Escrivá espera aportar 26.000 milions a l’any a la guardiola de les pensions amb la pujada de quotes

El ministre José Luís Escrivá avança en la seva reforma per garantir la viabilitat del sistema públic de pensions i pretén fer-ho per la via dels ingressos. En contraposició a la proposta de l’anterior Govern del PP, que pretenia retallar la quantia de les pensions per contenir l’augment de despesa a causa de l’esperança més elevada de vida, l’actual Executiu ha plantejat recaptar més per tenir així matalàs i absorbir els futurs pensionistes de la generació del ‘baby boom’. La seva primera recepta és aquest augment transitori, fins al 2032, de les cotitzacions dels treballadors. Concretament en 0,5 punts, que es traduiria en uns 26.000 milions d’euros anuals per a les arques públiques. És a dir, unes dues dècimes del PIB. Actualment Espanya gasta el 12% del PIB en pagar les pensions i, davant l’augment de pensionistes, els càlculs de la Comissió Europea indiquen que l’esmentat percentatge augmentarà en els pròxims anys.

Aquests 0,5 punts es traduiria per a les butxaques dels treballadors en uns 10 euros al mes més de quotes, en el cas d’un empleat amb un salari de 2.000 euros bruts al mes (el salari mitjà a Espanya, segons l’INE). O en 5 euros al mes més si el salari és de 1.000 euros. ¿Qui assumirà el cost d’aquest augment de cotitzacions? ¿Empresaris o treballadors? Això encara no està definit i just la negociació acaba d’arrencar. «La primera valoració és positiva, [...] cal analitzar-ho, però pujar les cotitzacions no és un drama», ha afirmat el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, aquest dimecres en una entrevista a TVE. «Hem passat de la lògica de la retallada a la lògica de la millora de l’estructura d’ingressos», ha apuntat el seu homòleg de CCOO, Unai Sordo, als micròfons de RTVE.

Encara no està definit com serà finalment aquest augment de les cotitzacions ni com es distribuirà. Però els empresaris avisen que no veuran amb bons ulls un increment de costos laborals. «Una nova pujada de cotitzacions no només repercutirà en la recuperació i en la creació d’ocupació aportant més incertesa, sinó que suposarà més costos per a les empreses, llastant la seva capacitat de competir en un mercat globalitzat com l’actual», ha manifestat la patronal Cepyme –vinculada a la CEOE– en un comunicat aquest dijous. 

Recel en la segona fase de la reforma

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Si bé, com a primera valoració, els sindicats han tendit a la valoració positiva i la patronal a la conservadora, el debat no està ni de bon tros tancat, i encara hi ha incògnites que poden fer anar l’acord en orris. La segona part del mecanisme que els ha traslladat Escrivá als agents socials contempla un mecanisme de revisió a partir del 2032, per veure com evoluciona la despesa de l’Estat en les pensions i si les mesures adoptades durant aquesta pròxima dècada són suficients.

Aquesta segon bloc de mesures contempla els següents passos: primer, esgotar aquesta guardiola de les pensions que s’ha anat alimentant durant els 10 anys previs. Segon: «Minorar el percentatge de despesa en pensions en termes de PIB» –segons recull el text–; és a dir, una retallada de les pensions. «Ens genera incertesa», ha apuntat el líder de CCOO sobre això. I, tercer, estudiar un augment ja fix de les cotitzacions socials dels treballadors. «[La pujada de cotitzacions] ens agradaria que tingués un caràcter més indefinit» per «donar certeses» els futurs pensionistes, ha apuntat Álvarez, d’UGT.