La banca encara una alça «manejable» de la morositat amb sostre el 2022

Segons l’última dada oficial del Banc d’Espanya, els crèdits impagats de famílies i companyies ascendien el març passat 54.980 milions d’euros, un 4,1% i 2.401 milions menys que quan, un any abans, el Govern va reduir l’activitat i la mobilitat al mínim. El pes d’aquests actius morosos sobre el total dels crèdits (que paral·lelament han pujat en un 1,8% i 22.566 milions, fins als 1,21 bilions) ha baixat del 4,8% de març de l’any passat al 4,51%. Malgrat que ha augmentat en alguns segments com el consum i en les branques d’activitat més afectades per la crisi, en termes afegits es tracta d’un descens totalment atípic en plena recessió, encara més en una tan pronunciada com la que va patir l’economia el 2020.

La raó d’aquesta caiguda dels impagaments està en les mesures desplegades per les autoritats per recolzar famílies i empreses, com els ertos, els cinc tipus diferents de moratòries en els pagaments dels crèdits per a col·lectius vulnerables (quatre d’aprovades pel Govern i una pel sector) i els avals públics de l’ICO a crèdits bancaris per a empreses. Però aquestes mesures, ampliades en molts casos, no seran eternes, com van advertir aquest dimecres la Comissió Europea i el Banc Central Europeu (BCE). «Si bé no s’esperen efectes precipici significatius quan expirin les moratòries, és probable que el 2022 es produeixi un deteriorament més marcat de la qualitat dels actius», van alertar al seu últim informe bianual de supervisió del rescat financer a Espanya de 2012.

Sense arribar al màxim històric

La subgovernadora del Banc d’Espanya, Margarita Delgado, va apuntar en la mateixa direcció durant la seva recent intervenció en el fòrum Primera Plan@ d’EL PERIÓDICO. La morositat, va asseverar, començarà a pujar «possiblement a finals d’aquest any i més a principis de 2022». I tot i que no va considerar probable que arribi al màxim històric del 13,61% del 2013 i va estimar que serà «manejable» i podrà ser absorbida gràcies als resultats dels bancs, sí que els va instar a ser «superprudents».

Les previsions dels analistes sobre la morositat s’han anat moderant conforme les autoritats prenien mesures per pal·liar els impactes econòmics de la Covid-19 i la vacunació permetia la reobertura de l’activitat. El juny de l’any passat, en un context de màxima incertesa sobre la durada i gravetat de la pandèmia, el Banc d’Espanya va arribar a calcular que els impagaments podrien situar-se entre l’11,1% i el 15,3%. La majoria dels experts preveuen ara taxes d’entre el 5% i el 8%. Segons un càlcul realitzat pel Sabadell a partir de diferents cases d’anàlisi, arribaria al 5,3% a final d’any, pujaria al 5,9% el 2022 i baixaria al 5,3% el 2023.

Malgrat aquesta millora de les perspectives, el principal dubte és si la banca està prou preparada per fer front a aquest imminent augment dels impagaments. «La taxa de morositat ara mateix està anestesiada, en ‘stand by’, perquè encara està sota la influència de les mesures tan importants que s’han adoptat. De moment s’ha d’interpretar amb molta prudència. Quan s’acabin aquestes mesures, estic convençut que la morositat augmentarà. La incògnita és si les enormes provisions que ha realitzat la banca el 2020 són suficients o no de cara al futur», va apuntar Joaquín Maudos, catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i director adjunt d’investigació de l’Ivie, en la recent presentació d’un informe de l’Observatori sobre la Realitat Financera (ORFIN).

Pressió perquè proveeixin

Notícies relacionades

Tesla i Chery, imatge contra preu

Les marques xineses treuen rèdit de la frenada del cotxe elèctric a Europa

El Banc d’Espanya ha calculat que les entitats tenen capital suficient per suportar un increment de la demora d’uns vuit punts, entorn del 12,5%. No obstant, vol que afrontin les pèrdues que els provocarà la morositat anticipant més provisions per evitar que es deteriori la seva solvència. «Els bancs han de seguir molt vigilants de la qualitat del risc creditici, i això és el que els remarquem contínuament els supervisors, que utilitzin tota mena d’alertes primerenques, que gestionin adequadament els potencials impagaments, fins i tot abans que es produeixin, quan tinguin algun indici que alguna cosa va malament. Si tot això ho fan de forma adequada, aconseguirem que l’impacte en el teixit productiu sigui mínim, que no hi hagi restricció de crèdit i que els bancs siguin capaços de mantenir la seva solvència com ho han fet fins ara», els va insistir la subgovernadora aquest dijous.

Va ser també el missatge que va traslladar Andrea Enria, president del consell de supervisió del Banc Central Europeu (BCE), als primers executius dels 11 bancs espanyols amb els quals es va reunir el 20 de maig. Els supervisors han augmentat la pressió perquè les entitats els estan desatenent: després d’augmentar les provisions en el primer i segon trimestre de l’any passat, no han parat de reduir les noves dotacions des de llavors perquè consideren que ja en tenen prou, malgrat que el Banc d’Espanya estima que, tant aquest any com el que ve, haurien de reservar una quantitat similar a la de 2020. Cal veure si els bancs tenen raó o no: al tancament de l’any passat, ja acumulaven 82.000 milions d’euros en crèdits en vigilància per risc d’impagament.