La inflació podria tardar fins al 2026 a assolir el 2% objectiu del BCE

L’actual nivell mínim històric dels tipus d’interès oficials es mantindrà previsiblement sense canvis durant diversos anys més. Així ho ha vingut a sostenir aquest dimarts la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde: «Esperem que la inflació convergeixi lentament cap al 2%» (és a dir, al nivell objectiu de l’autoritat monetària). De forma encara més significativa, l’alta funcionària francesa ha destacat que els analistes privats que consulta l’autoritat monetària preveuen que la inflació «pugi el 2% i s’estabilitzi en aquest nivell només d’aquí cinc anys». 

En cas de ser així, el BCE no apujaria els tipus fins a uns 18 mesos abans del punt del 2026 en què es produeixi l’esmentada convergència dels preus amb el seu objectiu de mitjà termini, segons estableix la seva nova estratègia aprovada abans de l’estiu. Es tractaria de la primer alça des del juliol del 2011. El preu oficial dels diners porta en el 0% des del març del 2016, mentre que l’interès que el BCE cobra als bancs per deixar-los està instal·lat en el 0,25% també des d’aleshores i el que els cobra per guardar-los els diners es manté en el 0,5% des del setembre del 2019. 

El moment en què el BCE apujarà tipus per primera vegada en més d’una dècada ha sigut objecte de controvèrsia en els últims temps. Fa unes setmanes, el diari ‘Financial Times’ va publicar que l’economista en cap de l’organisme, Philip Lane, havia anunciat a un grup d’economistes alemanys en una trobada privada que la seva institució preveia arribar al 2% d’inflació el 2025 i, en qualsevol cas, «poc després» del final del seu horitzó oficial de previsions (2021-2023). La institució va negar el segon de forma taxativa, però no va ser tan contundent amb la data del 2025. 

Fenomen temporal

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Els actuals alts nivells de preus s’han situat en el centre del debat en els últims mesos davant la possibilitat que sigui un fenomen més persistent del que estimen els bancs centrals, fet que els obligui a endurir la política monetària en plena recuperació. Segons les últimes previsions oficials del BCE del setembre, l’IPC se situarà en el 2,2% aquest any, l’1,7% el pròxim i l’1,5% el 2023, per sobre del que esperava al juny (1,9%, 1,5% i 1,4%). L’índex subjacent (que no té en compte els preus energètics ni d’aliments no elaborats) també es preveu més alt però per sota del 2% objectiu: 1,3%, 1,4% i 1,5%, en lloc d’1,1%, 1,3% i 1,4%, respectivament. 

Lagarde, amb tot, ha recordat que l’IPC de la zona euro va pujar al 3% a l’agost i ascendirà encara més en els pròxims mesos, però ha insistit que baixarà després, ja que respon a causes bàsicament «transitòries» motivades per la reobertura de l’economia gràcies a la vacunació. «El desafiament clau és assegurar que no sobrereaccionem als xocs transitoris d’oferta que no tenen relació amb el mitjà termini», ha defensat. El BCE, en qualsevol cas, va decidir fa uns dies reduir el ritme de compres de deute i en la seva reunió del desembre té previst abordar la seva estratègia de sortida de les mesures extraordinàries per combatre la pandèmia, cosa que tindrà un cert efecte alcista en els tipus d’interès del mercat.