¿Compleix el nou model de Glovo amb la ‘llei rider’?

¿Compleix aquest model la nova norma dissenyada per l’equip de Yolanda Díaz, la ministra de Treball que opina que un repartidor amb una bicicleta i un telèfon mòbil no és un emprenedor? Les veus crítiques amb Glovo creuen que no, que no deixa de ser un nou desafiament a l’Executiu i la legislació vigent; un moviment per regirar-se davant les normes que fins ara els tribunals i inspectors de Treball li han dit que se saltava. Al contrari, els afins a l’empresa amb seu al Poblenou de Barcelona argüeixen que sí, que amb els nous canvis fa un esforç per deixar que els autònoms realment tinguin autonomia i no emmascarin una relació més pròpia d’assalariats. 

¿Què diu la ‘llei rider’?

El punt dos de l’article únic de la ‘llei rider’ estableix la «presumpció de laboralitat en l’àmbit de les plataformes digitals de repartiment». És a dir, tot ‘rider’ és un assalariat llevat que l’empresa pugui demostrar el contrari. Una reflexió bastant compartida sobre la ‘llei rider’ és que aquesta tampoc aporta, pel que fa als repartidors, grans novetats. Això opinen des de bufets que han assessorat les plataformes digitals com advocats que han defensat els repartidors en judicis. Doncs fins ara la immensa majoria de les sentències judicials i les dues del Tribunal Suprem ja havien dit que els repartidors havien de ser assalariats.

«L’entrada en vigor de la norma l’agost del 2021 no aporta massa novetats en aquesta matèria, és a dir, en l’enquadrament d’una persona repartidora com persona per compte d’altri o professional autònom», diu l’informe tècnic elaborat per Roca Junyent per a Glovo. «No reconeix res que no estiguessin dient ja els jutges», apunta l’advocat del Col·lectiu Ronda Nacho Parra, que ha representat diversos ‘riders’ demandants.

¿Quins canvis ha introduït Glovo?

El registre lliure en l’aplicació i la desaparició del sistema de valoració perquè uns repartidors tinguessin prioritat sobre uns altres a l’hora de rebre comandes són dos elements que des de Sagardoy veuen clau per reforçar l’autonomia dels repartidors. «Fins i tot els tribunals havien vist dependència en l’ús d’un ‘rider’ de la seva llibertat per decidir anar a buscar o no una comanda. Això desapareix», opina l’advocat Román Gil Albuquerque, de Sagardoy. 

«UberEats o Stuart, que tenen un sistema de lliure accés, han sigut condemnats per donar feina a falsos autònoms. Perquè la propietat de l’algoritme continua sent de la plataforma i aquest és l’element clau de dependència», replica Parra, del Col·lectiu Ronda. «Per demostrar la laboralitat d’un treballador s’han d’assenyalar, alhora, dos elements: l’alienitat [treballo per compte d’altri] dels mitjans de producció, com l’algoritme i la dependència. No n’hi ha prou només amb una», afirma Albuquerque. «Els clients els continuarà subministrant Glovo i seran de Glovo, no del repartidor. Jo aquí no veig autonomia, sinó una manera d’esquivar la norma», apunta l’advocat laboralista Robert Gutiérrez. 

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El Govern accelera el desembarcament a Telefónica i confirma que en té un 5%

«¿Algú pensa que Glovo no controlarà el servei que donen els repartidors autònoms? ¿Què els contractats hauran d’entregar a temps les seves comandes i que no s’asseguraran que els altres no es retarden una hora? Estant en joc el seu prestigi... És innegable que voldran tenir un control de la seva activitat», afirma Parra. El fet que sota un mateix sostre empresarial cohabitin alhora assalariats i autònoms portant a terme tasques similars és, segons els detractors del model, prova del frau del model, per la via del contrast. No ho veuen així els favorables, que entenen que la qüestió no és què es fa, sinó com es fa i mentre s’asseguri l’autonomia, la dualitat no és irregular. 

«En el dret hi ha una regla bàsica que diu: les coses són el que són i no el que els contractes diuen que són», recorda l’advocat Robert Gutiérrez. El consens unànime entre detractors i defensors és que la conflictivitat laboral no s’acabarà a curt termini i en els pròxims mesos i anys Inspecció de Treball i els jutges (prèvia demanda dels treballadors) es pronunciaran sobre la validesa o no d’aquest model mixt. I determinaran què «són les coses» i si això es correspon amb el «que diuen els contractes que són».