Comptes clars

Adeu a l’èxode rural: els espanyols continuen preferint la casa a la gran ciutat

  • Vint-i-sis de les cinquanta capitals de província guanyen pes en la compravenda de vivendes

  • Sant Sebastià, Barcelona, Madrid i Palma de Mallorca registren els preus més cars

Adeu a l’èxode rural: els espanyols continuen preferint la casa a la gran ciutat

Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Gemma Martínez
Gemma Martínez

Directora adjunta d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

ver +

La vivenda a Espanya és urbana, no rural, per molt que una pandèmia fes pensar el contrari. Almenys això és el que es desprèn de la gana dels compradors, que, finalitzat el període estricte del confinament associat a la Covid, es dirigeix cap a la gran ciutat. Així ho reflecteixen les dades oficials de la compravenda de vivendes del Col·legi de Registradors de la Propietat, que servir com a termòmetre per mesurar fins a quin punt les capitals de província tenen més atractiu que els municipis més petits a tot el país. Durant el segon trimestre del 2021, 26 de les 50 capitals han guanyat pes relatiu sobre el total d’operacions de compravenda realitzades a les seves respectives províncies en aquest mateix període. 

Durant els mesos de la pandèmia els números apuntaven el contrari i s’estava produint una certa inèrcia cap a la recerca de vivenda en nuclis poblacionals amb menor densitat de població. Els registradors constataven la pèrdua de rellevància del factor localització a l’hora de triar destinació respecte a altres factors com la superfície o la tipologia de vivenda. Així va ser durant el quart trimestre del 2020, on 38 de les 50 capitals de província van perdre pes respecte al total de compravendes a la seva província. Un any abans, eren 41 les que estaven en aquesta situació, xifra que constava la tendència a la pèrdua de pes relatiu en els municipis amb un major nombre d’habitants.

Ara, en canvi, la situació s’ha revertit i la ubicació torna a ser un factor determinant en la presa de decisions de compra al tancament del segon trimestre de l’any. 

L’anàlisi de les dades revela que els cinc municipis amb un pes de compravendes més gran de la capital respecte al total de la respectiva província han sigut Vitòria (72,03%), Saragossa (71,64%), Valladolid (60,33%), Còrdova (58,55%) i Ourense (58,19). Al contrari, les capitals de província amb un menor pes respecte al total de la seva província han sigut Cadis (6,86%), Pontevedra (7,62%), Toledo (9,03%), Girona (9,86%) i Santa Cruz de Tenerife (11,87%).

El valor relatiu sobre el total s’ha elevat a les capitals amb més nombre d’habitants, liderades per Barcelona (1,21 punts percentuals), Madrid (0,88 punts percentuals) i València (0,66 punts percentuals).

El creixement de la demanda a les capitals de província ha provocat que els preus s’hagin revaloritzat, i les vivendes més cares són a Sant Sebastià (4.789 euros per metre quadrat), Barcelona (4.165 euros), Madrid (3.543 euros ) i Palma de Mallorca (2.749 euros), amb increments que oscil·len entre el 8,2% de Sant Sebastià i el 0,6% de Palma.

Anticipar les causes d’aquests canvis en els patrons de la recerca de vivenda és complicat, tant durant la pandèmia com ara. Els resultats s’han de vigilar durant un període ampli al tractar-se de decisions de compra familiars i personals rellevants i no immediates, com reconeixen els mateixos registradors. Tot i que sí que existeixen algunes pistes que permeten explicar per què actualment les ganes d’establir-se en municipis amb menor densitat poblacional s’ha frenat.

Pel costat de l’oferta, hi ha més vivendes disponibles a les capitals entre altres motius, per les defuncions a causa de la Covid. Una part de les cases ha sigut posada al mercat pels descendents dels seus propietaris. Aquestes capitals, a més, són centres econòmics de més entitat que els municipis amb menor densitat de població i les seves vivendes poden convertir-se en refugi per als inversors.

Notícies relacionades

La demanda reacciona a aquestes condicions de l’oferta (que és més limitada en zones rurals), però també a altres condicionants sociològics... «Les grans ciutats van deixar de ser atractives en pandèmia i no arribaven allà habitants d’altres nuclis rurals. Però no es va produir un èxode urbà cap a fora amb saldos migratoris negatius. Es podria dir que el mite de l’èxit rural va ser això, un mite», explica Joaquín Recaño, professor de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i subdirector del seu Centre d’Estudis Demogràfics.

Els moviments poblacionals, efectivament, «són lents i requereixen temps per consolidar-se. En pandèmia hi va haver interès i certs desplaçaments a municipis mes petits i capçaleres de comarca, però fa l’efecte que han sigut bastant efímers», coincideix Luis Camarero, catedràtic de Sociologia i Director del Departament de Teoria, Metodologia i Canvi Social de l’UNED (Madrid). La falta d’oferta interessant per a les famílies, els problemes de connexió i la generalització del teletreball menor de l’esperat pot haver contribuït a aquest menor interès per deixar les grans ciutats.