El BCE manté desplegat el seu arsenal malgrat l’escalada de la inflació

Sense sorpreses malgrat el fort increment de la inflació. Aquest dijous el consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit mantenir tot l’arsenal de mesures desplegat per combatre els efectes econòmics de la pandèmia. Era el que s’esperava perquè l’autoritat monetària insisteix des de fa mesos en què l’escalada dels preus és transitòria, però les mirades del mercat són posades en els missatges que pugui llançar la seva presidenta, Christine Lagarde, durant la roda de premsa que farà al migdia.

Els tipus d’interès de referència, així, seguiran en els nivells mínims històrics que es mantenen des del març del 2016 (el preu oficial dels diners en el 0%, l’interès que el BCE cobra als bancs per deixar-los en el 0,25%, i el que els cobra per guardar-los els diners en el 0,5%). També seguirà sense canvis el programa de compres d’emergència davant la pandèmia (PEPP), que mantindrà la seva dotació total d’1,85 bilions d’euros i seguirà en vigor «almenys fins a final del març del 2022 i, en tot cas, fins que consideri que la fase de crisi del coronavirus ha acabat», així com el programa de compres d’actius (APP), impulsat molt abans de l’arribada del coronavirus, continuarà un ritme mensual de 20.000 milions d’euros.  

La reunió d’aquest dijous, en qualsevol cas, era percebuda com una transició per als analistes. Durant la reunió de principis de setembre, el consell del BCE va emplaçar la seva trobada de desembre per discutir i comunicar els seus nous plans, ja que llavors comptarà amb una actualització de les previsions d’inflació (actualment en l’1,9% per a aquest any, l’1,5% per al pròxim i l’1,4% per al 2023) i del PIB (un 4,6% aquest any, un 4,7% el pròxim i un 2,1% el 2023) de la zona euro. A causa de l’evolució de l’economia i els preus, el mercat creu probable que llavors decideixi donar per finalitzat o reduir el PEPP i que, a canvi, adopti altres mesures, com fer noves injeccions de liquiditat barata a la banca i augmentar l’APP, tret molt abans de l’arribada del coronavirus.

Estímuls

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

El consell ja va decidir en aquella reunió de setembre (i ha confirmat aquest dijous) suavitzar lleugerament el suport en l’economia per primera vegada durant la pandèmia. Va aprovar, així, que el ritme de compres de deute del programa pandèmic seria entre octubre i desembre «lleugerament inferior al dels dos trimestres anteriors». Aquest programa, llançat el març de l’any passat, busca comprimir les diferències entre les primes de risc nacionals (risc d’impagament a ulls del mercat) i reduir així els costos de finançament generals en les economies de l’euro. El març passat, les adquisicions mensuals van créixer fins als 80.000 milions davant les tensions detectades en alguns mercats.

El que no és previsible és una pujada dels tipus d’interès oficials aviat. A finals de setembre, Lagarde va assegurar que el BCE espera que la inflació «convergeixi lentament cap al 2%» (és a dir, al nivell objectiu de l’autoritat monetària). De manera encara més significativa, va destacar que els analistes privats que consulta l’autoritat monetària preveuen que la inflació «pugi el 2% i s’estabilitzi en aquest nivell només d’aquí cinc anys». En cas de ser així, el BCE no apujaria els tipus fins a uns 18 mesos abans del punt del 2026 en què es produeixi l’esmentada convergència dels preus amb l’objectiu de mig termini, segons estableix la nova estratègia aprovada abans de l’estiu. Es tractaria de la primera alça des de juliol del 2011.