El Govern tanca un principi d’acord per a la primera gran reforma de les pensions

Fumarada blanca a la taula de pensions. El Govern ha tancat aquest dilluns amb la patronal i els sindicats una primera gran reforma que pretén allargar la vida laboral dels treballadors per assegurar el manteniment del poder adquisitiu dels pensionistes; segons van confirmar fonts del diàleg social. Els pilars del preacord tancat aquest dilluns, i que les cúpules dels agents socials hauran de confirmar al llarg d’aquesta setmana, arriba després de sis mesos de negociacions, amb moments de tensió i d’enroc i que finalment s’ha vist desencallat en els últims dies, desplaçant un dels temes més difícils –el factor de sostenibilitat– fins a la tardor.

El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivá, ja té lligat –a falta de la rubrica oficial– el primer pilar d’una reforma dissenyada perquè «duri 25 anys»; segons ha sostingut el mateix ministre el matí d’aquest dilluns en una esmorzar informatiu. El primer efecte que entrarà en vigor de manera íntegra i immediata és la nova fórmula de revalorització de les pensions: aquestes pujaran cada any en la mateixa proporció que ho hagi fet la inflació (IPC). És a dir, ja l’any que ve les pensions pujaran segons hagi tancat l’IPC el 2020 i no mitjançant fórmules disposades cada any segons l’estimat pel Govern; com venia sent la norma en els últims anys.

I per finançar aquest compromís amb el manteniment del poder adquisitiu de les pensions, les bases del principi d’acord introdueixen una sèrie d’incentius perquè els treballadors allarguin la seva trajectòria professional i estiguin cotitzant i contribuint a l’erari públic durant més anys. Això no implica elevar l’edat de jubilació legal, sinó aparellar l’efectiva (els anys mitjans en què s’acaba jubilant la gent) a l’edat legal ja existent.

Notícies relacionades

Els prejubilats de la banca podran deslliurar-se de la reforma d’Escrivá

Escrivá lliga la seva reforma en pensions al desplaçar el més conflictiu a tardor

Per a això, les parts han pactat duplicar les bonificacions, de l’actual 2% addicional per cada any de prolongació sobre l’import final de la pensió a un 4%. Com a alternativa també s’incorpora un sistema de xecs d’entre 4.786 i 12.060 euros per cada any que el treballador dilati el seu retir, per concentrar en un pagament únic aquesta ‘bonificació’. I l’altra cara de la reforma són els desincentius per a la jubilació anticipada, especialment enfocats a aquells casos en els quals és el treballador el que tria retirar-se abans. I limitant l’afectació en els casos en els quals l’empleat és acomiadat i expulsat prematurament del mercat laboral.

La penalització per a la jubilació anticipada en el cas dels treballadors amb salaris més alts es multiplicarà, passant del 4% al 21% (en el cas de retir amb dos anys d’antelació); tot i que la seva aplicació serà de manera gradual, no afectarà els acollits a un ero que es tanqui abans del 30 de setembre i la màxima vigència no s’assolirà fins d’aquí 10 anys. En aquest punt, les parts tenen pendent negociar en els pròxims mesos el deslímit de les bases màximes de cotització