Comptes públics

L’impost mínim del 15% en Societats s’obre pas en els Pressupostos del 2022

  • Calviño admet que és una mesura «raonable» i els socis parlamentaris no presenten resistència

  • Fonts d’Unides Podem es mostren «optimistes» tot i que adverteixen que la negociació amb el PSOE no està tancada

L’impost mínim del 15% en Societats s’obre pas en els Pressupostos del 2022

José Luis Roca

4
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

L’establiment el 2022 d’un tipus mínim efectiu del 15% en l’impost de Societats per a les empreses de més mida i els grups avança en la negociació pressupostària entre els dos socis de Govern. Fonts de l’Executiu, tant del costat socialista com del morat, confirmen a EL PERIÓDICO que l’establiment d’un tipus mínim del 15% ja el 2022 s’està obrint pas en la negociació pressupostària entre els dos socis, tot i que encara no està definitivament tancat.

Unides Podem exigeix que aquesta mesura, que forma part del seu acord de legislatura amb el PSOE, s’adopti sens falta el 2022. En el costat socialista, la mateixa vice presidenta econòmica, Nadia Calviño, ha admès que veu «raonable» plasmar aquest tipus efectiu del 15% en els pròxims Pressupostos ja que, des del seu punt de vista, aquesta mesura no suposa un «canvi significatiu» del sistema fiscal espanyol que hagués d’esperar a les conclusions que el grup d’experts per a la reforma tributària preveu presentar al febrer. «És un tema que estem defensant en àmbit internacional i que no suposa un canvi significatiu del nostre sistema fiscal», va afirmar aquest diumenge Calviño en una entrevista amb ‘El País’.

En realitat, va ser el mateix president Pedro Sánchez, durant el seu recent viatge a Nova York, qui va deixar la porta oberta al 15% en els Pressupostos del 2022, després d’haver-li donat un cop de porta al juliol, quan al ser preguntat per aquesta qüestió va respondre que el Govern descartava «una revisió del model fiscal» el 2022. Alguna cosa ha canviat, doncs, en aquests dos mesos. I és que els negociadors d’Unides Podem, amb la vicepresidenta Yolanda Díaz al capdavant, s’han fet forts en la demanda d’aquesta mesura tributària en la previsió que els del 2022 puguin ser els últims Pressupostos de l’Estat que la seva formació pugui pactar amb els socialistes. El caràcter electoral del 2023 farà gairebé impossible quallar cap tipus d’acord polític per a aquell any.

L’antecedent del 2019

El fallit projecte de Pressupostos del 2019 –que no va aconseguir ser aprovat per la falta de recolzament d’ERC a última hora– ja va incorporar una tributació mínima efectiva del 15% per a societats amb una facturació a partir de 20 milions i per als grups empresarials. Es va estimar llavors que la mesura afectaria a penes unes 10.000 empreses i que portaria al Tresor una recaptació addicional d’uns 1.700 milions. 

Fonts d’Unides Podem es mostren «optimistes» sobre la introducció d’aquesta pujada tributària en la qual veuen «una via amb què contribuir a finançar l’escut social del Govern». «Sembla que tira endavant», comenten altres fonts implicades en la negociació. No obstant s’adverteix que «la negociació no està tancada» i que prossegueixen els contactes que els negociadors morats –el secretari d’Estat de Drets Socials, Nacho Álvarez, i el director de gabinet de la Vicepresidència Segona, Josep Vendrell– mantenen amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.

Sense resistències parlamentàries

A més, aquesta imposició efectiva mínima del 15% s’anticipa com a assumible per la resta dels socis parlamentaris amb qui el PSOE pretén renovar el recolzament als Comptes de l’Estat ja obtingut per al 2021. En principi, una pujada d’impostos d’aquest tipus no incomoda els socis parlamentaris d’esquerra (Compromís, EH Bildu o ERC), segons explica Joan Baldoví, respecte de Compromís.

Tampoc el PNB sembla sentir-se incòmode, en principi, amb un mesura d’aquest tipus ja que la decisió no afectaria les hisendes forals, amb competències normatives pròpies en matèria de tributació directa, recorden en el grup parlamentari basc. A més, fonts de l’Executiu basc recorden que les hisendes forals ja tenen establert un sistema de tipus efectius mínims per a les societats que tributen a Euskadi.

En tot cas, la possible introducció d’un tipus efectiu mínim del 15% no ha estat encara en la primera ronda de converses pressupostàries entre el ministre de Presidència, Félix Bolaños, amb grups parlamentaris la setmana passada, segons han confirmat representants de diferents grups polítics.

Acord internacional

La imposició d’un tipus efectiu mínim del 15% en Societats forma part dels recents acords en matèria de fiscalitat internacional aconseguits al si de l’OCDE, del G-20 i del G-7, on la presidència de Joe Biden ha servit per avançar en aquesta qüestió que el seu antecessor Donald Trump mantenia bloquejada. El PSOE de Pedro Sánchez ja ho va incorporar en el seu programa econòmic el 2018 i després va passar a formar part de l’acord de legislatura amb Unides Podem.

L’objectiu d’aquesta mesura és evitar que empreses, per la via de bonificacions fiscals a Espanya i als països on operen, acabin tributant a un tipus efectiu molt inferior al tipus nominal del 25% que marca la llei. Per a això s’estableix que les empreses de més mida no tributin mai per sota d’un tipus efectiu del 15% després d’haver aplicat totes les bonificacions al seu abast. En tot cas, el projecte de llei de Pressupostos del 2019, al seu article 64, establia que les quantitats no deduïdes podrien ser aplicades en exercicis posteriors.

Notícies relacionades

Dades de l’Agència Tributària

Segons dades de l’Agència Tributària sobre els tributs que paguen les 112 multinacionals espanyoles (i les seves gairebé 10.000 filials a l’estranger) el tipus efectiu mitjà va ser del 17% sobre el benefici obtingut el 2017. Per a 22 d’aquestes, el tipus efectiu mitjà va ser de l’1,3% sobre el benefici; per a 45 més va ser del 3,1% i per a 23 va ser del 31,7%. Davant això, el tipus efectiu de les pimes sobre el benefici està entorn del 15%.