El Banc d’Espanya justifica els eros dels bancs i al·lega competències limitades sobre els seus salaris

Fa anys que el Banc d’Espanya insta els bancs a retallar despeses per millorar la seva malmesa rendibilitat i les recents crítiques del Govern als eros anunciats per CaixaBank i BBVA no l’han fet desdir-se. «La rendibilitat és més baixa que el cost de capital i no hi ha cap negoci empresarial que pugui funcionar persistentment amb una rendibilitat que és més baixa de la que li exigeixen els seus accionistes. Ens preocupa pel paper que juga el sector financer en l’economia: a aquest país ningú li ha d’ensenyar la importància de la solidesa del sector bancari, perquè hem patit la falta d’aquesta solidesa en l’anterior crisi financera internacional. ¿Quina solució té? El guany d’eficiència, no n’hi ha cap altra», ha defensat el seu governador, Pablo Hernández de Cos.

Durant la presentació de l’informe anual de la institució al Congrés, l’alt funcionari ha destacat que la baixa rendibilitat és un dels «principals problemes per a l’estabilitat financera» a Espanya i Europa a causa del «sobredimensionament» de les xarxes d’oficines i plantilles de les entitats, l’impacte dels tipus d’interès reduïts en els seus ingressos, i la creixent competència de nous actors digitals. I això és preocupant, ha advertit, perquè «en el cas que alguna cosa vagi malament en el sector bancari, té repercussions en la resta de l’economia que no tenen altres sectors», a causa del seu paper com a finançador d’empreses i famílies.

«És un sector que ja abans de la crisi tenia una baixa rendibilitat i que aquesta crisi afectarà negativament a la seva rendibilitat. Necessita fer un ajust estructural, és un sector en transformació, clarament. En el cas espanyol doblement, perquè malgrat la reducció de sucursals, el número per cada 100.000 habitants duplica la mitjana europea. Aquest ajust, des de la perspectiva del supervisor, és necessari per a la millora del sector bancari perquè sigui més solvent: els beneficis són la primera línia de defensa que té un banc quan ve una crisi», ha dit.

Notícies relacionades

Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada

Aeroports: l’hora de l’enlairament

Els portaveus del PSOE, Unides Podem a ERC han criticat els eros anunciats pels bancs i també els alts sous dels banquers, un punt del qual també han qüestionat el governador. Hernández de Cos, en aquest sentit, ha destacat que el Banc d’Espanya no és «regulador», sinó només «supervisor» del sistema bancari. Així, ha recordat que el que la seva institució «pot fer, ha fet de fet durant aquesta crisi, està d’acord amb la competència que avui la regulació existent li permet», en referència velada a les declaracions de la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, instant l’organisme a controlar els salaris.

En la reforma regulatòria global posterior a l’anterior crisi, ha recordat Hernández de Cos, es va habilitar els supervisors a limitar el variable dels alts executius bancaris en la mesura que certes polítiques de retribució poguessin portar-los a adoptar riscos excessius per millorar la rendibilitat, posant en risc així l’estabilitat financera. En aquesta línia, ha recordat, el Mecanisme Únic de Supervisió del Banc Central Europeu (BCE), del qual forma part el Banc d’Espanya, manté vigent des de l’any passat la seva recomanació de «prudència extrema» tant en els dividends com en el pagament de les bonificacions. «Ha sigut efectiva, només s’ha de veure les xifres de remuneracions variables», ha conclòs.