La CNMC respon a la banca que té «prou indicis» per investigar els crèdits ICO

La presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Cani Fernández, ha contestat aquest dijous a les crítiques dels bancs a l’expedient sancionador obert per la seva institució a Santander, CaixaBank i Sabadell per la concessió dels crèdits amb aval públic de l’ICO per a empreses. «La CNMC no incoa un expedient sancionador si no té una base suficient com per investigar les conductes», ha sentenciat abans de reiterar que «incoar significa que existeixen prou indicis per investigar».

Les entitats han esgrimit que l’expedient de l’organisme es basa en un nombre de denúncies mínim en relació amb els al voltant un milió de préstecs que es van concedir. Fernández, en aquest sentit, ha assegurat desconèixer sobre quantes denúncies es basa l’expedient esmentat: 27, segons va avançar EL PERIÓDICO. «Jo no sé realment quants són perquè encara no s’ha elevat al consell. En premsa es parla d’entre 27-30 casos», ha assegurat en unes jornades de l’APIE i UIMP, abans de confirmar que la CNMC va rebre més denúncies, però només ha inclòs a l’expedient aquelles en què «hi ha indicis prou sòlids com per ser investigats». 

Així mateix, ha justificat que l’autoritat de competència no hagi rebut un nombre major de queixes. «Quan es produeixen 27 denúncies davant un banc que vincula un producte a un crèdit que porta la garantia de l’Estat, el que denuncia s’està enfrontant al banc del qual depèn el seu finançament, és a dir, que la gent que s’atreveix a fer una denúncia d’aquest tipus és una minoria. Amb la qual cosa no sabem si són 27 realment o en són molts més», ha argumentat. En la mateixa línia, ha ressaltat que «si aquestes conductes es van produir quan es van atorgar els crèdits ICO, encara continuen produint efectes al mercat en el dia d’avui, és a dir, si s’ha vinculat un crèdit ICO a una alarma o una televisió pagada a terminis, a data d’avui el client continua pagant». 

L’alta funcionària també s’ha referit a les recents crítiques del president de la patronal bancària AEB, José María Roldán, que va lamentar l’«irrecuperable mal reputacional» que provoca la CNMC a les empreses a l’anunciar l’obertura d’aquests expedients. Així, Fernández ha esgrimit que la llei obliga l’organisme a fer públiques les seves decisions, ha recordat que les comunicacions esmentades van acompanyades d’una nota en la qual es remarca que l’obertura d’una investigació més profunda no implica que finalment se sancionin les companyies, i ha ressaltat que també s’informa si els casos són arxivats, amb la qual cosa es «compensa una obligació de transparència amb el respecte necessari als drets de les parts». En la mateixa línia, ha argumentat que la publicació té efectes positius, com incentivar que les empreses col·laborin per reduir les sancions que poden rebre. 

Recolzament de l’ICO

En el mateix fòrum, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha remarcat que els «requisits que s’exigien per a la concessió dels ICO no van ser establerts com a legislació d’ordenació i disciplina, i per tant no són supervisables» pel seu organisme. És el mateix ICO, ha recordat, el que té l’obligació de controlar els préstecs esmentats, si bé el Banc d’Espanya l’ha «recolzat» en aquesta tasca. Per això, la institució que dirigeix va revisar els procediments interns dels bancs per comprovar que transmetien correctament els requisits dels avals als seus empleats i va realitzar un «mostreig petit» d’algunes operacions (60 per entitat, segons van apuntar fonts financeres a aquest diari). 

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

«En principi, d’acord amb els resultats d’aquest mostreig, no ens induïa a pensar que hi hagués cap problema generalitzat. Hi podria haver elements puntuals que tots hem reconegut que podien existir», ha exposat. Així mateix, ha explicat que el Banc d’Espanya va demanar a les entitats que les seves auditories internes fessin una avaluació de com havia funcionat el programa d’avals. La seva institució espera rebre aquests informes per analitzar-los, ha explicat.

Quant a les reclamacions, el Banc d’Espanya en va rebre 110 l’any passat i 10 el present exercici. «Estem parlant de números molt reduïts. I una bona part, la més gran, no tenia a veure amb elements purs de conducta, i per tant no eren competència del Banc d’Espanya i les hem traslladat a l’ICO. Perquè sobretot el que motivava la reclamació era bàsicament que no se li havia concedit l’aval, la qual cosa des de punt de vista supervisor pot ser l’adequat, perquè si el risc era excessiu, jo com a supervisor penso que aquest crèdit no ha de ser concedit perquè no posi en situació de pèrdues l’entitat», ha argumentat.