Escrivá creu que fa falta un «canvi cultural» per treballar més entre els 55 i els 75 anys

El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luís Escrivá, considera que «fa falta un canvi cultural a Espanya» per seguir la tendència europea de treballar cada vegada més entre els 55 i els 70 o 75 anys.

En una entrevista al diari ‘Ara’, ha assegurat: «En aquestes edats, per raons demogràfiques i de qualitat de vida, es pot treballar més. I Espanya és una anomalia europea: no només no seguim aquesta tendència sinó que reduïm la proporció de majors de 55 anys en actiu».

Preguntat per si el sistema de pensions és sostenible, ha respost que sí, i ha assegurat que aconseguir que l’edat efectiva de jubilació s’acosti a l’edat legal és «el mecanisme més potent» per a la seva sostenibilitat, per la qual cosa l’objectiu del Govern és que els desincentius per a la jubilació anticipada siguin més efectius.

Ha assegurat que l’Executiu central té el repte de reduir el dèficit públic estructural i ha argumentat que a Espanya no fan falta nous impostos, sinó «avaluar» les exoneracions i beneficis fiscals per veure si compleixen la seva funció.

Ha afirmat que l’ocupació juvenil no substitueix la sènior i ha advocat per «generar dinàmiques dins de les empreses perquè persones de certa edat vagin canviant la seva activitat, les hores de feina, de dedicació...».

Migració, formació i autònoms

Per a Escrivá, s’han de promocionar mecanismes de migració regular i ordenada, en les seves paraules, que responguin a les necessitats del mercat laboral, i ha lamentat que el model actual genera «bosses d’immigració irregular molt esteses en el temps».

Ha apostat per la formació per als treballadors afectats pels expedients de regulació temporal de l’ocupació (erto) i ha afirmat que «si a Espanya fa falta alguna cosa són els mecanismes de formació dual i dins de les empreses».

Ha afirmat que el gruix d’autònoms que estaven «protegits» per l’atur extraordinari passaran a rebre ajudes en formes d’exoneracions perquè mantinguin l’activitat i, d’altra banda, ha advocat per penalitzar l’abús de contractes de molt curta durada.

Ingrés mínim vital

Notícies relacionades

L’atur arriba al 12,3% fins al març, l’increment més gran des del 2020

Els bancs fixaran lliurement el tipus de les hipoteques per a joves amb aval estatal

Ha dit que el Govern ha concedit 350.000 sol·licituds d’ingrés mínim vital (IMV) –28.000 de les quals a Catalunya–, però ha lamentat que moltes persones que el Govern havia identificat com a potencials beneficiaris no han demanat l’ajuda, de manera que estan dissenyant una enquesta per dirigir-se a ells. També ha assegurat que s’han rebutjat moltes peticions, perquè «hi ha una gran distància entre la percepció que un té sobre com és de pobre i sobre la seva situació de vulnerabilitat i la realitat», i ha defensat que el gruix de beneficiaris de rendes autonòmiques han demanat l’IMV.

Ha afegit, en relació amb la gestió de la crisi del coronavirus, que a cap altre país d’Europa s’han donat exoneracions per a treballadors en actiu.