Al Cercle d’Economia

Hildebrand (Blackrock): «El risc climàtic és un risc per a les inversions»

  • Els màxims dirigents de Naturgy i Repsol reconeixen que els models de negoci de les grans companyies hauran de renunciar a part dels beneficis per combatre la crisi ecològica

Hildebrand (Blackrock): «El risc climàtic és un risc per a les inversions»

Quique García / EFE

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«El capital ha despertat i comença a entendre que el risc climàtic és un risc per als inversors». Aquesta frase l’ha pronunciat aquest dijous el vicepresident de Blackrock, Philipp Hildebrand, en la segona jornada del Cercle d’Economia. Un home que és el número dos d’un fons d’inversió que el 2020 va guanyar 4.932 milions de dòlars i gestiona una cartera de 8,68 bilions de dòlars. El Cercle ha acollit aquesta tarda una espècie de catarsi col·lectiva, en què els màxims dirigents de multinacionals com Naturgy o Repsol han intercanviat opinions sobre l’enèsima refundació del capitalisme per adaptar-se a l’era post-Covid i la urgent crisi ecològica per la qual ja transita el planeta.

«Tant és com diners públics s’inverteixin i, no obstant, cap quantitat de despesa pública serà suficient per fer front al repte del canvi climàtic. Hem de mobilitzar grans sumes de capital privat», ha dit Hildebrand a les personalitats del món empresarial congregades, presencialment o telemàticament, aquest dijous pel Cercle. El col·loqui ha discorregut entre la contradicció, innegable i no negada per cap dels presents, de sacrificar part del compte de resultats per intentar salvar el planeta. 

«La missió és important, però si semestre a semestre no generem beneficis ens faran fora. El difícil és complir els beneficis i amb l’objectiu», ha declarat el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz. Empresa que s’ha compromès públicament a arribar a les zero emissions netes de CO2 per al 2050. «Si ens passem d’ambiciosos, no hi podrem arribar, i si ens passem de mandrosos, no hi arribarem», ha dit, en la mateixa línia, el president de Naturgy, Francisco Reynés

El discurs dels ponents, en una conferència batejada sota el títol ‘El propòsit empresarial. El nou capitalisme’, ha sigut tant una declaració d’intencions com un intent de convèncer la seva parròquia d’inversors, que són els qui acaben exigint les creixents rendibilitats trimestre a trimestre. No només ha tingut pàbul aquest dijous al Cercle la crisi ecològica, sinó que la digitalització ha sigut una altra de les transicions que també estan posant en perill el contracte social amb la ciutadania. 

Governar la tecnologia perquè no governi la tecnologia

Notícies relacionades

Si els actuals nivells de contaminació van camí de dinamitar l’habitabilitat del planeta, l’auge de l’automatització posa en risc la forma de vida d’importants capes de la població. L’una i l’altra són, en part, cara de la mateixa moneda, segons ha explicat l’economista del Massachusetts Institute of Technology (MIT) Daron Acemoğlu. Perquè la competència global i la necessitat d’augmentar els marges de beneficis provoquen que les empreses cada vegada tendeixin més a invertir en tecnologia i no en capital humà, ja que els impostos sobre la primera són sensiblement inferiors als costos laborals dels segons. 

Les empreses necessiten invertir cada vegada més en tecnologia, no per descarregar de feina els seus empleats i dotar-los de més temps d’oci, sinó per continuar competint. La pandèmia ha accelerat aquesta digitalització i Acemoğlu ha considerat necessari que, «si hi ha un excés d’automatització, hauríem de regular la tecnologia», segons ha expressat. No en un sentit ‘ludista’ –aquest obrer del segle XIX que destrossava màquines de vapor perquè li treien l’ocupació–, sinó utilitarista. «La tecnologia és mal·leable, [...] podem elegir cap a on l’enfoquem» i «al servei de qui», ha comentat.