La tetralogia de Wagner, "com Marvel"

Víctor Garcia de Gomar, director artístic del teatre barceloní, va assenyalar que "és un nou Ring, pensat per marcar una generació, que ens fa molta il·lusió presentar". "L’esforç econòmic és tan èpic com el mateix Ring", va afegir.

Kratzer considera que el nucli de Der Ring des Nibelungen és la pregunta: "¿Què passa quan una societat trenca els seus pactes morals, quan perd la brúixola moral?". "A aquesta qüestió enfronta Wagner cada època –va prosseguir–, i crec que en la nostra té més força que mai".

A Das Rheinghold, el director d’escena posa l’accent en un aspecte de l’obra que ha sigut relegat a un segon pla en els últims temps: la religió. "La frase de Nietzsche ‘Déu ha mort’ és central a tot el Ring", va exposar. La primera part de la tetralogia wagneriana segons Kratzer és l’única que ja s’ha estrenat, a la Bayerische Staatsoper muniquesa, l’octubre del 2024.

A cavall del mite i la realitat contemporània, l’escenògraf situa el cicle en "un univers paral·lel al nostre". "Podria ser com l’univers Marvel, que és el nostre però alhora té una màgia autònoma –va desenvolupar–. És un univers contemporani on té cabuda el realisme màgic". El seu plantejament és directe: "En primer lloc s’ha d’entretenir l’espectador. A partir d’aquí, segur que apareixen emocions i preguntes profundes".

Nott, el director musical, va sintetitzar la grandesa de Der Ring des Nibelungen. "L’espectador no necessita saber res sobre l’obra –va dir–. Aquesta és la seva principal meravella. Només l’ha d’experimentar". El conjunt són 15 hores de música en total que Wagner va escriure al llarg de 26 anys. "No era la mateixa persona el Wagner que va començar el Ring que el que el va acabar –va indicar Nott–. Quan va començar la tetralogia era un socialista total i quan la va acabar ja no volia tants canvis, sinó que volia ser etern".

Nott no renuncia a la densitat del so de Wagner, però tampoc vol que sigui "aclaparadora". "La idea és crear el Titanic i que floti", va posar com a imatge.

La producció de Das Rheingold té escenografia i vestuari de Rainer Sellmaier, il·luminació de Michael Bauer i vídeo de Manuel Braun, Jonas Dahl i Janic Bebi. Així mateix, compta amb la dramatúrgia de Bettina Bartz i Olaf Roth. Musicalment, intervenen el Cor del Gran Teatre del Liceu, dirigit per Pablo Assante, i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Nott.

El repartiment

Notícies relacionades

El premi Aena de narrativa atorgarà un milió al guanyador

Elvis continua viu

El repartiment està encapçalat pel baix-baríton Nicholas Brownlee (Wotan), el baríton Kartal Karagedik (Donner), el tenor Roger Padullés (Froh), el tenor Nicky Spence (Loge), el baríton Georg Nigl (Alberich), el tenor Mikeldi Atxalandabaso (Mime), el baix Ante Jerkunica (Fasolt), el baix Wilhelm Schwinghammer (Fafner), la mezzosoprano Tanja Ariane Baumgartner (Fricka), la soprano Anett Fritsch (Freia), la mezzosoprano Okka von der Damerau (Erda), la soprano Ximena Agurto (Woglinde), la mezzosoprano Jennifer Feinstein (Wellgunde) i la mezzosoprano Helena Ressurreição (Flosshilde). La mateixa família de cantants acompanya el Ring del primer fins a l’últim espectacle.

L’últim cop que el Gran Teatre del Liceu va presentar la tetralogia va ser en les temporades 2012-2013 i 2015-2016, en la producció de Robert Carsen amb direcció musical de Josep Pons. Anteriorment, el cicle també es va poder veure en les temporades 2002-2003 i 2003-2004, que en aquesta ocasió va comptar amb la direcció escènica de Harry Kupfer i la direcció musical de Bertrand de Billy.