El Tribunal Europeu llança una galleda d’aigua freda als bars ‘xampanyet’

L’Audiència Provincial de Barcelona tindrà l’última paraula en el contenciós llançat pel Comité Interprofessionel du Vin de Champagne, el poderós organisme que defensa els interessos dels productes de xampany, contra un grup de bars a Catalunya que utilitzen el terme ‘xampanyet’ per designar i promoure els seus establiments. El Tribunal de Justícia de la UE considera que és l’òrgan judicial català qui ha de decidir si aquest terme vulnera la denominació d’origen protegida (DOP) Champagne, però avisa que el reglament europeu també s’aplica als serveis i no només a productes. 

El litigi va arrencar el 2017 i, tot i que un jutjat mercantil de Barcelona va desestimar la demanda un any després, el cas va acabar davant l’Audiència Provincial de Barcelona, que va decidir sol·licitar a la màxima cort europea que interpretés el dret de la unió en matèria de protecció de productes emparats per una Denominació d’Origen Protegida, en un cas en el qual el terme xampanyet no s’utilitza per designar un producte sinó serveis. 

Els jutges europeus aclareixen ara que el reglament sobre denominacions d’origen protegides és aplicable, incloent-hi la disposició sobre els comportaments que evoquen la denominació protegida de manera que el consumidor estableix un vincle suficient de proximitat. Segons els jutges, la normativa europea estableix una protecció d’ampli abast, extensiva a tots els usos que suposin un aprofitament deslleial de la reputació que tenen els productes emparats per aquestes indicacions, incloent-hi els serveis. 

Protecció àmplia

«Una interpretació que no permetés protegir una DOP quan el signe controvertit designa un servei no només no seria coherent amb l’ampli abast que es reconeix a la protecció de les indicacions geogràfiques registrades, sinó que, a més, no permetria assolir plenament aquest objectiu de protecció, ja que també és possible aprofitar-se indegudament de la reputació d’un producte emparat per una DOP quan la pràctica contemplada en aquesta disposició es refereix a un servei», al·lega el TJUE.

Segons la jurisprudència de la cort europea, el concepte d’«evocació» inclou un supòsit en el qual el signe utilitzat per designar un producte incorpora una part d’una indicació geogràfica protegida (IGP) o d’una DOP, de manera que el consumidor, al veure el nom del producte en qüestió, es veu induït a pensar, com a imatge de referència, en la mercaderia que es beneficia d’aquesta indicació o d’aquesta denominació. Segons els jutges, també pot existir una evocació d’una DOP quan existeix una semblança fonètica i visual entre la DOP i el signe controvertit.

Notícies relacionades

La inflació de l’eurozona escala cinc dècimes al juny, fins al 8,6%

Vagues a EasyJet i Ryanair al juliol: Dates d’aturada i protestes a les aerolínies

No obstant, ni la incorporació parcial d’una DOP en un signe que figuri en productes o serveis que no estiguin emparats per l’esmentada denominació ni la identificació d’una similitud fonètica i visual d’aquest signe amb la referida denominació constitueixen requisits imperatius perquè pugui apreciar-se l’existència d’una evocació d’aquesta mateixa denominació. En aquest sentit, el criteri definitiu, segons el TJUE, és si el consumidor es veu induït a pensar directament als productes emparats per la DOP, és a dir, al xampany en aquest cas. 

Correspon, no obstant, al jutge nacional –l’Audiència Provincial de Barcelona– apreciar-lo, «tenint en compte, en el seu cas, la incorporació parcial d’una DOP a la denominació impugnada, una relació fonètica o visual entre l’esmentada denominació i aquesta DOP, o una proximitat conceptual entre l’esmentada denominació i aquesta DOP», assenyala la sentència que remarca també que l’essencial per acreditar l’existència d’una evocació és que el consumidor estableixi un vincle entre el terme utilitzat per designar el producte que es tracti i l’IGP. «Aquest vincle ha de ser prou directe i unívoc. Per tant, no es pot constatar l’evocació, sinó mitjançant una apreciació global per part del jutge nacional que inclogui tots els elements pertinents de l’assumpte», conclou.