Glovo, Deliveroo i UberEats assagen tres nous models per resignar-se a la ‘llei rider’

La subcontractació es presenta com la sortida més probable per reorganitzar aquestes flotes de milers de ‘riders’ que fins ara operaven com autònoms. I això dona entrada a un nou jugador en un tauler en el qual fins ara només hi havia les apps, els restaurants i els repartidors. Una porció més del pastís del ‘delivery’ a repartir i per la que ja estan ficant els colzes diverses empreses especialitzades. Més de 15.300 repartidors busquen subcontracta a què agafar-se, cosa que no deixa de ser un nínxol de negoci per a les companyies com Deliveers, Jobandtalent, JTHiring, Jobtoday o AraVinc. I una boca més que alimentar promet traduir-se en més despesa per a la persona que des de casa seva demana que li portin el menjar.

Les companyies del sector continuaran operant amb repartidors autònoms fins a l’agost, tot i que ja han començat a experimentar i la via de la subcontractació és la que té més aparences de prosperar. Segons missatges remesos als repartidors als quals ha tingut accés EL PERIÓDICO, les plataformes ja estan oferint als seus repartidors l’oportunitat de remetre directament les seves dades a tercers per començar a provar amb aquest nou format. Els pilots actualment en marxa són diversos i una mateixa plataforma està provant amb diferents subcontractes i diferents formats de contracte per als seus ‘riders’. 

Condicions laborals mínimes

La ‘llei rider’ neix amb la voluntat de constituir un cinturó de seguretat per a les condicions laborals dels repartidors i augmentar les obligacions de les empreses del sector envers la Seguretat Social; doncs amb el model d’autònoms les cotitzacions pagades han sigut fins ara molt menors que si haguessin sigut assalariats. No obstant, si els ‘riders’ del sector volen no treballar amb contractes de poques hores a la setmana i sous que voregen el salari mínim tenen feina al davant.

Les condicions d’aquests contractes per als treballadors són molt diverses, però destaquen gairebé totes per baixos salaris (molts dels quals, directament, el salari mínim) i àmplies forquilles horàries, d’entre 15 i 40 hores setmanals. Shargo, per exemple, ofereix contractes per repartir per a UberEats de sis hores i mitja al dia, durant sis dies a la setmana per 1.100 euros bruts de sou. Altres, com Jobandtalent, ofereix repartir per a Glovo amb contractes de 640 euros bruts per 20 hores a la setmana i amb l’obligació que sigui el repartidor el que posi el seu vehicle. 

La principal empresa del sector que opera des de fa anys amb aquest model és JustEat, que s’ha posicionat a favor de la ‘Llei Rider’. Les condicions en les subcontractes de les seves flotes són diverses. Segons un contracte a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, un repartidor de JTHiring, un dels principals col·laboradors de JustEat, cobra 621 euros bruts al mes per treballar 17 hores i mitja a la setmana. «¿Creus que amb contractes així pots arribar a fi de mes?», es pregunta el president de l’Associació Autònoma de Riders, Badr Eddine Hilali. I és que el caldo de cultiu de les protestes de part dels repartidors del sector, que volen operar com autònoms, s’explica per les baixes remuneracions que ofereixen les empreses amb els seus contractes.

¿S’han acabat els conflictes laborals?

La nova ‘llei rider és més que probable que només sigui un punt i seguit per als conflictes laborals al sector del ‘delivery’. I els judicis i les inspeccions de Treball continuaran en els pròxims mesos. Almenys així ho veu l’advocat del Col·lectiu Ronda Nacho Parra, que ha portat múltiples casos durant els últims anys. «Són empreses que es dediquen al repartiment, per molt que hagin anat inventant-se nous models, que no tenen repartidors. Amb aquestes fórmules ratllaran sempre la cessió il·legal de treballadors. I els conflictes seran constants», apunta.  

La clau estarà en com subcontractin aquestes plataformes. Si aquestes empreses es limiten a firmar els contractes amb els repartidors i posar-los a disposició de les empreses, estil ETT, la Inspecció de Treball té números de dictar cessió il·legal. Com exemples més recents hi ha els casos de Cabify o DHL a Catalunya. 

L’altra via és que aquests intermediaris intervinguin de manera real en el procés d’organització de la feina, que ells manin sobre els seus repartidors i els assignin d’un costat a un altre, comptant també amb el seu propi algoritme. «Nosaltres sempre ens hem considerat una empresa tecnològica que ofereix serveis logístics», es presenta el fundador de Deelivers, Adrián Peña; un d’aquests intermediaris actualment amb 1.000 ‘riders’ en nòmina que proveeix de serveis les plataformes. Segons explica, el 70% d’aquests són indefinits. «Qui millor optimitzi el seu servei i menys cost acabi traslladant al client serà qui hi sortirà guanyant», reflexiona. 

Contractes i cooperatives

La fórmula més directa és la més descartada per les companyies: contractar directament els treballadors. El model de les empreses tradicionals com Telepizza o Domino’s no encaixa en els plans de Glovo, Deliveroo o UberEats, que han rebutjat des de sempre assumir ells mateixos aquest cost fix. El seu discurs sempre s’ha basat que ells són intermediaris entre el restaurant, el repartidor i el client. «¿Oi que no se’ns demana que tinguem restaurants per repartir menjar?», argumenta un directiu del sector. És per això que contractar repartidors seria un míssil directe a la línia de flotació d’aquest argumentari i pretenen evitar-ho tant sí com no. 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Una altra opció sobre la taula seria continuar amb un model d’autònoms, però subcontractant-los a través de cooperatives. Aquest és el model que fins fa poc imperava en gran part de la indústria càrnia. Les empreses demanaven treballadors a unes cooperatives i aquests facturaven com autònoms a través de la cooperativa. Precisament en l’esmentat sector la campanya d’Inspecció de Treball i denúncies sindicals ha sigut intensa en els últims anys, amb multes milionàries per a les empreses càrnies.  

¿Pujarà el preu per al client?

«Si l’empresa vol mantenir el servei que tenia fins ara, el cost s’incrementarà bastant. Ara tenen 20 repartidors autònoms per comanda i només paguen una comanda [la resta no cobren] i ara han de pagar un mínim per hores. Hauran d’ajustar-se i evidentment el cost els augmentarà. Pot ser que el 30%», apunta Peña, de Deelivers. «El cost per al client pujarà sí o sí. Allò dels enviaments gratis no es pot mantenir i els grans descomptes, tampoc», afirma una font coneixedora del sector. «El mercat del repartiment a domicili o baixarà o, com a mínim, deixarà de créixer. En zones amb poca densitat urbana és fàcil que les rendibilitats no donin per mantenir el servei obert», afegeix.