Energia fotovoltaica

Agrivoltaica: quan la producció d’energia solar s’uneix amb l’agricultura

Aquest terme permet compatibilitzar al màxim l’activitat agricultora amb la producció d’energia fotovoltaica, compartint espai i generant beneficis mutus

Endesa, a través d’Enel Green Power, té en marxa cinc projectes pilot a Espanya

La agrivoltaica permet la convivència entre la producció d’energia fotovoltaica i el desenvolupament dels cultius

La agrivoltaica permet la convivència entre la producció d’energia fotovoltaica i el desenvolupament dels cultius / Endesa

5
Es llegeix en minuts

Espanya és un dels països amb més hores de sol del món. Aquest factor ha convertit l’energia fotovoltaica en la millor alternativa sostenible per produir energia. En els últims anys, les plantes fotovoltaiques s’han anat estenent per la geografia espanyola, i una de les millors ubicacions ha sigut el camp. Aquest factor pot haver comportat, en algunes ocasions, una sensació de competició amb el desenvolupament de cultius autòctons. Però la convivència entre cultius i producció d’energia fotovoltaica és possible gràcies a l’agrivoltaica, el nou concepte que està desenvolupant Endesa, a través d’Enel Green Power en algunes zones d’Espanya i Europa.

L’agrivoltaica té l’objectiu de compatibilitzar al màxim l’activitat agricultora i ramadera amb la producció d’energia fotovoltaica. Les dues activitats comparteixen espai, i optimitzen l’ús de la terra i generen beneficis que van des de la preservació de la biodiversitat a la recuperació de les activitats agrícoles i ramaderes en zones on s’han construït plantes fotovoltaiques.

«Compartir i no competir per l’ús de la terra amb el sector primari és el millor mecanisme per aconseguir la sostenibilitat de les nostres plantes solars a llarg termini», assegura Inmaculada Fiteni, responsable de programes de creació de valor de la direcció de sostenibilitat d’Endesa. Segons les dades del Ministeri per a la Transformació Ecològica i el Repte Demogràfic, prop del 50% del terreny espanyol està catalogat com a superfície agrària útil, amb més de 23 milions d’hectàrees. Tot això, produeix una oportunitat de futur per al desenvolupament d’aquest concepte a Espanya, i aconseguir un equilibri entre la generació d’energia solar i el desenvolupament del sector primari.

Actualment, la companyia té cinc projectes pilot a Espanya, situats a les plantes solars de Carmona (Sevilla), Totana (Múrcia), Valdecaballeros i Augusto (Badajoz) i Andorra (Terol). En alguns punts del país ja hi havia projectes iniciats per part de particulars, però aquests projectes pilot són els primers que ha iniciat una gran energètica. En el context europeu, grup Enel està desenvolupant vuit projectes pilot més a Grècia i cinc a Itàlia.

«Mel solar», cultius i ramaderia

Un dels casos que millor exemplifica aquest projecte és el de Carmona. Allà Endesa compta amb les plantes solars de Los Naranjos i Las Corcheras. Aquestes dues plantes generen energia per a aproximadament 30.000 llars de Carmona, amb una producció de 100 MW en les seves 200 hectàrees. En aquest espai Endesa ha decidit combinar la producció d’energia fotovoltaica amb un dels seus projectes d’agrivoltaica.

A Carmona s’han plantat 3 hectàrees de plantes aromàtiques com la sàlvia, el romaní, orenga i coriandre, però, a més, allà s’ha instal·lat un projecte d’apicultura que està desenvolupant Loramiel, una empresa local dedicada a la producció de mel que actualment està regentada per la cinquena generació. L’Apiari Solar de Endesa combina la tradició amb la innovació. S’hi han instal·lat més de 50 eixams, dos dels quals estan automatitzats i compten amb tecnologia capdavantera desenvolupada per les empreses emergents Smartbee i Protofy. «Estem encantats amb aquest projecte. Quan Endesa ens va seleccionar entre una vintena d’apicultors per produir mel en una planta fotovoltaica ens va semblar una cosa innovadora i ens va agradar aquesta visió que compartim de donar a conèixer el món de les abelles, i com aquesta tradició no està renyida amb la tecnologia», explica Juan Ignacio López, de Loramiel.

La mel generada a l’Apiari Solar de Endesa s’envia posteriorment al convent de Santa Clara, on s’elaboren dolços artesans, i els beneficis es fan servir per a accions socials. De la mateixa forma, un forner local elabora un pa de mel solar en homenatge a la iniciativa i amb la col·laboració de l’associació de discapacitats de la localitat sevillana. Tot això es complementa amb la possibilitat que tenen els ramaders de pasturar les ovelles per la zona.

«Aquesta fórmula és un ‘win-win’. Tots els agents que participen en el projecte hi acaben guanyant. Els agricultors tenen un terreny perimetrat i segur on desenvolupar la seva activitat amb un preu del sòl competitiu. A més, la comunitat local es beneficia dels negocis que es relacionen amb el producte. Per a Endesa, si el cultiu és adequat, tenir un terreny cultivat a prop dels panells solars suposa un menor cost de manteniment, una reducció de la pols en suspensió i menys costos de desbrossament. A més, és possible millorar la productivitat de la planta afavorint una diferència tèrmica entre el terreny i el panell», explica Fiteni.

Recuperar la terra i les espècies vulnerables

«El projecte agrivoltaic que s’està desenvolupant no només se centra en el manteniment o recuperació de les activitats agrícoles o ramaderes, una part important del projecte se centra a recuperar, promocionar o millorar els ecosistemes i hàbitats locals, centrant els esforços en la recuperació del terreny i en aquelles espècies protegides que són vitals per mantenir-los i millorar els cultius, com les espècies pol·linitzadores», assegura Roberto Andrés, responsable d’innovació mediambiental a Endesa.

En aquest cas, per exemple, destaca el projecte desenvolupat a la planta fotovoltaica de Totana. Allà s’han destinat 8 hectàrees de l’entorn de la instal·lació renovable per generar un corredor ecològic protegit per a més de 25 espècies d’aus, algunes de les quals, amenaçades. Des que es va posar en marxa, ja s’han albirat exemplars com la tórtora comuna, espècie vulnerable que s’ha vist disminuïda en un 40% els últims 30 anys.

«Aquest corredor ecològic s’ha convertit en un refugi únic, l’efectivitat del qual està portant a estudiar reproduir aquest concepte en altres instal·lacions renovables de la companyia», asseguren des d’Endesa. Un cas concret és el d’una de les tres plantes que Enel té a Logrosán, on s’han executat millores d’hàbitats relacionades amb la conservació d’espècies amenaçades.

Estudi previ de viabilitat agronòmica

Per assegurar un correcte funcionament de les dues activitats en les ubicacions on s’ha iniciat el projecte pilot, un equip d’Endesa analitza la viabilitat agronòmica del projecte. Per fer-ho es tenen en compte diferents factors, com l’ecosistema previ, l’ús tradicional que ha tingut la terra, la seva tipologia, la disponibilitat de recursos hídrics i les condicions meteorològiques, entre d’altres.

També s’analitza l’impacte que pot tenir qualsevol de les activitats agrivoltaiques en l’operació i manteniment d’una planta fotovoltaica, i es monitoritza l’interès dels agricultors locals i pastors, a més de buscar informació sobre les cooperatives locals i els cultius clàssics del lloc.

Un compromís amb la neutralitat climàtica el 2050

Endesa s'ha alineat amb el Pacte Verd Europeu, que estableix un full de ruta per aconseguir zero emissions l'any 2050 i aconseguir així la neutralitat climàtica. Les polítiques agràries són un dels eixos clau d'aquest pacte, i es persegueix l'adaptació del sector primari a l'actual context.