En el conflicte de l’aeroport, només guanya la Ricarda

Els bernats pescaires no fan botifarra, però es mouen amb l’altivesa dels esperits lliures, sense més lligams que les que imposa el seu instint de preservació. I aquest dijous un agró blanc va aterrar sobre els aiguamolls de l’espai protegit de la Ricarda. Indiferent al brunzit dels avions que sobrevolen l’aeroport amb metòdica regularitat. Impàvida davant la visita de la vicepresidenta segona. Aliena a l’enèsim fiasco polític per bastir ponts i desenvolupar les infraestructures catalanes. La seva mera presència aquell matí va ser una mena de senyal de la victòria de l’únic guanyador en aquesta batalla: la llacuna de la Ricarda i les espècies que habiten els boscos de pins i aiguamolls del seu entorn.

Aquesta Ricarda tenia tots els números per a ser sacrificada parcialment a l’altar del creixement econòmic. L’ampliació de l’aeroport, un projecte multimilionari per fer de Barcelona un node de vols intercontinentals amb capacitat per a 70 milions de passatgers anuals, estava cridada a menjar-se part de la llacuna amb l’extensió de la tercera pista del Prat cap a l’est. ¿Quant? Pocs semblen saber-ho perquè Govern i Generalitat van pactar l’ampliació sense que els detalls factuals del projecte es fessin públics, per més que faci mesos que totes les parts implicades donen xifres al respecte.

Els detalls del pla d’Aena estan continguts al Document de Regulació Aeroportuària (DORA), que desgrana les inversions per al període 2022-2026 del gestor aeroportuari més gran del món, controlat amb un 51% del seu capital per l’Estat. Però aquest document, presentat a grans trets a la premsa el 2 de setembre i filtrat poc després, continua sense ser públic. En els seus marges es llegeix «confidencial». Vague en la seva formulació, només parla d’una inversió inicial de 365 milions d’euros, en contra dels 1.704 milions promesos per les autoritats. Diu a més que l’ampliació de la tercera pista es farà «cap a l’est» i afectarà «zones de la Xarxa Natura 2000», el programa europeu de protecció de la biodiversitat que va incloure la Ricarda. A canvi proposa mesures compensatòries per restituir els terrenys afectats per l’extensió de la pista en altres zones.

El doctor en Biologia Joan Pinofa temps que adverteix contra aquestes maniobres. «Construir una altra Ricarda en una altra zona del delta del Llobregat és car i poc eficient», deia aquest matí després de guiar la visita de la vicepresidenta, Yolanda Díaz, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el seu col·lega del Prat del Llobregat, Lluís Mijoler. «A mesura que s’ocupa un espai natural es fragmenten els hàbitats i se’n pertorba el funcionament. És com treure-li cargols a un avió. A poc a poc perd funcions fins que la nau acaba caient», assegurava el també investigador del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

Protecció de les directives europees

L’excepcionalitat de l’espai de la Ricarda resideix en els seus habitants i en la seva funció per protegir l’ecosistema dels embats del mar. És com una illa verda envoltada d’asfalt i constreta entre el port i l’aeroport. Acull 43 espècies d’aus protegides per les directives europees i 23 tipus d’orquídies, amfibis i peixos. I, malgrat les promeses d’Aena de compensar la destrossa, el seu historial en aquest sentit està lluny de ser envejable.

El mes de febrer passat, la Comissió Europea va amonestar Espanya pel «deteriorament addicional del delta del Llobregat» derivat de les últimes ampliacions del port i l’aeroport. L’expedient afegia que «els compromisos de les autoritats per mitigar i compensar» les gairebé 300 hectàrees afectades durant l’ampliació del 2008 «no s’han implementat prou».

L’espai de la Ricarda té una altra particularitat. És de titularitat privada, fins al punt que no es pot visitar la llacuna sense el permís de la família Gomis Bertrand, propietària del terreny des de finals del segle XIX, quan no era més que un vedat de caça infectat de paludisme. Els seus hereus van aixecar cases d’estiueig entre les voltes de pins, inclosa la Casa Gomis, de l’arquitecte Antonio Bonet Castellana, una exquisitat racionalista que ha sigut catalogada com a bé cultural d’interès nacional. «Si l’espai s’ha mantingut així és perquè la meva família l’ha protegit. No hem rebut ajudes públiques», assegurava Inés Gomis, una de les hereves.

Notícies relacionades

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

Les pimes volen accelerar la normativa europea contra la morositat

Gomis afirma que no li consta que Aena s’hagi posat en contacte amb la societat familiar que administra la finca. Una cosa semblant al que expressen els agricultors del parc agrícola del Llobregat. «No tenim coneixement del projecte, de manera que no podem jutjar-lo», afegeix, envoltada de periodistes.

Allunyada del fragor polític, una brisa vellutada pentinava dijous la Ricarda. Una vegada més, la bronca política ha prevalgut sobre els interessos dels ciutadans i l’opacitat amb què s’ha manejat el projecte ha frustrat un debat públic rigorós. Tant l’empresariat que va recolzar l’ampliació com els ecologistes que la van denunciar, tenien poderoses raons del seu costat. Però al final tot ha quedat temporalment en suspens, com el vol de l’agró que fueteja les seves ales en una espècie de victoriosa botifarra.