El bitcoin resisteix malgrat el veto total de la Xina a les criptomonedes

La cotització de bitcoin als mercats internacionals resisteix amb tradicionals alts i baixos. La declaració del Banc Popular de la Xina (BPC) que tota activitat vinculada amb les criptomonedes, incloent-hi les transaccions, el minatge i la seva publicitat, és «il·legal i delictiva», no ha tingut de moment els efectes catastròfics que s’auguraven. La paradoxa és que fins ara havia sigut la Xina el principal impulsor de les criptomonedes al món, principalment per l’activitat de minatge o creació. Però les altes cotitzacions a les quals ha arribat el bitcoin i l’elevada despesa energètica necessària per crear-les ha fet que l’activitat hagi deixat de ser rendible, tant econòmicament com en costos mediambientals associats.

Divendres a la tarda, el banc central i nou institucions governamentals –entre elles, el regulador d’internet o el ministeri encarregat de les tasques d’intel·ligència– van enumerar en un comunicat les activitats «il·legals i delictives» generades per les «transaccions de monedes virtuals». Els reguladors van apuntar específicament al blanqueig de diners, la recaptació il·legal de fons, el frau i els esquemes piramidals, assegurant que aquests delictes comesos amb criptomonedes «posen en greu perill» les propietats dels ciutadans. L’estabilitat política semblava amenaçada per un possible descontrol financer associat al bitcoin.

El BPC va esmentar específicament bitcoin i Ethereum, així com altres «monedes virtuals emeses per autoritats no monetàries», per recordar que el seu estatus no és el mateix que el de les divises de curs legal i que, per tant, «no poden circular en el mercat com a moneda». En el rerefons d’aquesta decisió també es troba l’objectiu del Govern xinès de crear un iuan digital controlat per l’Estat. El document també exigeix a les autoritats locals del país que «enforteixin la supervisió» amb vista a prevenir i eliminar «els riscos de l’especulació».

Moneda inflacionària per naturalesa

Després de la notícia, el bitcoin va caure un 8,6% i l’Ethereum un 9,27%, caigudes que en les següents hores es van moderar fins al voltant a un 6% en els dos casos. Però aquest dilluns, la cotització sembla que s’ha estabilitzat entorn dels 44.000 dòlars. Curiosament, la possibilitat que la Xina abandoni el món bitcoin té un efecte col·lateral rellevant al reforçar el seu paper de moneda inflacionària per naturalesa, és un valor ara més sòlid davant la dificultat creixent per a la seva generació.

Experts del sector citats pel portal especialitzat Coindesk afirmen que és, com a mínim, la setena vegada que Pequín pren mesures restrictives contra monedes virtuals com el bitcoin des de 2013. «Tot i que cada vegada que passa els mercats reaccionen amb una caiguda de preus, l’efecte és cada vegada menor i més curt. Per això, la història de ‘la Xina prohibeix el bitcoin’ ja té un estatus gairebé de mem en la comunitat», va explicar el director executiu del fons de cobertura de criptomonedes ARK36, Ulrik K. Lykke, informa Efe. Per la seva part, l’analista Vijay Ayvar de la firma Luno, una de les principals borses de criptomonedes amb seu a Londres, es va mostrar optimista al tuitejar, des de Singapur, que la Xina ha prohibit aquestes divises «més vegades de les que es poden comptar. Altres analistes sí que destaquen un canvi respecte a les anteriors mesures que ha pres Pequín: «Les últimes clarificacions suggereixen que els involucrats [en les transaccions o el minatge de criptomonedes] ara s’arrisquen a ser processats judicialment», apunta Craig Erlam, analista de mercats de l’agència d’intercanvi de divises Oanda. «Els infractors seran investigats per la seva responsabilitat penal de conformitat amb la llei», va avisar el BPC en el seu comunicat.

També s’ha de veure com els organismes governamentals col·laboren en els «esforços» per acabar amb l’ús de les divises virtuals, tenint en compte que el maig passat Pequín ja va prohibir a les institucions financeres i a altres companyies del sector que oferissin serveis per a aquesta mena de transaccions. Un mes després, diverses regions de la Xina van suspendre les operacions de minatge de criptomonedes a instàncies del Govern, al·legant preocupacions sobre l’alt consum d’electricitat i les emissions d’agents contaminants derivades de la seva producció.

El 65% de la generació

Notícies relacionades

La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

Els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

Des d’aleshores, molts «miners» xinesos –que van arribar a controlar més del 65% de la potència de computació mundial dedicada a l’obtenció de bitcoin– que estaven establerts en aquestes regions on l’electricitat era barata han optat per traslladar les seves operacions a l’estranger. Segons va informar llavors la premsa local, altres amb operacions a menor escala van optar per vendre les seves màquines.

Pequín argumenta que la prohibició és necessària per «mantenir l’ordre econòmic, financer i social»: no en va, la campanya s’emmarca en els plans de reducció de riscos financers del Govern, que, es pot recordar, té planejat llançar el seu propi «iuan digital» –una divisa digital, sí, però no amb l’objectiu de descentralitzar, sinó precisament augmentar el control del BPC sobre la massa monetària– a principis de 2022.