El dèficit públic va baixar al 2,98% del PIB al maig

El conjunt de les administracions públiques espanyoles –tret de les corporacions locals i excloses les ajudes financeres– van acumular un dèficit de 36.074 milions d’euros entre el gener i el maig, una xifra que equival al 2,98% del PIB i que és un 27,7% inferior a la del mateix període de l’any passat. Segons el Ministeri d’Hisenda, les dades d’execució pressupostària publicades aquest divendres es veuen impulsades per l’efecte positiu de la reactivació econòmica gràcies a l’avenç de la vacunació.

D’aquesta manera, el dèficit públic al tancament de maig es trobava encara lluny de la previsió per al conjunt de l’exercici, que és del 8,4% del PIB. El desglossament per subsectors mostra que l’Administració central concentrava al tancament de maig la major part del dèficit –31.365 milions, un 5,1% menys–, equivalent al 2,59% del PIB, per sota de la referència del 6,3% del PIB per a final d’any.

L’Administració central ha assumit la major part de la despesa associada a la pandèmia a través de transferències a altres administracions. Més intensa va ser la reducció del dèficit dels fons de la Seguretat Social –baixa un 80%, fins a 2.971 milions–, en part gràcies a l’augment dels ingressos per cotitzacions socials i la reducció de les despeses. Se situa així en el 0,25% del PIB, quan la seva referència anual és de l’1,5% del PIB. Per la seva banda, les comunitats autònomes van reduir un 11,6% el seu dèficit, fins als 1.738 milions, un 0,14% del PIB, quan la seva previsió per a final d’any és del 0,7% del PIB. Al tancament de maig, cinc comunitats autònomes aconseguien superàvit: Andalusia, Astúries, Castella i Lleó, La Rioja i el País Basc.

A més de les dades consolidades, Hisenda ha publicat informació més actualitzada, del conjunt del primer semestre, de l’execució pressupostària de l’Estat, que va tancar el juny amb un dèficit de 35.665 milions d’euros, un 25,9% menys que un any abans i que equival al 2,95% del PIB.

Aquesta correcció del dèficit es deu principalment a l’augment dels ingressos, que creixen un 15% (fins als 94.341 milions) impulsats per la recaptació tributària, que es dispara un 20,6% en comparació amb un exercici 2020 marcat per l’estat d’alarma i la paralització econòmica.

La recaptació per IRPF va augmentar un 31,5% –afectada pel diferent calendari d’entregues a compte a les comunitats autònomes–; la d’IVA, un 16,8%, i la de l’impost de societats, un 42,1% –en aquest cas alterada pels ingressos extraordinaris derivats de la fusió de dues grans identitats–.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Més enllà dels grans impostos, el primer semestre recaptatori es va veure beneficiat de més ingressos per l’impost sobre les assegurances –el tipus de les quals va apujar al gener– i les subhastes per drets d’emissió, així com pels primers 128 milions recaptats de l’impost sobre transaccions financeres.

Les despeses es van mantenir estables en la primera meitat de l’any, en 130.006 milions, un 0,1% menys, amb una forta reducció de la despesa associada a la pandèmia, que passa de 15.639 milions en la primera meitat de 2020 a 5.351 milions aquest any.