Impagaments de crèdits

La morositat continua sense reflectir l’impacte de la Covid i baixa el 4,4%

  • Els crèdits a empreses i llars s’eleven un 1,6%, mentre que els préstecs de dubtós cobrament baixen l’1,7%

  • La taxa d’impagaments cau a nivells de març del 2009 però les autoritats estimen que pujarà a finals d’any i el 2022

La morositat continua sense reflectir l’impacte de la Covid i baixa el 4,4%
3
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

Els impagaments dels crèdits bancaris continuen sense patir els efectes de la pandèmia sobre l’economia, un comportament totalment atípic en una crisi que s’ha produït gràcies a les mesures de recolzament a empreses i llars desplegades per les autoritats. La ràtio de morositat del sector financer, que mesura el pes dels actius de dubtós cobrament sobre el total de préstecs, va caure al 4,4% el juny passat des del 4,55% de maig, el 4,67% de 12 mesos abans i el 4,82% previ a l’arribada del coronavirus, segons ha informat aquest dimecres el Banc d’Espanya. Es tracta, de fet, del nivell més baix des de març del 2009, en els primers anys de l’anterior crisi, i és a anys llum del màxim històric del 13,61% de desembre del 2013.

La caiguda de juny va respondre a la positiva evolució dels dos components que configuren aquesta ràtio. D’una banda, els crèdits a companyies i famílies van augmentar en 19.685 milions d’euros, fins als 1,232 bilions, un 1,6% més que al maig i la xifra més alta des de juny de l’any passat, cosa que pot ser un símptoma de l’actual recuperació econòmica. Però a més, els préstecs de dubtós cobrament (90 dies impagats o que presenten indicis evidents que no seran abonats) van baixar en 974 milions després de dos mesos de lleugeres pujades, fins als 54.218 milions, l’1,7% menys que al maig.

La morositat de les entitats de dipòsit (bancs, caixes i cooperatives de crèdit) va baixar al 4,34%, des del 4,48% de maig i el 4,59% d’un any abans. Potser més significativa en l’actual context sigui la dels establiments financers de crèdits (entitats dedicades bàsicament als préstecs al consum i amb més impagaments perquè els clients deixen de pagar abans aquest tipus de crèdits que una hipoteca). També va descendir el 6,51%, des del 6,83% del mes anterior i el 6,9% de juny del 2020.

La positiva evolució de la morositat està fent que les entitats alliberin part de les provisions que tenien guardades per fer front a les pèrdues que els provoquen els impagaments. Així, al juny es van situar en 39.669 milions d’euros, un 3,4% menys que al maig i un 3,8% per sota del màxim durant la pandèmia de 41.226 milions que van assolir el març passat. El seu pes sobre els actius de dubtós cobrament (taxa de cobertura) continua sent elevat, però va baixar del 74,4% de maig el 73,19%, si bé continua estant per sobre del 67% de 12 mesos abans.

Alça en l’horitzó

Notícies relacionades

La raó d’aquesta caiguda dels impagaments està en mesures com els ertos, els cinc tipus diferents de moratòries en els pagaments dels crèdits per a col·lectius vulnerables (quatre aprovades pel Govern central i una pel sector) o els avals públics de l’ICO a crèdits bancaris per a empreses. Però aquestes mesures, ampliades en molts casos, no seran eternes, com van advertir al juny la Comissió Europea i el Banc Central Europeu (BCE). «Si bé no s’esperen efectes precipici significatius quan expirin les moratòries, és probable que el 2022 es produeixi un deteriorament més marcat de la qualitat dels actius», van alertar al seu últim informe bianual de supervisió del rescat financer a Espanya del 2012.

La subgovernadora del Banc d’Espanya, Margarita Delgado, va apuntar en la mateixa direcció fa uns mesos durant la seva intervenció en el fòrum Primera Plan@ d’EL PERIÓDICO. La morositat, va dir, començarà a pujar «possiblement a finals d’aquest any i més a principis del 2022». I tot i que no va creure probable que arribi al màxim històric del 2013 i va estimar que serà «manejable» i podrà ser absorbida gràcies als resultats dels bancs, sí que els va instar a ser «superprudents». De fet, fa mesos que el seu organisme reclama als bancs que facin més provisions, però les entitats no en fan cas perquè la seva reducció els permet millorar els seus resultats.