les vies, com a mínim, fins dilluns", va afirmar ahir un dels membres de Revolta Pagesa, Valentí Roger, que participa en el tall de l’autopista AP-7 a Girona.

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va demanar divendres passat "responsabilitat" als convocants de les protestes agràries i a les administracions. El titular del departament va reclamar "una certa garantia de mobilitat" per poder subministrar els serveis essencials, com pinsos per a animals a les granges.

Segons el Servei Català de Trànsit, des que van començar les protestes el passat dia 8, hi ha talls a l’A-2 entre Bell-lloc d’Urgell i Mollerussa, en els accessos al Port de Tarragona –en concret l’A-27 en sentit sud–, i a l’AP-7 entre Borrassà i Vilademulls (Girona). Ahir, els agricultors van sumar el bloqueig de l’N-II a l’altura de Bàscara (Girona) i de la C-16 a Casserres (Barcelona). En canvi, es va aixecar el de Fondarella (Lleida). En aquest sentit, Ordeig va agrair la decisió i que aquests talls acabessin "amb plena col·laboració i sense incidents".

Reunió amb el sector

El conseller s’havia reunit amb representants del sector divendres, en una trobada a Reus de què els agricultors van sortir "decebuts". "Ens va dir que ell poca cosa hi pot fer, perquè és un tema del Ministeri i d’Europa. Nosaltres li vam proposar acompanyar-lo a Madrid i estem esperant la seva resposta. Demanem que doni la cara algun representant del Govern, el president de la Generalitat, Salvador Illa, o el delegat del Govern", va assenyalar Joan Regolf, president del Gremi de la Pagesia Catalana, en declaracions recollides per Efe.

"El Mercosur és un tema que ens preocupa molt i, si ningú dona la cara, la setmana que ve hi podria haver canvis de lloc [de les protestes]. Estem analitzant propostes", confirma Regolf, que no avança, no obstant, si una podria ser Mercabarna.

Si res canvia, la intenció dels agricultors és mantenir la mobilització al Port de Tarragona fins demà a la nit, i desplaçar-se després a altres llocs. L’esmentat port ha informat que el tall del seu accés principal ha provocat una disminució del 88,1% del trànsit de camions al recinte respecte al mateix període de l’any passat. A més –apunta aquesta entitat–, l’entrega de cereals ha caigut el 77,8%.

Els perquès de l’acord

La Unió Europea té previst firmar el 17 de gener vinent el seu acord comercial amb el Mercosur, un pas decisiu per crear la zona més gran de lliure comerç del planeta després de més d’un quart de segle de negociacions i bloquejos i que permetrà a les dues parts diversificar aliances davant la deriva proteccionista dels EUA.

Els Vint-i-set han aconseguit una majoria qualificada per validar l’acord, una entesa que permetrà a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i al president del Consell Europeu, António Costa, viatjar la setmana vinent a Asunción, al Paraguai (país que ostenta la presidència rotatòria del bloc sud-americà), per procedir a la rúbrica oficial juntament amb els mandataris de l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai.

Notícies relacionades

El Santander tanca la venda del 49% de la filial a Polònia a l’Erste Bank

Vueling nomena Raúl Arévalo nou director financer i de transformació

A l’acord es va arribar malgrat el vot en contra de França –principal opositor al pacte i on també hi ha hagut nombroses protestes d’agricultors–, Polònia, Àustria, Irlanda i Hongria, i amb l’abstenció de Bèlgica i amb el suport d’Itàlia, que va canviar de parer després de bloquejar el pacte a finals del mes passat juntament amb els altres estats membre detractors.

L’impuls final al tractat s’explica en gran manera per la necessitat de Brussel·les de trobar mercats i socis comercials alternatius, un objectiu que venia sent destacat per diversos líders europeus. Tot plegat en el context de l’escalada de les tensions comercials i d’imposició d’aranzels per part de l’Administració nord-americana després de la tornada al poder de Donald Trump, a què se suma la influència creixent de la Xina en regions com el subcontinent llatinoamericà i la dependència europea de Pequín per al subministrament de matèries primes crítiques.