Guindos preveu un 3% d’inflació i demana no utilitzar-la per revisar salaris i pensions

El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, ha advertit aquest dimecres que la inflació de la zona euro, en negatiu al tancament del 2019 i actualment en el 2%, assolirà nivells d’entorn del 3% a finals d’any, però ha insistit en el missatge de la seva institució que es tracta d’una pujada conjuntural i transitòria. Això sí, ha afegit una advertència nova: el seu organisme es podria veure obligat a endurir la seva política monetària ultraexpansiva de recolzament a la recuperació si components com els salaris i les pensions es revisen conforme a aquesta inflació transitòriament elevada (cosa que es coneix com a efectes de segona ronda per ‘indexació’).

Quan li han preguntat al respecte en unes jornades de l’APIE i UIMP, ha deslligat el seu missatge del debat a Espanya sobre la pujada del salari mínim i les pensions: «El raonament és molt simple: el repunt de la inflació que veurem és temporal. No podem cronificar la naturalesa d’aquest increment de la inflació i fer-lo estructural. Això pot ocórrer amb diferents partides: amb l’evolució dels salaris privats, també amb altres tipus de rendes i prestacions. La nostra recomanació és genèrica, no entro en l’evolució d’algunes rendes o prestacions específiques de països. I té una altra consideració: si l’increment de la inflació és temporal i nosaltres el cronifiquem en el pressupost, això queda allà per sempre», ha alertat.

Guindos va recordar que el consell del BCE no va debatre la retirada d’estímuls en la reunió del 10 de juny: «El nostre programa d’emergència acaba a finals de març i estem a juny, tenim temps perfectament. I cal posar-ho en el context de l’evolució de les dades i de l’economia europea. Ho abordarem quan les circumstàncies siguin més adequades i el ‘timing’ sigui el correcte». Així mateix, ha ressaltat que malgrat l’increment dels preus, aquests encara estan per sota dels nivells que tenien el 2019. Amb tot, ha afegit que l’autoritat monetària «vigilarà» des de ja que no es produeixin aquests efectes de segona ronda, ja que «si es produeix una indexació, aquests increments de preus temporals es poden convertir en més persistents». 

Mà ferma

Notícies relacionades

Competència va dir que el Sabadell no és indispensable per al crèdit a les pimes

El Govern defensa que el seu pacte amb Acciona rebaixa de 1.400 a 492 milions d’euros el cost de la privatització fallida d’ATLL

La inflació ve despertant des de fa mesos la preocupació dels inversors, que temen que els bancs centrals es vegin obligats a retirar estímuls abans que la recuperació sigui ferma si els preus es desboquen de forma sostinguda. El BCE, amb tot, està insistint que bàsicament es deu a factors conjunturals, com la rebaixa temporal de l’IVA a Alemanya i l’efecte estadístic de la pujada del cost de l’energia respecte als mínims històrics de fa un any, mentre que altres elements que podrien provocar un canvi més profund no s’estan produint, en particular una pujada de salaris al sector serveis.

Els economistes del banc central de l’euro, amb tot, van elevar fa uns dies les seves previsions d’inflació a l’1,9% per a aquest any i a l’1,5% per al pròxim, davant l’1,5% i l’1,2% que calculaven al març. Per al 2023, no obstant, van mantenir una baixada a l’1,4%, cosa que els reafirma en la seva valoració que es tracta d’una pujada més pronunciada de l’esperat, però tot i així transitòria. A més, la inflació subjacent (que no té en compte els preus energètics ni d’aliments no elaborats) se situarà, segons les seves estimacions, en l’1,1% aquest any, l’1,3% el pròxim i l’1,4% el 2023. És a dir, també més que fa tres mesos, però lluny de la meta del BCE que sigui a prop però per sota del 2%. «Som molt lluny del nostre objectiu final», va sentenciar la seva presidenta, Christine Lagarde, qui va assegurar que per ara «mantenir la mà ferma és la resposta correcta» en la política monetària.