Per vulneració de la llibertat sindical

L’Audiència Nacional desestima la demanda contra directius de Glovo

Considera que cap norma impedeix a l’empresa reunir-se amb els treballadors ni que existissin actuacions antisindicals

3
Es llegeix en minuts

La sala social de l’Audiència Nacional ha desestimat la demanda presentada per UGT contra Glovo i dos directius de la plataforma de repartiment per vulneració de la llibertat sindical durant les reunions mantingudes amb els repartidors el novembre de 2020 al considerar que «no s’aprecia cap actuació qualificable d’antisindical» en aquesta conducta.

En concret, UGT va presentar una demanda després de considerar que les reunions telemàtiques, celebrades el 19 i 20 de novembre de 2020 entre el cofundador de Glovo, Sacha Michaud, i el responsable d’afers públics de la firma, Miguel Ferrer, amb uns 400 repartidors, van tenir lloc en el moment en què ja hi havia un pronunciament del Tribunal Suprem en favor de la laboralitat dels repartidors, quan estava obert el diàleg social i abans que es dictés el reial decret llei 9/21 que ha fixat la presumpció de laboralitat d’aquest col·lectiu.

Per la seva part, la plataforma de ‘delivery’ va reconèixer l’existència d’aquestes assemblees que tenien com a finalitat informar sobre els debats existents, en exercici de la seva llibertat, la seva opinió al respecte, mentre afegien que no es van realitzar manifestacions contràries a cap sindicat ni es promovia que s’afiliessin a cap altre tipus d’organització.

D’aquesta manera, la Sala remarca en la sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, el context en què van tenir lloc les dues reunions, just després que el Suprem per primera vegada es decantés per qualificar com a laboral la relació entre repartidors i plataformes i quan la controvèrsia estava en mans dels agents socials i abans que el legislador es pronunciés, el maig de 2021, introduint la presumpció legal de relació laboral amb el reial decret 9/21.

L’Audiència ha explicat en la seva sentència que cap norma legal impedeix que l’empresari pugui reunir-se amb els seus treballadors, amb qui «voluntàriament» van decidir connectar-se telemàticament, sobretot quan no consta que a cap se li obligués a assistir, així com tampoc existeix una norma legal que impedeixi que aquestes reunions tinguin per objectiu l’expressió per la seva part del seu criteri, sens dubte interessat, que la relació entre els ‘riders’ i la plataforma no sigui de naturalesa laboral sinó civil.

«Cap norma legal impedeix que en aquestes reunions l’empresari intentés convèncer els repartidors de la seva postura i fins i tot que a ells els resultés més beneficiosa. Cap norma legal tampoc hauria impedit que UGT es reunís amb els repartidors de l’empresa per expressar-los la seva posició sobre la controvèrsia, decantant-se en favor d’una relació contractual laboral. Tampoc li hauria impedit a UGT que en aquestes reunions fomentés la seva afiliació al sindicat», ha explicat la Sala en sentència.

D’aquesta manera, el tribunal conclou que la convocatòria d’aquestes reunions informatives organitzades per Glovo amb els seus repartidors troben «empara legal en el dret de reunió, art. 21.1 i el que en elles es va tractar a l’art. 20.1.a de la Constitució espanyola».

La Sala ha precisat que del contingut tractat o del seu objectiu, decantar els repartidors en favor d’una relació no laboral i de propostes com convidar-los perquè adoptessin mesures col·lectives o s’adscriguessin a associacions d’autònoms existents, «no s’infereix que l’empresari intervingués amb una voluntat antisindical i menys amb intenció de perjudicar l’UGT demandant».

Notícies relacionades

La sentència precisa que l’objectiu de les reunions no era que els repartidors s’afiliessin a un sindicat fomentat per l’empresari, ni injuriar l’uGT com a tal organització en defensa dels treballadors, ni amenaçar els repartidors si se significaven en favor de la relació contractual laboral ni de la seva afiliació a UGT, sinó intentar convèncer-los que mantenir amb la plataforma una relació d’autònoms els resultava més beneficiós que una relació laboral.

D’aquesta manera, l’Audiència considera que «no s’aprecia cap actuació qualificable d’antisindical en aquesta conducta».