El TSJC condemna una empresa per acomiadar sistemàticament els treballadors de baixa

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat l’empresa MST Electronics, especialitzada a gestionar centres d’atenció telefònica, a readmetre i indemnitzar amb 18.1277 euros una treballadora que va acomiadar per estar malalta. Així ho constata la sentència publicada aquest divendres, que declara nul el cessament i reprèn la companyia per no justificar en cap moment les causes que la van portar a cessar la treballadora. L’alt tribunal català estableix jurisprudència menor i considera que qualsevol acomiadament per malaltia serà considerat nul si el treballador pot demostrar que hi ha una política de l’empresa de fer fora els empleats que hagin d’agafar una baixa. Els magistrats consideren que això representa una vulneració dels drets fonamentals, ja que priva, de facto, els treballadors del dret a la incapacitat temporal.

«S’ha produït la vulneració del dret a la integritat física de la demandant, ja que se l’acomiada perquè l’empresa no accepta mantenir el contracte de treball a persones que estiguin, hagin estat o puguin estar malaltes», recull la sentència. Els magistrats es mostren contundents en la seva decisió, innovador per l’argumentari que considera vàlid per a la defensa dels drets fonamentals dels treballadors. Segons la jurisprudència actual, un treballador que sigui acomiadat després d’agafar-se la baixa per incapacitat temporal té la consideració d’acomiadament improcedent. En la majoria de casos la baixa és el motiu principal, però formalment la companyia no justifica l’acomiadament. I això el converteix en un cessament improcedent, per falta de motius. Això implica que és l’empresa qui ha de decidir si readmetre el treballador o indemnitzar-lo amb 33 dies per any treballat. La majoria de casos acaben en indemnització.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

La diferència amb el nul, tal com s’evidencia en l’actual sentència, és que la readmissió del treballador és automàtica, llevat que sigui el mateix empleat el que declini reincorporar-se, i sol anar acompanyat d’una indemnització per vulneració de drets. És a dir, l’acomiadament nul és molt més garantista per al treballador i sol estar reservat a vulneracions especialment manifestes, com acomiadar una dona per estar embarassada o un treballador per la seva afiliació sindical, entre d’altres. La recent sentència del TSJC reforça la protecció dels empleats al considerar que un ús sistemàtic de l’empresa de l’acomiadament amb treballadors que agafin la baixa és impugnable com a acomiadament nul, no improcedent (el que passaria si fos un cas aïllat).

La protecció que reconeix la resolució judicial té especial validesa en sectors com el de l’atenció telefònica, on treballa la demandant, ja que són sectors amb una alta rotació i on les baixes no són infreqüents, ateses les malalties físiques que habitualment generen (com les relacionades amb estar moltes hores immòbil al mateix lloc). «Una política d’empresa que tendeix a acomiadar qui ha estat sovint en situació d’incapacitat temporal és un factor de segregació dels que es vegin en la necessitat d’estar-hi, en la mesura que és una amenaça genèrica i –alhora– directa, clarament dissuasòria per a les persones treballadores de fer ús del dret fonamental a protegir la pròpia integritat física», recull la sentència.