En plena escalada de l’atur

Vaga a Barcelona Activa contra la no renovació de 102 tècniques d’ocupació

  • «El meu contracte dura menys que la situació d’atur de molts usuaris, especialment els més vulnerables», denuncia una de les afectades

Vaga a Barcelona Activa contra la no renovació de 102 tècniques d’ocupació

ACN / MARTA CASADO PLA

5
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els treballadors de Barcelona Activa han anat a la vaga aquest divendres en protesta per la no renovació de 102 tècniques d’ocupació amb contracte temporal. El servei públic d’ús de la capital catalana ha tallat de soca-rel amb el sistema fraudulent de contractació de personal per cobrir programes d’ocupació –tal com reiteren des de fa anys múltiples sentències judicials– i perd així un quart de la seva plantilla de l’àrea d’orientació professional. Aquest dijous es van produir ja les tres primeres no renovacions de contracte i conseqüents sortides, situació que es reproduirà amb comptagotes fins a mitjans de l’any que ve; segons expliquen fonts del comitè de vaga.

Malgrat l’escalada de l’atur i el desplegament d’inversions milionàries per part de l’Administració per mirar de reduir aquestes altes taxes d’atur, Barcelona Activa ha decidit acabar de cop amb el model de contractació temporal d’orientadors que ha mantingut durant les últimes dues dècades. I que segueix en vigor, amb els seus matisos, en la gran majoria de municipis i organismes públics dedicats a la inserció laboral. 

El model és el següent: anualment es reparteixen, tant des de l’Estat com des de la Generalitat i la UE, una sèrie de subvencions de tall anual o bianual per finançar programes d’ocupació. I les entitats fan contractes vinculats a les esmentades subvencions, és a dir, quan acaba la subvenció, acaba el contracte. Per més que l’any següent aquesta mateixa institució pugui renovar la mateixa subvenció o una altra de similar. Això provoca un èxode recurrent de tècniques d’ocupació –ja que el gremi està eminentment format per dones– per tot Catalunya.

Segons una enquesta realitzada pel Sindicat de Professionals de l’Ocupació de Catalunya (SPOC) entre 967 persones, el 87,8% del col·lectiu són dones i tres de cada quatre operen amb un contracte temporal i inferior a dos anys de durada. Un centenar de persones s’han congregat aquest divendres a la plaça Sant Jaume per exigir a l’Ajuntament de Barcelona que aturi la no renovació de contractes i s’assegui amb les afectades a negociar una sortida consensuada que eviti la pèrdua d’efectius en el servei públic d’ocupació.

«El meu contracte dura menys que l’atur de molts usuaris»

L’Adriana es troba actualment en el que en argot del gremi es coneix com a guaret. És a dir, deixant passar el temps entre contracte temporal i contracte temporal per no incórrer en una il·legalitat per concatenació. A partir del 2022 tenia l’expectativa que li truquessin de la borsa de treball de Barcelona Activa; expectativa truncada per l’anunci de fa unes setmanes de tallar de soca-rel amb els eventuals. Ara ha començat a mirar-se les proves per accedir a un contracte temporal a l’Ajuntament de Badalona, les proves del qual comencen la setmana que ve. «Se’ns exigeix una formació contínua i és que canviem molt de destinació i en cada lloc hem de passar proves diferents», explica. 

Aquesta alta rotació, segons explica l’Adriana, té un efecte molt directe en les persones que atenen, ja que difícilment poden retenir un referent durant gaire temps. «El meu contracte dura menys que la situació d’atur de molts usuaris, especialment els més vulnerables», explica. Aquelles persones que perden o renuncien a la seva ocupació però, pel seu perfil o habilitats, tenen relativa facilitat per tornar a reenganxar-se al mercat laboral no ho noten tant. El problema ve principalment per a totes aquelles persones amb un atur cronificat, que cada dia que es prolonga li és més difícil sortir-ne.   

L’Adriana sap el que és treballar a Barcelona Activa com a temporal i des de fora, per a un servei externalitzat, després de vuit anys d’experiència en el gremi. «Et dona una visió», explica. Pitjors horaris, més dificultat per a conciliar, pitjor salari... «El servei no és igual de bo per a l’usuari, perquè has d’arribar a uns números i no prioritzes tant la qualitat de l’atenció com la quantitat d’usuaris atesos», explica. «No ens podem resignar que tota la feina que fèiem nosaltres s’externalitzi ara a fundacions o empreses privades. Si hi ha voluntat política es pot canviar, si les funcions que fem són d’estructura, hem de fer-les des de Barcelona Activa. Crec en el servei públic», afirma.

Les empreses també hi perden

En un moment en què sis de cada deu empreses es queixen de dificultats per trobar els perfils adequats per a les seves ofertes de feina, segons un recent informe de Manpower; les companyies perden un aliat amb la ràpida no renovació de la Susana. Aquesta orientadora professional, amb 15 anys d’experiència en el gremi, fa quatre anys que encadena contractes temporals a Barcelona Activa, on s’ha especialitzat a assessorar les companyies a trobar els perfils que necessiten. «Les grans companyies tenen les seves pròpies estructures, però n’hi ha d’altres que no saben on buscar, sobretot les pimes», explica. 

El seu actual contracte venç el 31 d’octubre i no serà renovada. En la seva unitat, dedicada a la feina als barris, dels actuals 34 treballadors que la formen, 26 més correran la seva mateixa sort. Només quedaran set persones amb contracte indefinit. «Hauran de moure gent d’altres departaments, però de totes maneres és impossible que assumeixin tota la càrrega de treball que estàvem fent fins ara», apunta. Això, a curt termini, es traduirà en menys difusió de subvencions perquè les companyies contractin barcelonins a l’atur; entre d’altres.

Notícies relacionades

L’elevada temporalitat en gran part del gremi constitueix una pèrdua recurrent d’experiència i confiança mútua, ja que no és el mateix que una empresa faci la interlocució habitualment amb algú com la Susana, a qui ja coneixen i saben que el treballador que els està suggerint encaixarà en els seus plans –com ja van encaixar els previs–, que hagin d’interlocutar cada vegada amb una persona diferent.

«Em sento enganyada, no és just. Que hi havia un problema en com se’ns contractava és una cosa que ve de lluny i es podria haver començat a parlar abans. La direcció ho podria haver gestionat d’una altra manera i no dir-ho de cop quan ja estàvem a punt de finalitzar els nostres contractes. No han sigut transparents, ni han tingut en compte la part afectada de tot això, que som nosaltres, que som les que ens quedarem al carrer», afirma la Susana.