Futura pensió

Un jutge de BCN reconeix el complement de maternitat a les dones que perdin el seu nadó en el part

  • El magistrat del jutjat social número 25 de la capital catalana critica a la Seguretat Social per negar aquest dret sota criteris «purament mercantilistes»

Un jutge de BCN reconeix el complement de maternitat a les dones que perdin el seu nadó en el part
3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un jutjat de Barcelona ha reconegut el dret a accedir al complement de maternitat a aquelles dones que hagin perdut el seu nadó durant el part. La sentència, pionera en aquesta interpretació, dona una lectura més garantista per a les gestants, en tant que fins ara la criatura havia de viure més de 24 hores després de néixer perquè se li reconegués personalitat jurídica pròpia. I si vivia menys, la Seguretat Social negava aquest plus a la seva futura pensió a la dona. La resolució prové del jutjat social número 25 de la capital catalana i l’ha guanyat per a la demandant el bufet d’advocats Col·lectiu Ronda. El magistrat critica durament el criteri fins ara imperant i considera que «no té sentit adoptar una perspectiva purament mercantilista com si s’estiguessin fabricant unitats productives d’éssers humans», segons manifesta en la seva sentència.

El complement de maternitat és un benefici reformat el febrer passat del 2021. Fins ara reconeixia una bonificació a la pensió de les mares d’un 5% addicional en cas de tenir dos fills, del 10% en cas de tres fills i del 15% en cas de quatre o més fills. El ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, va acordar amb els agents socials canviar-lo i premiar amb un pagament fix de 25 euros al mes per al progenitor, per fill i a partir del primer, a percebre una vegada es jubili. I ara poden cobrar-lo tant homes com dones –abans només el cobraven les dones–, depenent quin dels dos progenitors tingués menor pensió o s’hagués vist més perjudicat laboralment per la criança.

La sentència coneguda aquest dilluns es remunta al cas d’una dona que es va jubilar el 2019 i que és mare de dos fills. No obstant, el 1984 esperava un tercer fill, després de nou mesos de gestació, quan la demandant va haver de ser intervinguda d’urgència a l’hospital a causa d’un avortament. La demandant va donar a llum per la via de la cesària una criatura que va morir durant l’operació i no va poder ser reanimada pels sanitaris. La llei –article 33 del codi civil– fins ara reconeixia la personalitat jurídica del nadó a partir de les 24 hores de vida, no abans.

«Sense perspectiva de gènere»

Notícies relacionades

La sentència més notòria que hi havia fins ara sobre aquesta qüestió és del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries, que deia el següent: «Aquí la finalitat de la norma és una altra, relatiu al sosteniment del mateix sistema de la Seguretat Social i la seva viabilitat, mitjançant el naixement, cura, manteniment i educació dels fills –nascuts o adoptius– com a hipotètics i futurs integrants. Això exclou de manera palmària els fetus nascuts morts». És a dir, si el nadó no tenia possibilitat de contribuir a futur al sistema públic de pensions, la mare no tenia dret a cap benefici o compensació per portar nou mesos a la criatura i haver de recuperar-se –físicament i mentalment– del part. Cosa que no deixa de ser un disbarat, segons critica el magistrat barceloní, ja que un nadó mort amb 25 hores de vida donava dret al complement, però no havia pogut aportar res a l’erari públic.

Un argumentari que no va estar exempt al seu dia de polèmica dins del mateix tribunal canari. La jutge Gloria Poyatos va retreure la «falta de perspectiva de gènere» de la sentència, ja que la mort del nadó afegia un trauma a la mare i no li restava les dificultats per a conciliar vida laboral i embaràs durant els mesos previs. I que el complement de maternitat no només pretén premiar l’aportació futura al sistema de la criatura, sinó també compensar la mare per l’esforç laboral de tenir-la i el físic per recuperar-se del part, entre d’altres.