Tràmit administratiu

El pla d’Aena per al Prat posa en alerta la Generalitat

  • Aena presenta oficialment el projecte d’ampliació que el Govern central aprovarà aquest mes per a la posterior negociació en una comissió de seguiment

  • El Govern insisteix que la decisió final serà després de conèixer el contingut de l’estudi de l’impacte ambiental de la nova pista

A1-114202949.JPG

A1-114202949.JPG / Ferran Nadeu (EPC)

6
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

El president del Govern, Pere Aragonès, va exigir aquest divendres «explicacions i la rectificació» del projecte d’Aena d’afectar l’espai natural protegit de la Ricarda amb l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport de Barcelona-el Prat. La presentació ahir davant la Comissió de Coordinació Aeroportuària de Catalunya del Document de Regulació Aeroportuària (DORA) en què es plasma el projecte amb el pressupost i les tarifes va causar un terratrèmol polític i tesis una mica divergents al si del Govern català. Aragonès va assegurar mitjançant un tuit que el document «no reflecteix el consens establert al si del Govern». «Exigim explicacions i la rectificació d’un DORA que perjudica la zona protegida de la Ricarda. Cada pas que es faci ha d’incloure el compromís de consens. Preservar els espais naturals no és una opció, és una obligació no negociable». 

En altres àmbits del Govern es manté una posició més prudent, confiant que en el futur s’aconseguirà una solució consensuada que pugui evitar en tot en en part l’afectació de la Ricarda. Aena va presentar aquest divendres oficialment el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat estenent la tercera pista cap a l’est, cosa que suposaria afectar la llacuna de la Ricarda, espai natural protegit per la xarxa europea 2000. El projecte presentat davant el comitè de coordinació que integren el Govern, els ajuntaments i altres parts implicades, suposa un pas més en el procés administratiu del projecte iniciativa del gestor portuari i el Govern central, que va ser acceptat el 2 d’agost pel Govern de la Generalitat. El Document de Regulació Aeroportuària (DORA) que Aena ha presentat davant la Comissió de Coordinació Aeroportuària de Catalunya és un document pressupostari en el qual es justifica el pla d’ingressos, despeses i inversions previstes per arribar a l’objectiu d’incrementar la capacitat de l’aeroport fins a 90 operacions per hora. En el pla es permetria incrementar el nombre de viatgers de 53 milions a l’any als 70 milions.

«L’ampliació del camp de vols, i concretament de la pista 07R/25 L i els seus rodolaments associats cap a l’est, mantenint el llindar per a aterratges a la ubicació actual, afectaria zones de la Xarxa Natura 2000, per la qual cosa també és precisa la inclusió de les actuacions corresponents a les mesures compensatòries i dels terrenys que fos necessari adquirir amb aquest objectiu en les inversions 2022-2026», afirma el document, que està previst que s’aprovi en el Consell de Ministres abans del 30 de setembre. Una de les novetats subtils del projecte presentat oficialment és que no s’especifica el grau d’afectació de l’espai natural, una cosa que haurà de negociar-se i justificar-se durant tot el procés amb les parts afectades.

Propostes complementàries 

El Govern de Pere Aragonès posa globalment condicions a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i confia que el projecte final aprovat per Brussel·les sigui fruit d’un ampli consens institucional. El DORA és un document que pressuposta el projecte i s’encarrega de fixar les tarifes aeroportuàries i que, per fer-ho, necessita tenir en compte variables com el volum de passatgers o les inversions previstes. El projecte final depèn del pla director, un document que ha de passar els filtres de la Generalitat, l’Estat i la Comissió Europea. El Govern té dret de veto si el projecte final no s’ajusta a les seves exigències.

Les objeccions principals del Govern al projecte presentat per Aena són que l’ampliació de la pista sigui de 500 metres de longitud. Un estudi independent hauria de justificar exactament quina ampliació és necessària per incrementar l’operativitat de l’aeroport. El Govern vol que el pla per a l’aeroport de Barcelona estigui acompanyat per inversions importants per als aeroports de Reus i de Girona (com a destinació final de viatgers), per a la qual cosa serà necessari invertir en la xarxa ferroviària d’alta velocitat. I la tercera exigència, i potser la més important, és que qualsevol ampliació de l’aeroport de Barcelona serveixi per situar-lo com a ‘hub’ internacional, no per incrementar el nombre de viatgers que arriben a la ciutat, i que sigui possible, per exemple, duplicar el nombre de vols intercontinentals. 

La mateixa Aena s’ha mostrat favorable a buscar les alternatives necessàries per portar a terme la millora de l’operativa aeroportuària «posant per davant fins i tot les reformes mediambientals necessàries» i prioritzant-les en el temps. 

El pla presentat compleix el calendari previst. Després de l’aprovació del Consell de Ministres, amb canvis o no, una comissió de seguiment amb representació dels ajuntaments, grups ecologistes i el Govern haurà de buscar alternatives al pla. Aquesta negociació podria prolongar-se durant els pròxims quatre anys i el nou aeroport difícilment serà operatiu abans del 2030. A la pràctica, s’espera que després de l’aprovació per part del Govern de Pedro Sánchez es posi en marxa un estudi mediambiental independent i d’anàlisi operativa de la infraestructura que permeti reduir l’impacte a la Ricarda, que en els primers projectes requeria la prolongació de la pista d’enlairament a 500 metres d’espai protegit. Fonts del Govern català confien que existeix un ampli marge de negociació per limitar l’afectació de manera rellevant.

La Terminal 1 i la Terminal Satèl·lit

El document del DORA fixa la planificació estratègica i les inversions de la companyia per al període 2022-2026 i a l’aeroport de Barcelona i aposta pel seu desenvolupament a través de dos projectes vinculats: l’ampliació i remodelació de la Terminal 1 i la nova Terminal Satèl·lit, i l’ampliació del camp de vols mitjançant l’allargament de la tercera pista.

La inversió global és de més de 1.700 milions d’euros. Per al pròxim lustre, la inversió prevista d’Aena al Prat és de 364,96 milions d’euros, amb 108,47 milions per a la remodelació de la T1 i la nova Terminal Satèl·lit i 92,06 milions per al concepte ‘Ampliació camp de vol’, relacionat amb l’allargament de la tercera pista.

Tot i que planifica que estigui operativa el 2029, Aena reconeix que l’ampliació de la tercera pista que afecta els espais naturals protegits «està condicionada a tenir la cobertura necessària que en possibiliti l’execució materialitzada en un nou Pla Director, el procés de tramitació del qual es preveu llarg per la seva dependència de diverses administracions i els seus organismes competents, incloent la Comissió Europea». Des de l’Administració catalana entenen que no té sentit boicotejar la comissió de seguiment del pla, ja que serà l’únic instrument per consensuar una sortida que defensi els interessos de les poblacions veïnes, el medi ambient i el desenvolupament de la infraestructura com a futur ‘hub’ internacional. Aquesta comissió de seguiment haurà de redactar el pla director final amb obligacions i compensacions definides per a Aena. Al final d’aquests quatre anys, la declaració mediambiental requerirà el suport del Govern central, el català i la UE.

Notícies relacionades

El juliol passat, la Comissió Europea (CE) va advertir Espanya que una eventual ampliació de l’Aeroport de Barcelona-el Prat no ha «d’afectar de forma significativa» el delta del Llobregat, que pertany a la xarxa europea Natura 2000. I fa tot just uns dies, la vicepresidenta tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, va assegurar que l’ampliació de l’aeroport del Prat «no sortirà endavant» si no compleix «totes les garanties mediambientals».