Escrivá lliga la seva reforma en pensions al desplaçar el més conflictiu a tardor

Des de fa un parell de mesos que sobre aquest primer acord en pensions penja el cartell d’«imminent». No obstant, aquesta «imminència» es va allargar des del març fins a l’última setmana de juny. «Depèn de com definim ‘imminent’», s’escudava davant els periodistes el ‘número 2’ d’Escrivá, el secretari d’Estat de Seguretat Social, Israel Arroyo. I és que entre les parts es va erigir un dels elefants en les negociacions: el factor de sostenibilitat del PP. 

Aquest element, que no entrava en vigor fins al 2023, lliga l’import de les pensions a l’esperança de vida. I en l’esquema del PP era clau per garantir la viabilitat del sistema públic davant l’envelliment progressiu de la població. Els sindicats han collat per derogar-lo i poder vendre davant els seus que havien aconseguit acabar amb l’herència del Rajoy en aquest terreny. I Escrivá, volent suprimir-lo, preferia fer-ho una vegada ja hagués negociat el seu substitut, ja que avançar-se suposaria perdre una carta negociadora i donar marge als sindicats per enrocar-se a futur. Al final la qüestió s’ha resolt buscant el punt mitjà i els equilibris. 

Doncs el primer bloc de la reforma anirà ara en un avantprojecte de llei que començarà ràpidament a ser examinat en el Congrés. A hores d’ara, no és probable que abans del setembre arribi la qüestió a la cambra. I, una vegada iniciat ja el tràmit, el que aconsegueixin pactar les parts s’introduirà en una esmena a l’avantprojecte de llei. El document que han deixat ja firmat durant el matí d’aquest dilluns el Govern, patronal i sindicats deixa clar que, si per al 15 de novembre no hi ha acord sobre aquest tema, l’Executiu tirarà per endavant pel seu compte. 

L’hereu del factor de sostenibilitat, encara pendent, entrarà en vigor a partir del 2027; com ja introduïa la incipient reforma del 2011 de José Luís Rodríguez Zapatero, que es va quedar a mitges a causa de l’avançament electoral. Malgrat que des de la Seguretat Social treuen ferro a aquest element, en comparació amb altres puntals de la seva reforma, les hostilitats sobre aquest han enfangat les converses. A la tardor es decidirà la seva sort.

Si per als sindicats el factor de sostenibilitat ha sigut una línia vermella, per a la patronal un glop amarg que li plantejava Escrivá era el deslímit de les bases màximes de cotització. Ja que això implicaria que les empreses hauran d’augmentar els seus costos laborals entre els seus treballadors més ben pagats. Allà entre tots han pactat una puntada de peu per endavant i, després de tancar ara sí, augmentar les penalitzacions per als treballadors més ben pagats; a finals d’aquest any hauran d’escometre com augmentar les bases de cotització per esmorteir aquesta afectació entre part dels futurs pensionistes. 

La reforma dels autònoms, per al 2022

Un altre os en les negociacions que quedarà pendent per a més endavant és el nou sistema de cotització per als treballadors autònoms. I, malgrat que en els últims mesos aquesta qüestió ha figurat en més d’un esborrany intercanviat entre les parts, finalment aquesta no entrarà en vigor fins al primer semestre del 2022. Aquí també hi ha hagut diferents opinions, tant per part de la patronal, com pels sindicats. 

Notícies relacionades

El Govern desplaça a tardor la fase decisiva per la reforma laboral i part de la de pensions

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

El model que els posa a sobre de la taula Escrivá consisteix a transitar cap a un model de cotització en funció dels ingressos, no com ara, que cada autònom escull la quota que més li convé. Independentment de si guanya molt o poc. Segons els càlculs de l’Executiu, dos de cada tres afiliats al RETA pagarien menys amb aquest nou esquema. La patronal desconfia de les quotes d’entre 90 a 1.220 euros mensuals de la proposta oficial i als autònoms vinculats als sindicats no els agrada el període de transició de 10 anys que aquesta planteja; entre d’altres.

Una part important del canal per on han d’entrar els recursos necessaris per finançar el futur del sistema de pensions depèn directament del resultat d’aquest segon assalt. L’esquema d’incentius i desincentius per allargar la vida laboral empaquetat en aquest primer bloc de reformes és una peça que en la Seguretat Social consideren clau, però no suficient per si sola per garantir la viabilitat de l’esquema amb què Escrivá pretén tancar una reforma pensada perquè «duri 25 anys», com ell mateix ha descrit.