La pujada del salari mínim a 900 euros va frenar la creació de fins a 154.000 llocs de feina, segons el BdE

La penúltima pujada del salari mínim interprofessional (SMI), a 900 euros, la més gran en els últims 40 anys, va beneficiar 1,4 milions de treballadors. No obstant, això també va tenir un efecte perniciós sobre l’ocupació. El Banc d’Espanya ha publicat aquest dimarts un nou informe amb la cara i la creu de l’increment de l’SMI realitzat pel Govern el 2019. L’organisme no considera que provoqués directament una destrucció d’ocupació, però sí que va llastar les noves contractacions. Fins al punt que l’organisme presidit per Hernández de Cos afirma que l’increment del sou mínim fa dos anys va obstaculitzar la creació d’entre 85.400 i 154.000 llocs de feina.

Mentre el debat sobre si descongelar o no el salari mínim i prolongar la cadena d’increments més enllà dels 950 euros comença a revifar-se, el Banc d’Espanya ha publicat el seu balanç sobre què va passar en aquest mateix punt fa dos anys. L’ens públic ara de les dades suficients per poder realitzar un informe de 47 pàgines amb diverses simulacions sobre com hauria evolucionat l’ocupació si l’Executiu no hagués pujat aquest 22% l'SMI i comparant-les amb com realment va evolucionar. I les seves conclusions són que la pujada va beneficiar qui ja tenia feina, amb més ingressos; però va desincentivar les noves contractacions entre les capes més precàries de treballadors. 

L’estudi del Banc d’Espanya està marcat per la prudència, després que a mitjans del 2019 publiqués un primer exercici en el qual, mitjançant projeccions i no dades consolidades, augurés la destrucció de 125.000 llocs de feina. Dos anys després, l’organisme passa de la «destrucció» al «deixar de crear» i fixa aquesta forquilla de cost d’oportunitat entre 85.400 i 154.000 llocs de feina. El que vindria a ser entre el 0,6% i l’1,1% de la població assalariada espanyola (14,2 milions de treballadors del règim general, el gener del 2019). Les seves projeccions fa dos anys van ser les més fatalistes, en comparació amb altres com les de l’Airef, que va estimar la destrucció de 24.000 llocs de feina, o les del BBVA, que va afirmar que es deixarien de crear entre 75.000 i 195.000 llocs de feina. L’anàlisi que publica aquest dimecres el Banc d’Espanya s’aproxima bastant més a aquesta última travessa.  

Els investigadors del supervisor bancari contextualitzen en tot moment l’increment de 735 a 900 euros en un moment de desacceleració del mercat laboral, exhaust després d’acumular un lustre d’intensos increments després de la caiguda de la Gran Recessió. ¿La pujada de l'SMI va aprofundir aquesta desacceleració? Sí, tot i que de manera col·lateral entre les capes més precàries de treballadors. ¿Va provocar una destrucció massiva d’ocupació? No, l’estudi publicat aquest dimarts per l’organisme presidit per Pablo Hernández de Cos no considera que existeixin prou evidències per poder afirmar-ho.

«Cal tenir en compte que aquesta correlació no pot entendre’s com a causal, ja que un pitjor comportament de l’ocupació d’alguns col·lectius pot deure’s a molts altres factors diferents de l’increment de l'SMI», reconeixen els autors de la investigació. 

¿Qui cobra l'SMI?

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

El 10% de la població assalariada es va veure directament beneficiada per l’alça del salari mínim pactada entre el PSOE i Unides Podem. El que, aleshores, es traduïa en 1,4 milions de treballadors. El perfil, en línies generals, era el d’un treballador jove, amb contracte temporal, d’estudis bàsics i empleat en una petita empresa. I per sectors, el gremi més beneficiat, amb molta diferència, per la pujada del salari mínim interprofessional va ser l’agricultura. Sis de cada deu assalariats del camp es van veure beneficiats per la pujada a 900 euros el 2019. 

Els investigadors del Banc d’Espanya destaquen que els últims increments de l'SMI han provocat una alça del poder adquisitiu dels treballadors que es regeixen pel mateix. La cobertura d’aquest terra salarial ha crescut substancialment, ja que si el 2018 el 4% dels assalariats percebia l'SMI, després de la seva pujada a 900 euros l’esmentat percentatge va escalar fins al 10%. I el conseqüent guany de poder de compra va quedar a estàndards similars «al de les pensions mínimes i molt superior a l’observada per als convenis col·lectius», segons apunten.