L’empresa no pot descomptar el temps d’anar al lavabo de les pauses

La resolució judicial conté també una altra conclusió d’especial rellevància actualment, amb una efervescència del teletreball per motius de Covid. La sentència dictamina que si una persona que exerceix a distància es queda sense internet o llum per una avaria, la companyia no pot descomptar-li aquelles hores del salari i aquell temps es considerarà temps efectiu de treball. El cas, guanyat pels serveis jurídics de CCOO, es remet a una denúncia per conflicte col·lectiu sobre la qual el tribunal es va pronunciar el 10 de maig.

«La prestació laboral es realitza per éssers humans que no mereixen ser tractats com a simples màquines», recull l’article 427 de la carta fundacional de l’Organització Internacional del Treball (OIT). I així ho recorden els jutges de l’Audiència Nacional a la direcció d’Extel Contact Center. Aquesta companyia obligava els empleats a teclejar un codi numèric per accedir al servei. I aquest codi era el mateix que tenien per a la pausa de dinar, obligatòria per llei a partir de certes hores de jornada. Resulta que, al ser el mateix codi, si una persona passava cinc minuts al lavabo, perdia cinc minuts del dinar.

«Hem d’assenyalar que tot ésser humà té unes necessitats fisiològiques bàsiques que unes elementals raons de salubritat exigeixen que siguin realitzades al lavabo i que en determinades ocasions poden resultar incontrolables i no programables, de manera que no se’n pot posposar l’execució a un moment determinat posterior al que comencen a manifestar-se i que obliguen a qui en pateix a acudir al lavabo, com resulta igualment notori que la seva forçosa contenció pot causar a qui l’exercita danys a la salut», diu la sentència de l’Audiència Nacional.

Els jutges, sensibles que aquestes necessitats fisiològiques canvien amb l’edat i que limitar el dret a anar al lavabo pot incórrer en una discriminació, apunten que «també resulta un fet notori que la capacitat de contenir aquestes necessitats a partir de l’adolescència és inversament proporcional a l’edat de les persones», diu la sentència.

Els talls de llum o wifi: responsabilitat de l’empresa

La denúncia de CCOO no només impugna els límits que imposava l’empresa a l’alleujament fisiològic més elemental, sinó que la direcció també descarregava les possibles incidències que poguessin tenir els teletreballadors sobre les seves espatlles. La sentència deixa clar que una companyia no pot descomptar del sou o obligar a recuperar les hores de treball perdudes en cas que a l’empleat se li espatlli el wifi, la llum o qualsevol altra qüestió tècnica.

En aquest supòsit impera el criteri d’«alienitat», és a dir, com que els beneficis econòmics són per a l’empresa, també ho són les responsabilitats. «Qualsevol funcionament defectuós d’aquests [mitjans] per causa no imputable al treballador ha de ser imputable a l’ocupador, que és qui té l’obligació de proporcionar els mitjans a l’empleat perquè realitzi la seva feina», dicten els jutges de l’Audiència Nacional.

Aquí l’empresa no només incorria en una mala praxi, sinó també en una discriminació entre els treballadors que exerceixen des de les oficines i aquells que operen des de casa. En el cas dels primers, quan hi ha una avaria del servei i es queden sense llum o sense internet, les hores que deixen de treballar per aquesta impossibilitat no se’ls descompten del sou. Es posen a fer altres tasques o simplement es queden de braços plegats esperant que tornin a estar operatius els subministraments.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

No és així en el cas dels empleats que teletreballen. Si durant la jornada laboral se’ls en va el wifi, perquè l’operadora que ells particularment tenen contractada està fent reparacions o pel que sigui, aquell temps se’ls descompta del sou. O se’ls dona l’opció de recuperar-lo en un altre moment, fora de l’horari habitual. La nova llei de teletreball, sobre aquesta qüestió, és molt clara i explicita que no hi pot haver discriminació entre els treballadors que optin per una modalitat o una altra. 

«Les persones que desenvolupen treball a distància tindran els mateixos drets que haurien ostentat si prestessin serveis al centre de treball de l’empresa, excepte aquells que siguin inherents a la realització de la prestació laboral en aquest de manera presencial, i no podran patir perjudici en cap de les seves condicions laborals, incloent-hi retribució, estabilitat en l’ocupació, temps de treball, formació i promoció professional», diu el text normatiu. I així ho avala l’Audiència Nacional en la seva resolució judicial.