Escàndol alimentari

Més del 40% de les anàlisis de consum detecten fraus en l’oli d’oliva

El Govern balear imposa multes de fins a 24.000 euros per vendre com a verge extra oli llampant, gairebé més apte per a ús industrial

L’Agència Catalana de Consum també detecta 14 irregularitats i ha obert 10 expedients d’un total de 24 anàlisis

Més del 40% de les anàlisis de consum detecten fraus en l’oli d’oliva
5
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

L’oli d’oliva verge extra, noble producte enaltit per la dieta mediterrània, és traït al supermercat. Gairebé la meitat de les anàlisis portades a terme per les autoritats de consum de Catalunya i les Balears van detectar faltes greus amb qualitats inferiors a les anunciades. El 2020 també se’n van fer inspeccions i la situació segueix igual. En alguns casos, l’oli d’oliva verge extra és considerat en les anàlisis com simple llampant, qualitat més pròxima a l’ús industrial que al consum humà. L’estadística resultant de les anàlisis confirma que l’oli etiquetat com a oliva verge extra a Espanya algunes vegades no és ni extra ni verge. El Govern balear, a través de la direcció general de Consum, ha obert expedients i proposat multes de fins a 24.000 euros després de les anàlisis de qualitat de l’oli d’oliva el 2019. 

L’activa direcció general de consum del Govern balear no és l’única que ha detectat el frau, però ha sigut la pionera en la lluita per la millora de la qualitat d’aquest producte emblemàtic amb l’anunci de les primeres sancions. L’Agència Catalana de Consum no ha divulgat els controls portats a terme ni les empreses afectades, però també reconeix que de 24 anàlisis fetes entre el 2019 i el 2020 es van detectar 14 irregularitats que han donat lloc a 10 expedients per falta greu en la qualitat del venut. D’aquestes irregularitats arxivades, dues van ser per etiquetatge, una per comercialització d’un producte passada la seva data de consum òptima i la quarta per una analítica contradictòria. Les firmes expedientades són per causa greu, per la qual cosa el procés pot desembocar en multes d’entre 10.000 i 100.000 euros. En el cas d’un problema d’etiquetatge, la multa és de menys de 10.000 euros. El 2019, de 14 anàlisis portades a terme, 10 van ser irregulars. El 2020, de 10 anàlisis 4 van ser irregulars.

Sense risc per a la salut

Les deficiències detectades en les anàlisis no suposen un risc per a la salut, però sí un frau clar al consumidor a causa que han corroborat que la qualitat real del producte és inferior a la que s’anuncia al seu envàs. La taca de l’oli d’oliva esquitxa diversos productors i ensenyes de prestigi. En el cas de les Balears, afecten productors com Coosur, Koipe, Maestros de Hojiblanca, Borges, El Corte Inglés o Mercadona, per citar firmes molt conegudes. S’han obert litigis i anàlisis paral·leles, alguns encara en procés.

Per a Rubén Sánchez, secretari general de l’associació de consumidors Facua, la situació actual entorn de l’oli d’oliva és un «escàndol». «Sembla mentida el poc control que existeix entorn de l’oli d’oliva i les anàlisis que es fan no transcendeixen a l’opinió pública. El dèficit de qualitat es dona en totes les comunitats autònomes, però només les Balears s’han atrevit a fer públiques les sancions», diu Sánchez. Facua admet que desconeix els nivells de control que fa la distribució, però adverteix que «el gran responsable» és l’Administració i que «les multes són ridícules per a un producte que és emblemàtic per a la marca Espanya», diu. 

Les inspeccions denoten que les firmes de distribució no són capaces de supervisar la qualitat de totes les partides d’oli d’oliva que reben. El president de Mercadona, Juan Roig, reconeixia en la presentació de resultats de la companyia d’aquest any que en general «queda molt per fer en termes de qualitat» (sense referir-se específicament a l’oli). Crida l’atenció que marques expedientades també figuren en algun rànquing de millor qualitat de l’OCU. Així, productes concrets d’El Corte Inglés, Coosur, Hacendado o Borges estan entre els millors olis verges extra del mercat, segons l’organització de consumidors, però en alguna ocasió altres línies de producte d’aquestes marques han arribat a estar entre els expedientats per l’Administració. 

Els agricultors, d’altra banda, han denunciat repetidament els baixos preus que reben per la seva producció i aquesta és una de les causes que la qualitat pugui patir alts i baixos. I entre pressions de les firmes de distribució i envasadores, l’or líquid pot no sempre ser d’una qualitat estàndard. Això explica en part com l’oli verge extra es ven a les botigues a menys de tres euros, quan altres marques requereixen cobrar almenys vuit amb envàs de vidre per ser rendibles. Algunes partides de producte poden no tenir característiques de qualitat identificatives de l’oli verge extra.

Els expedients

El Govern balear informa que el 2019 va fer una vintena d’anàlisis i va detectar deficiències de qualitat en 12 marques. Dues d'aquestes van acceptar abonar la sanció que es va fixar. Es tracta d’El Corte Inglés, que oferia una mostra amb la categoria de verge extra quan només era verge (19.200 euros de multa) i Oli Caimari, que anunciava com a verge extra un oli que només era llampant (multa de 10.750 euros, amb reducció del 50% per pagament voluntari). Hi ha una sanció a Koipe i Maestros de Hojiblanca, per un valor conjunt de 48.000 euros al tractar-se de la mateixa empresa. Altres sancionats han sigut Olivar de Segura i Borges, la primera per oferir com a verge extra ecològic el que només era verge i la segona perquè en realitat només era llampant, amb multes proposades per valor de 24.000 euros en cada cas. La primera d’aquestes marques va recórrer. Per anunciar com a oli verge el que només era llampant hi ha propostes de sanció per a les marques Hacendado (amb una multa de 24.000 euros que s’ha recorregut i presentada contraanàlisi), Spar (la mateixa quantitat i també amb recurs), Amazigh (24.300 euros), Errenat (28.500 euros), Ouazaania (28.500 euros) i Wafa (28.500 euros), tot i que les dues també van presentar recurs. 

Entre anàlisi i contraanàlisi la sospita és sobre la taula, el mateix que les sancions que ja són fermes després de la tercera anàlisi diriment, almenys en el cas de les Balears. Els recursos es presenten habitualment amb l’esperança de dilatar el pagament de la multa o que es produeixi algun tipus de defecte de forma però sol ser difícil eludir les sancions. 

Notícies relacionades

El calibratge de qualitat dels olis sempre ha sigut matèria fosca subjecta a punts de vista i encreuament d’opinions, però les multes imposades pels olis comercialitzats el 2019 són fermes. La supervisió de qualitat es demostra complexa per a les marques, també per a la distribució, i desemboca en una difícil decisió dels consumidors entre qualitat percebuda i preu adequat. 

El llampant, l’oli d’oliva defectuós